«M'ha costat, però al final he aconseguit escapar de Pazarkule»

L’Azim diu que ara està molt més tranquil, però que abans ho ha passat bastant malament. Va dubtar si al final aconseguiria sortir del camp de refugiats de Pazarkule –pas fronterer entre Turquia i Grècia–, on des de divendres de la setmana passada s’han concentrat milers de migrants i refugiats a l’espera d’entrar a Europa. Al final ho va aconseguir. «M’ha costat, però he pogut sortir per allà», explica mentre assenyala els camps de cultiu i arbres que es divisen al fons. «Els militars turcs n’han bloquejat totes les entrades i sortides, i aquesta era l’única via per escapar. Durant tot el matí la policia grega ha estat llançant gasos lacrimògens», afegeix.

El més difícil per a aquest refugiat pakistanès, no obstant, comença ara. Fora de Pazarkule, on durant els últims dies no hi havia gairebé menjar, no té on anar ni amb qui ajuntar-se. L’Azim s’ha quedat completament sol. «No sé què faré ara. He de decidir-me. Vull creuar Grècia, però sembla impossible. L’única opció que em queda és tornar a Istanbul. Però no vull. Ho he deixat tot per venir aquí», afegeix. Traslladar-se fins a Istanbul és una de les opcions que han donat als refugiats les autoritats turques, segons van assegurar alguns d’ells a aquest diari.

Segons van explicar, militars turcs van acudir a la nit al camp per notificar als refugiats que tenien dues opcions: intentar entrar a Grècia o ser traslladats a Istanbul per, des d’allà,tornar pel seu compte i risc a les províncies turques on fins ara estaven confinats. Aquest divendres, a la carretera que porta cap a Pazarkule, han estat circulant desenes d’autobusos blancs. Entraven al camp buits i en sortien plens a vessar. 

La pressió seguirà

Notícies relacionades

Turquia envia un miler de policies a la frontera amb Grècia per evitar les devolucions d'immigrants

La repressió grega agreuja l'agonia dels refugiats a la frontera

En tot cas, Erdogan ha dit que la pressió seguirà: «No tenim temps de discutir amb Grècia sobre si la porta està oberta o tancada. Això s’ha acabat. Hem obert les portes. Els refugiats aniran com puguin, no els estem expulsant del país. Aquesta gent se’n va per voluntat pròpia, però Grècia els tortura. A més, enfonsen barques i tenen una actitud brutal», va dir Erdogan dijous a la nit. A Pazarkule, l’actitud és semblant: «Reseu, europeus, perquè el pacte entre Erdogan i Putin sigui real», diu un policia de la regió. «Ara veieu què passa quan nosaltres tenim problemes. Que obrim l’aixeta. El problema dels refugiats no és nostre. És de tot el món ¿Per què hem de carregar-lo nosaltres?».

Aquesta nova crisi de persones refugiades va esclatar després que Ankara decidís obrir les fronteres perquè els refugiats saltessin a Europa a través de Grècia. Erdogan castigava així la UE per no recolzar el seu país en la guerra de Síria, en la qual la setmana passada van morir 34 soldats turcs en un bombardeig. Dijous a la nit, els presidents turc i rus, Recep Tayyip Erdogan i Vladímir Putin, van pactar un alto el foc a la província d’Idlib. S’hauria d’acabar, suposadament, amb les morts de soldats turcs. Però és difícil vaticinar res, perquè cada vegada que Putin i Erdogan es reuneixen, cada dos mesos normalment, pacten un alto el foc a Idlib. Mai es compleix.