L'economia de Rússia continua estancada

L’economia de Rússia, sotmesa a un dur règim de sancions i afectada pel baix preu del petroli, es troba estancada des de fa cinc anys i no aconsegueix aixecar cap. Rosstat, l’agència governamental d’estadístiques, equivalent a l’INI espanyol, ha donat a conèixer aquest dilluns unes gens encoratjadores xifres anuals de creixement del PIB per al 2019: un 1,3%, més d’un punt per sota dels números obtinguts al passat exercici.

Aquestes dades estan en la línia dels avançats per institucions com el Ministeri de Desenvolupament Econòmic, que havia pronosticat una dècima més de creixement, és a dir, un 1,4%, o com el Banc Central, dirigits per Elvira Nabiúlina, que va establir un paràmetre de creixement econòmic d’entre el 0,8% i l’1,3%. Si es comparen amb la mateixa variable registrada en l’exercici del 2018, quan es va constatar una expansió de l’economia del 2,5%, es comprova que la tendència va a la baixa, i que l’escenari molt bé podria repetir-se l’any que ve, per al qual el Banc Mundial ha augurat un ascens del PIB de com molt de l’1,6

Molts experts alerten dels perills de l’estancament econòmic que està patint Rússia en els últims anys, i que fa recordar al succeït a la darreria del mandat de Leónidas Brezhnev com a líder soviètic. Cert és que la recensió motivada per la caiguda de la cotització de la divisa local fa cinc anys ha quedat definitivament enrere, però les magres xifres macroeconòmiques no permeten a les famílies i els ciutadans corrents constatar cap millora en les seves condicions de vida, la qual cosa contribueix a augmentar el pòsit de descontentament que es va assentant entre els ciutadans. 

Crisi molt diferent de les predecessores

El 2014, quan va esclatar la crisi, «els ciutadans russos no sabien que, a diferència de les precedents crisis del 1998 i 2008, aquesta s’estendria durant gaires anys», va valorar el novembre passat el portal Meduza. «Ajustat a la inflació, els ingressos mitjans dels russos són menors del que eren el 2014», és la conclusió a la qual arriba la publicació. De fet, després de quatre anys d’intenses caigudes en la quantitat de diners disponibles per a les famílies, que van arribar a totalitzar gairebé el 10%, només als exercicis del 2018 i el 2019 s’ha produït una raquítica recuperació del 0,2% i 0,1%.

Ni la despesa en educació o sanitat, ni les importacions, ni tan sols els diners invertits en defensa, un sector tradicionalment mimat per l’Estat, han recuperat els nivells previs al fatídic 2014, any en què la caiguda dels preus del petroli i les represàlies econòmiques internacionals pel paper de Rússia en la guerra d’Ucraïna van desencadenar una recessió els efectes de la qual es continuen sentint encara.        

    

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears