Turquia envia un miler de policies a la frontera amb Grècia per evitar les devolucions d'immigrants

La tensió a la frontera grecoturca va en augment i té atrapades milers de persones. Turquia ha anunciat aquest dijous l’enviament de 1.000 policies especials per impedir que Grècia torni els immigrants que intenten travessar la frontera, com està fent des de dijous passat. La decisió l’ha fet pública el ministre de l’Interior turc, Süleyman Soylu, que ha visitat la província d’Edirne, on, des de fa una setmana –des que Turquia va anunciar que les portes a Europa s’obrien–, s’amunteguen milers de persones, un nombre molt difícil de determinar de forma independent, ja que estan disperses al llarg dels 30 quilòmetres del curs del riu Evros. 

«Han ferit 164 persones. Han intentat deportar de tornada a Turquia 4.900 persones. Així que despleguem 1.000 agents de forces especials cap a la frontera amb Grècia per parar les deportacions», ha dit Soylu, que també ha revelat que Ankara té previst denunciar Atenes al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Mentre als despatxos es juguen el destí de milers de persones atrapades a la frontera, Husein, iranià de vint-i-tants anys, diu que no pot més: «He estat tots aquests dies al camp a Pazarkule –en el pas fronterer entre Turquia i Grècia–. Però allà la situació és impossible. No podia més». «Avui he vingut fins aquí, a l’estació d’autobusos. Almenys aquí tinc un sostre i és més fàcil aconseguir alguna cosa de menjar. Al camp és molt complicat, i hi ha gent que intenta estafar-nos», continua Husein, que explica que una barra de pa, a Pazarkule, pot costar fins a 25 lires. En general, a Turquia el pa costa dues lires. I 25 lires equivalen a uns quatre euros.

El camí de terra que porta al camp de Pazarkule està ple de venedors ambulants turcs, que venen mantes, lones, entrepans, cafè, te, cols de cabdell, pa, carregadors de mòbil, sabates i fins i tot impermeables. Els refugiats que són al camp van i venen: hi arriben amb les mans buides i en tornen amb les bosses plenes del que es puguin permetre, segons les capacitats de les seves butxaques.

«¿Algú sap què passarà? –pregunta Husein als seus contertulians. No sé què fer. Si tornar a Istanbul o no. ¿Acabaran obrint la porta o no?». Ningú respon.

Sense sortida

Sense sortidaAls despatxos tampoc donen una resposta o, de moment, prefereixen no donar-la. «La UE no ens ha fet cap proposta concreta», ha dit aquest dijous el portaveu d’Erdogan, Ibrahim Kalin. «Esperem que puguin formular un pla aviat i que ens el comuniquin perquè nosaltres puguem solucionar aquest assumpte en cas que arribem a algun tipus d’acord», ha dit Kalin.

Durant aquesta setmana, Grècia i Turquia han estat utilitzant els refugiats com a arma llancívola. La gendarmeria turca, expliquen diversos testimonis, agafa els refugiats i els fica en autobusos, que els van enviant d’un costat a un altre de la frontera segons els plagui. D’altres han explicat com els han animat a travessar la frontera cap a Grècia i fins i tot els han impedit retrocedir.

Armes polítiques

Armes polítiquesLes forces de seguretat gregues, no obstant, segons han explicat a EL PERIÓDICO diversos testimonis, quan detenen un refugiat que ha creuat el riu Evros –línia que separa els dos països–, li roben totes les pertinences, li claven una pallissa perquè no l’oblidi, i el tornen a l’altre costat per la via ràpida i sense contemplacions.

Notícies relacionades

Nous enfrontaments a la frontera turcogrega entre migrants i policia

La repressió grega agreuja l'agonia dels refugiats a la frontera

«Els éssers humans han sigut tractats com a armes polítiques. Com a eines polítiques. És inacceptable –ha dit aquest dijous Francesco Rocca, president de la Federació Internacional de la Creu Roja, que ha estat visitant la frontera turcogrega–. La nostra crida està dirigida a la Unió Europea perquè actuï de manera diferent amb respecte a la dignitat humana».

També l’Organització Internacional de les Migracions (OIM) ha demanat actuar de «forma moderada» i amb «un enfocament humà» a la frontera entre Grècia i Turquia.  A través d’un comunicat, l’OIM ha recordat que les milers de persones que hi estan atrapades són «molt vulnerables» i es troben «sense menjar, aigua i altres necessitats bàsiques».