La repressió grega agreuja l'agonia dels refugiats a la frontera

El llarg de la frontera entre Turquia i Grècia, que marca el riu Evros, continua ple de milers de refugiats: prop de 15.000, segons l’Organització Internacional per a les Migracions. Entre ells hi destaquen diversos grups per la seva manera de vestir: els cauen els pantalons i els surten les sabates dels peus.  Caminen tristos, amb el cap cot i amb dificultat, a través de tot el recorregut del costat turc de la frontera. Són els que van poder entrar a través del riu a Grècia, però han sigut retornats a Turquia.

Se’ls identifica molt fàcilment, perquè a diferència dels altres –els que de moment no ho han intentat– no tenen ni cordons a les sabates ni cinturons que aguantin els seus pantalons gairebé estripats. Els els ha robat la policia grega.

L’Abdulrezak és un d’ells: «M’ho van prendre tot. El telèfon, els diners, i fins i tot el passaport. Tinc un germà a Alemanya i la meva idea és reunir-me amb ell. Ho intentaré de nou. Quan s’acaba la nostra esperança, comença la nostra obstinació. Et juro que ho intentaré de nou. Si volen, que em matin. No tinc por de la mort, perquè en aquest món hi estem només de passada. L’altre món, el de després de la mort, és el veritable», explica aquest sirià d’Alep  de 32 anys. Dilluns van morir dues persones intentant creuar al costat grec.

Sense contemplacions

És això el que ha provocat la duríssima repressió grega. Aquest dimarts, la zona fronterera, no obstant, estava més tranquil·la que els últims dies perquè molts refugiats han entès el missatge d’Atenes: encara que creuïn, encara que aconsegueixin entrar a Europa, la policia grega els detindrà, els donarà una pallissa que no oblidaran i després els deportarà sense contemplacions per la via ràpida a través del riu. Així doncs, ¿per què arriscar-se?

I és aquí on es creen dos grups. El primer el forma gent que, per la por dels grecs, ha desistit i torna a les seves cases anteriors. Aquests, en general, tenen sort, perquè encara els queda algun lloc al qual poder tornar.

N’hi ha molts que no: sobretot homes sols, que van abandonar casa seva i la seva feina quan van sentir la recomanació que correguessin, que les portes d’Europa  eren obertes. Però Grècia, amb força bruta, estrenyent i empenyent, amb porres, gasos lacrimògens i fins i tot munició real disparada a l’aire o a l’aigua, s’ha encarregat de mantenir-les tancades. De moment.

Visita oficial

Tota la UE, en aquesta crisi provocada per Turquia, s’ha afanyat a mostrar el seu recolzament a Atenes. I aquest dimarts, per escenificar-ho, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el president del Consell Europeu, Charles Michel, i el president del Parlament Europeu, David Sassoli, han visitat el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, amb el qual han fet una visita guiada a la part grega de la frontera amb Turquia.

«Turquia no farà xantatge a Europa en l’assumpte dels refugiats. Per desgràcia, Turquia s’ha convertit en un traficant oficial de persones. Però siguem honestos, sisplau. La Unió Europea tampoc ha estat a l’altura a l’hora de tractar aquesta crisi», ha dit Mitsotakis davant dels seus convidats. Però aquesta crisi continuarà perquè la clau de tot això, qui pilota aquesta nau, qui decideix què passa i quan passa, és Recep Tayyip Erdogan.

I el president turc no té intenció de parar res: «La UE m’ha ofert 1.000 milions d’euros. ¿A qui intenteu enganyar? No vull els vostres diners», va dir Erdogan aquest dilluns a la nit, després de reunir-se amb el primer ministre búlgar, que s’ha salvat d’aquesta crisi per les seves bones relacions amb Erdogan.

¿On deuen ser?

Lluny dels escenaris polítics, no obstant, a la frontera, la situació està molt allunyada de les pugnes entre els estats i les seves paraules grandiloqüents. A Pazarkule, molta gent vaga sense rumb ni destí. «No sé què està passant... Ens acaben de retornar de Grècia fa una hora... No tinc telèfon... Fa dies que no menjo res... La meva família... ¿On és la meva germana? La meva mare...», diu el Mehdi, un afganès que camina sense rumb.

Notícies relacionades

A la frontera grecoturca: «Ens peguen, ens roben i ens tornen a l'aigua»

Grècia es fortifica davant de l'augment d'arribades de refugiats des de Turquia

«Ens estan robant les nostres vides, les nostres cases, la nostra terra», diu l’Abdulrezak, que està atrapat al camp de refugiats improvisat de Pazarkule, on la policia grega, els darrers dies, ha llançat constantment gasos lacrimògens. «¿No veuen el que estan fent a tanta gent? Fa dos dies que soc aquí i només he menjat dos plats de sopa en tot aquest temps. Quan estava sota custòdia grega, no em van donar ni un vas d’aigua durant dos dies», afegeix.

Mentre parla, se li va encenent la cara i la indignació. Necessita, se li nota, treure-ho tot de dins perquè ja no pot més: «¿Per què els grecs ens tracten així? ¿Per què ens fan això? ¿És que no som persones? ¿Quina és la diferència entre ells i nosaltres? ¿Quina? Però ho pagaran. Aquí tots creiem que el món pagarà pel que ens estan fent. Déu és gran. Ho veu tot», diu Abdulrezak.