El Govern francès se sotmet sense perill a dues mocions de censura per haver aprovat la reforma de les pensions per decret

Tretze dies és el que ha durat el debat a l’Assemblea Nacional del projecte de llei de reforma de les pensions, que ha provocat, a França, el conflicte social més llarg des de maig del 68. El primer ministre, Édouard Philippe, va anunciar dissabte passat, per sorpresa, que utilitzaria l’article 49.3 de la Constitució per aprovar el text sense sotmetre’l al vot de la Cambra, argumentant la impossibilitat d’avançar en l’examen del text per l’«obstrucció parlamentària» dels grups de l’oposició, que han presentat més de 40.000 esmenes.

Al recórrer al decret, el Govern i el mateix president, Emmanuel Macron, han fet enfurismar l’opinió pública i l’oposició, que ha aconseguit, en les 24 hores que el reglament li donava, presentar dues mocions de censura. Una de la dreta firmada per Els Republicans i una altra de l’esquerra integrada per socialistes, comunistes i la França Insubmisa.

Les dues s’han debatut aquest dimarts a l’Assemblea sense cap perill per a l’Executiu, ja que La República en Marxa (LREM) té 298 diputats, als quals s’afegeixen els 46 dels seus socis centristes del MoDem, és a dir, disposa d’una còmoda majoria en un hemicicle de 577 escons. Si, com és probable, les mocions no tiren endavant, el text s’aprovarà en primera lectura a l’Assemblea i seguirà després el seu curs al Senat.

L’Executiu accelera el calendari amb la intenció de tenir aprovada abans de l’estiu una reforma que preveu, tal com va prometre Macron, substituir els 42 sistemes actuals de jubilació per un sistema universal per punts. No obstant, al treure aquesta mena de bomba nuclear parlamentària en plena crisi sanitària pel coronavirus, ha afegit més llenya al foc d’un conflicte que no s’acaba d’apagar. 

Les centrals sindicals van convocar molt de pressa una nova jornada de protestes, coincidint amb el debat de les mocions a l’Assemblea Nacional, i tot i que les manifestacions no van ser massives els que van sortir als carrers no semblaven disposats a cedir fàcilment.

No ens rendirem

«Morirem al carrer si fa falta, però no ens rendirem», assegurava Laurent, un tramoista de 49 anys de la Comèdia francesa, en la manifestació parisenca. «¿El Govern oculta el debat democràtic i pensa que ningú dirà res?», afegia.  «Dir que l’oposició impedeix el debat és riure’s del sistema representatiu. És escandalós», denunciava Pascale, secretària de 59 anys i militant del sindicat CGT.

Dins de la Cambra baixa, les crítiques no eren més suaus. Damien Abad, president del grup d’Els Republicans, va retreure al Govern que en plena crisi sanitària pel coronavirus obrís un front polític, va denunciar un «fiasco parlamentari» sense precedents i el va acusar d’haver trencat la concertació social impedint qualsevol mena d’acord.

Notícies relacionades

L’accent local d’un corrent global

Kast suma Xile al full de ruta dels EUA per a l’Amèrica Llatina

«És un mal text que ha tret totes les professions al carrer», ha dit. Tot i que discrepen sobre el fons –la dreta recolza un sistema universal per punts–, l’esquerra ha coincidit a denunciar el mètode expeditiu de Philippe. «És un desastre democràtic, un menyspreu al Parlament, una deriva autoritària,» va proclamar el president del grup d’Esquerra Democràtica i Republicana, André Chassaigne.

El recurs a l’article 49.3 ha provocat malestar fins i tot en les files del macronisme. Dos diputats de la LREM, Hubert Julien-Laferrière i Delphine Bagarry, han anunciat que deixaven el grup parlamentari.