Evo Morales serà candidat al Senat en les eleccions de maig a Bolívia

«El pla que té la dreta és proscriure el nostre partit, però van fracassar», ha dit Evo Morales després que el seu partit, el Moviment al Socialisme (MAS), l’hagi inclòs com a candidat a senador en les eleccions del 3 de maig. Morales, actualment refugiat a l’Argentina, havia denunciat pressions de tot tipus per treure’l de la competència per part del Govern interí derivat del cop d’Estat del 10 de novembre. Els exministres d’Economia i Exteriors, Luis Arce i David Choquehuanca, respectivament, encapçalen la fórmula electoral del MAS que lluitarà per la presidència.

L’exmandatari ha sigut afegit a la llista d’aspirants per Cochabamba –la regió on va emergir com a líder cocarer dècades enrere– al caire del tancament de la inscripció davant de l’òrgan electoral. Prèviament, la policia va intentar arrestar el seu advocat, Wilfredo Chávez, que havia d’entregar la documentació del seu client davant de les autoritats que convoquen als comicis. Chávez, va informar Morales, es troba «ben resguardat» a l’ambaixada argentina a La Paz. Abans que l’advocat anés a la seu diplomàtica argentina, havia sigut detinguda l’apoderada de Morales, Patricia Hermosa, acusada de «sedició» i «terrorisme».

El Consell Electoral pot rebutjar la candidatura de Morales si tots els seus papers no es troben en regla. Aquesta possibilitat ha sigut suggerida per l’excap d’Estat. «Vaig presentar tota la meva documentació el 1997, 2002, 2005, 2009, 2014 i 2019. Vaig ser habilitat com a candidat sense cap observació. Saben que compleixo tots els requisits legals, per això em roben la llibreta de Servei Militar. Em volen silenciar».

Grans coalicions

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

El MAS ha sigut el primer partit a presentar llistes de candidats. «Potser no tots han quedat satisfets, però és l’hora de la unitat, del vot conscient i reflexiu per recuperar la democràcia i la pàtria», va dir Morales. El partit que va governar Bolívia gairebé 14 anys, durant els quals es van portar endavant històriques reformes que van permetre reduir en 30 punts la pobresa, competirà en les eleccions contra dues grans coalicions de dreta i una més inclinada cap al centre polític. La mandatària provisional, Jeanine Áñez, representarà un dels blocs ultraconservadors. L’altre és el que té com a cap de fórmula Luis Camacho, el dirigent de Santa Cruz, la regió hostil a Morales des del 2006, que va encapçalar les protestes que van desembocar en l’alteració institucional.

D’acord amb les últimes enquestes, un 30% dels bolivians tornarien a votar pel MAS. La dreta està obligada a unir-se en la segona volta de juny per evitar el temut retorn al poder.