Trump es mantindrà en el poder després de superar l''impeachment': «No culpable»

L’‘impeachment’ contra Donald Trump ja és història. Tal com s’esperava, el Senat ha absolt aquest dimecres el president dels Estats Units dels dos càrrecs als quals s’enfrontava per les seves controvertides gestions a Ucraïna per forçar una investigació contra els seus rivals polítics. La votació s’ha resolt en línies gairebé completament partidistes. Cap demòcrata i un sol republicà van trencar files amb els seus respectius partits, un desenllaç que il·lustra el que ha passat en els cinc mesos transcorreguts des que va començar el procés. El veredicte final fa poca justícia a l’al·luvió de proves presentades pels demòcrates per recolzar l’abús de poder i l’obstrucció al Congrés, però des del principi va quedar clar que la lleialtat al líder imperaria sobre l’anàlisi imparcial dels fets en el bàndol republicà. 

El judici ha acabat sent el més curt i menys garantista de la història. Només 16 dies. Ni un sol testimoni. Ni un sol document. Els conservadors van bloquejar tots els requeriments i compareixences després que el procés es traslladés al Senat i prenguessin el control de les regles del joc. Les evidències es van presentar durant la seva primera fase, dedicada a la investigació, unes 28.000 pàgines derivades dels testimonis de 17 diplomàtics i alts càrrecs de la seguretat nacional, que amb notable consistència van al·legar que Trump va posar els seus interessos personals per sobre dels interessos del país al convidar Ucraïna a interferir en les eleccions del 2020. No va servir per a res. El president ha fet seu el Partit Republicà i, amb aquesta absolució, afronta amb marcat optimisme la seva cita amb les urnes al novembre. 

El judici es va tancar amb la votació dels càrrecs. L’abús de poder va ser desestimat per 52 vots a 48, amb una sola deserció republicana; i el d’obstrucció al Congrés per 53 a 47, sense desercions en cap bàndol. Per destituir el president es necessitaven 66 vots, dos terços dels escons de la Cambra.

Només un republicà es va atrevir a trencar files amb els seus, exposant-se a la ira d’un electorat conservador que de segur se sentirà traït. A l’Amèrica de Fox News i Rush Limbaugh, l’‘impeachment’ no ha sigut més que un intent de cop d’Estat a càrrec de l’«elit demòcrata» i els seus aliats en els mitjans. Per això Mitt Romney va reconèixer que votar a favor de la destitució de Trump ha sigut «la decisió més difícil» de la seva carrera. «No hi ha cap dubte que el president va demanar a un país estranger que investigués el seu rival polític. I ho va fer per satisfer els seus interessos polítics», va dir el senador i excandidat a la Casa Blanca. «No se m’ocorre un assalt més egregi a la nostra Constitució que l’intent de corrompre unes eleccions per mantenir el poder». 

Aquest ‘impeachment’ deixa ferides profundes, tant al carrer com al Capitoli. I ho fa en un moment d’explosiva polarització, que supera, segons les enquestes, a la viscuda durant la presidència de Barack Obama. «Quan no se li fa front, el mal es propaga com un virus», va dir el senador demòcrata, Tim Kaine, abans de la votació. «Hem permès que un president tòxic infecti el Senat i perverteixi el seu comportament». Vist això en aquests tres últims anys, els demòcrates no deixen d’escrutar les accions del president, però s’han quedat pràcticament sense cartutxos després de fracassar en aquest judici i veure com Trump sortia indemne de la investigació sobre la trama russa. 

Des de la seva perspectiva, els riscos són evidents. Ara més que mai, Trump se sentirà amb autoritat per fer el que vulgui. Durant el judici els seus advocats van argumentar que l’Executiu té un poder gairebé absolut i és pràcticament immune davant la llei, una posició implícitament ratificada pel Senat amb el seu veredicte. Entre els pocs republicans que han censurat de paraula les seves accions, alguns van dir que esperen que aprengui la lliçó i actuï «de forma més acurada» a partir d’ara, però ells mateixos van reconèixer que no en tenen gaires esperances. «Ell és qui és», va dir Shelley Capito. 

Notícies relacionades

Trump, exultant a Twitter: afirma que es quedarà a la Casa Blanca «per sempre»

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Trump va embalat. Es podria dir que aquest ha sigut el millor mes de la seva presidència. Només un dia després que proclamés «Amèrica ha tornat» en el discurs de l’Estat de la Unió i veure com els seus correligionaris se saltaven el protocol per corejar «quatre anys més», pot cantar victòria en aquest tercer ‘impeachment’ de la història, en què ha tingut la mateixa sort que els seus predecessors. La seva popularitat està en el millor moment de la seva presidència, amb un índex d’aprovació del 49%, molt semblant al d’Obama al final del seu primer mandat. I en els caucus celebrats aquesta setmana a Iowa per ratificar-lo com a candidat republicà al novembre, va obtenir el 97% dels vots, un resultat més propi de la Síria d’Assad que dels EUA. 

A la qual cosa cal afegir el regal que li van fer els demòcrates amb el desastrós recompte d’Iowa i la perspectiva que el partit s’esquerdi en diverses faccions durant les primàries. Als demòcrates només els queda una esperança: que els nord-americans reverteixin a les urnes el veredicte d’aquest ‘impeachment’.