El preu impossible d'un sostre a Dublín

Fa temps Dublín era una ciutat relativament modesta, sense grans aires ni pretensions. Els pubs plens de fum, els teatres i la música en viu alimentaven la bohèmia local. Un ambient creatiu, de gran tradició literària, en una ciutat que ja no existeix.

La capital irlandesa és avui una de les més cares del món, amb massa hotels de luxe, apartaments per a turistes i restaurants amb estrella. L’altíssim cost de vida està expulsant els dublinesos. El preu de la vivenda ha arribat a quotes inabastables, especialment per als més joves. Aquest factor explica el recolzament sense precedents al Sinn Féin, que en el seu programa prometen «construir 100.000 vivendes en sòl públic».

Incertesa i pobresa

El lloguer mitjà d’una propietat a Dublín supera els 2.000 euros al mes. El 2008, a la cresta de la bombolla immobiliària, el cost era de 1.500 euros. L’economia irlandesa s’ha recuperat després del crac que va estar a punt d’enfonsar el país, però els ciutadans no s’han beneficiat d’aquest èxit econòmic. «Molta gent jove s’adona que mai tindrà la seva pròpia casa», afirma Rory Hearne, especialista en Sociologia de la Vivenda per la Universitat de Maynooth. «És una cosa especialment terrible quan es viu en un país on la casa és normalment l’únic bé a l’hora de jubilar-se».

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Les grues han tornat a la capital, però els qui construeixen són inversors internacionals, corporacions i fons d’inversió immobiliaris que han fet, amb l’especulació, «insegur i impagable el sector del lloguer privat». La conseqüència, apunta Hearne, «és un nombre creixent de professionals, persones grans, estudiants i molts altres que s’enfronten a la incertesa, la pobresa i l’estrès».

L’arribada de grans companyies tecnològiques, que han instal·lat els seus quarters generals a Dublín, ha encarit encara més el mercat immobiliari. A això s’ha sumat el ‘brexit’, amb el desembarcament a la capital irlandesa de professionals de la Unió Europea escapant-se de Londres. Alguns dublinesos han optat per instal·lar-se a Belfast, a dues hores d’autopista, on comprar o llogar una vivenda costa la meitat.