Grècia instal·larà tanques flotants per dissuadir els immigrants

Si no es poden posar portes al camp, una cosa molt semblant hauria de succeir al mar, però el Govern grec no sembla tenir aquesta opinió. En una controvertida i inesperada mesura, l’Executiu d’Atenes ha anunciat la seva intenció d’instal·lar tanques flotants al perímetre de les illes de l’Egeu, el principal focus de flux migratori del país i un dels punts més calents de tot el continent per la seva proximitat amb el litoral de Turquia. El pla preveu la instal·lació d’uns 2.700 metres de blocs flotants d’1,1 metres d’altura al nord de Lesbos, una de les illes amb més pressió migratòria.

La finalitat del projecte és eminentment dissuasiva, com ho revela la intensitat lluminosa de les tanques, que es podran apreciar des de la costa otomana, segons ha revelat el portaveu del Govern, Stelios Petsas en una entrevista a la televisió privada ANT1. Petsas ha detallat que es tracta d’un projecte pilot el cost inicial del qual arribarà al mig milió d’euros, una xifra que es quedarà molt allunyada del desemborsament final que comportaria estendre la mesura a totes les illes incloses en les rutes de migrants i refugiats.

Inviabilitat

Bon coneixedor de la zona i del fenomen, al fundador d’Open Arms, Òscar Camps, no li surten els comptes si es tracta de blindar l’accés en els centenars de quilòmetres de les illes habitades de l’Egeu. A banda de les dificultats logístiques per a la seva habilitació i manteniment. Per al projecte pilot, l’Executiu de Kyriakos Mitsotakis diu que compta amb la cooperació d’Associació d’Armadors Grecs, que en el seu moment va proposar cedir una desena de les seves embarcacions perquè la Guàrdia Costanera pugui aconseguir el seu propòsit amb més garanties. «Veurem si s’aconsegueix el resultat que desitgem», ha dit Petsas.

Per Camps, és una mesura que no servirà «per a res més que per causar més morts» i que només beneficiarà «els traficants de persones i la indústria que es lucra amb la militarització de les fronteres». «El populisme xenòfob de terra ferma arriba fins al mar, seguint l’espiral de les polítiques criminals que converteixen el Mediterrani en una gran fossa comuna», lamenta Camps.

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

La intenció d’Atenes és replicar la notable reducció de les arribades que hi està havent a la frontera terrestre amb Turquia, on el ciment i el filferro espinós es converteixen en un obstacle insalvable per a molts dels immigrants. Segons xifres d’ACNUR, l’arribada de migrants i refugiats a territori grec per via marítima es va incrementar en un 83% el 2019 respecte a l’any anterior, al vorejar les 60.000 persones.

Però Camps qüestiona que al mar el pla pugui arribar més enllà d’un projecte pilot, al remarcar que la vulneració del «dret de pas innocent» que recull el dret marítim el converteix en una pràctica sens dubte il·legal. Segons la seva opinió, és una mesura inassumible a nivell econòmic, un efectisme destinat a agradar als populismes xenòfobs que proliferen a Occident. «No dissuadirà els immigrants, per més acorralats que se sentin els migrants», ha afegit. I recomana que aquests diners s’inverteixin «a millorar les condicions dels que ja són en sòl europeu, fugint del drama dels seus països d’origen».