L'efecte bumerang amenaça la Xina

Aquest malson vertiginós també ha distorsionat la percepció temporal: ha passat menys d’un mes des que el món veia els hospitals desbordats i cadàvers amuntegats a la Xina com una apocalipsi llunyana i pontificava sobre la ruïna comunista. Els equips mèdics van partir aquesta setmana de Wuhan amb la missió complerta mentre s’acumulaven els estralls en el primer món. La Xina ha passat de zona zero a refugi.

El país no ha registrat cap contagi local en els últims quatre dies.  Els casos importats per viatgers, en canvi, voregen ja els 300 i suposen gairebé el 90% de les dues últimes setmanes. Només la temuda  segona onada posposa els cants victoriosos i Pequín mira amb aprensió al cabal de retornats des de zones calentes. Des de la premsa oficial s’alerta que un llumí encén el prat i la Xina imposa condicions cada dia més estrictes. Fa només tres setmanes no es requeria cap quarantena, després es va imposar la domiciliària i ara és preceptiva complir-la en un hotel designat per les autoritats i pagar-ne la factura.

Només unes quantes excepcions permeten ara el confinament domiciliari i la decisió, en tot cas, recau en comitès veïnals als quals la comprensible por aconsella allunyar el problema. Yidan, empresària, revela des de Bangkok que els seus pares van rebre la trucada de les autoritats locals del seu Hangzhou natal. «Els van desaconsellar que tornés, els van advertir que em sotmetrien a un control molt estricte. No és una prohibició, però volia tornar i he canviat d’opinió», assenyala. Pequín ha recomanat als estudiants que no tornin si no hi ha una causa de força major.

L’efecte de la por

La por, no obstant, continua estimulant el flux. Els bitllets d’avió s’esgoten malgrat que la demanda ha doblat o triplicat els preus i Pequín ha hagut d’habilitar hotels de confinament a Tianjin o Hohhot (Mongòlia Interior).

Fang Tianyu, estudiant de 19 anys, va tornar la setmana passada a Pequín des de Toronto en un avió ple de compatriotes. Els seus avis, espantats, el trucaven cada dia, el seu institut havia tancat, hi havia pocs vols i temia que la Xina tanqués els seus aeroports. «Allà no s’ho prenen seriosament. La gent continua sortint i els líders no estan preparats, deien que era una grip i només els preocupava l’economia. Ho veuen com un virus estranger, una cosa que pot afectar la Xina o l’Iran però no a ells», assenyala per telèfon des de la seva quarantena domiciliària. Tant els seus veïns com els guàrdies de seguretat del seu complex fiscalitzen que la compleix i cada dia envia dues vegades per Wechat (el WhatsApp xinès) la seva temperatura a les autoritats.

Rancor de classe

Notícies relacionades

Confinats pel coronavirus: semblances i diferències entre països

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

És latent cert rancor de classe cap als compatriotes que van progressar durant anys a l’estranger. «Quan estàvem construint la nostra pàtria, no us podíem trobar. I ara us afanyeu a recórrer milers de quilòmetres per estendre el virus entre nosaltres», clamava aquesta setmana un presentador de televisió. Alguns repatriats han mostrat més afecció als drets individuals occidentals que a la mentalitat confuciana que prioritza el bé social. Per les xarxes socials es va viralitzar el vídeo d’una dona australiana d’origen xinès que va sortir a córrer el primer dia de quarantena. Les paraules del policia, després de revisar el seu passaport, evidencien el clima: «¿Per què has tornat? ¿Austràlia s’ha preocupat de cuidar-te? Només la teva pàtria és responsable de tu ara». L’empresa on treballava la va fer fora i li han revocat el visat.

Pequín repeteix aquests dies que les trasbalsadores quarantenes passades hauran sigut inútils si no s’aturen els contagis de l’estranger. I davant del deteriorament de la situació mundial no és previsible que baixi l’amenaça. Un cas resumeix el drama: tres hospitals de Boston van rebutjar l’ingrés d’una dona xinesa amb evidents símptomes de coronavirus i es va veure obligada a volar a Pequín. Va ser diagnosticada a l’aeroport i afronta càrrecs criminals per mentir sobre els seus símptomes i posar en perill la salut de la resta de viatgers. És improbable que sigui l’última ciutadana desesperada que busca l’asil mèdic a la Xina.