L'anglès conservarà el seu estatus a la UE

Els britànics marxen de la Unió Europea, però hi ha un llegat que deixaran darrere seu i que impedirà oblidar-los diàriament als passadissos de les institucions europees: l’anglès. ¿Corre risc de ser escombrat del mapa de llengües oficials de la Unió Europea, relegada en l’ús diari entre funcionaris o aconseguirà mantenir el seu paper protagonista en les comunicacions internes de la UE davant el francès?

► ¿Què passarà ara després del ‘brexit’? Les conseqüències, al detall

¿Què passarà ara després del ‘brexit’? Les conseqüències

Si hi ha una cosa sobre la qual ningú té dubte a Brussel·les és que, després del ‘brexit’, l’idioma de Boris Johnson continuarà sent no només una de les 24 llengües oficials del club, sinó que mantindrà el seu caràcter prioritari com a llengua de treball en les institucions comunitàries, junt amb el francès i l’alemany. La sortida del Regne Unit de la UE no obliga a fer canvis en el règim lingüístic comunitari, regulat a través del reglament 1/1958, i eliminar l’anglès de la llista de llengües oficials exigiria una decisió unànime dels Vint-i-set governs de la UE, una cosa bastant improbable donada el pes de l’idioma en les desenes de reunions que es fan setmanalment en les institucions europees. «El ‘brexit’ no tindrà cap impacte en el règim legal i la pràctica institucional establerta», asseguren fonts de la Comissió. 

A més, tot i que Malta i Irlanda –amb 5 milions d’habitants entre tots dos– van designar el gaèlic i el maltès com a llengües oficials quan es van incorporar al club, l’anglès també continua sent llengua oficial als seus respectius territoris, així que diverses fonts europees coincideixen que no hi ha motius perquè la llengua de Shakespeare acabi fora de joc una vegada consumat el divorci. Això sí, passarà de ser parlada pel 13% de la població europea com a primera llengua a amb prou feines l’1%, per darrere del búlgar, eslovac, finlandès i el maltès, entre d’altres.

La llengua més popular d’Europa

Malgrat aquest limitat percentatge, la seva presència més enllà de les fronteres de Brussel·les és important i, segons les últimes dades publicades per Eurostat, és la llengua estrangera més popular a la UE. El 98% dels estudiants de primària a la UE estudien anglès, a molta distància del francès (33,4%), l’alemany (23,3%) i l’espanyol (16,9%). Aquest escenari es repeteix també entre els de secundària amb un percentatge d’estudiants d’anglès del 94,7%, superant amb escreix l’espanyol (22,3%), el francès (18,1%) i l’alemany (17,4%). El 100% dels alumnes a Suècia, Romania, Malta i Holanda estudien anglès, el 99,9% a Finlàndia, França i la República txeca i el 99,8% a Àustria, segons dades d’Eurostat.

Notícies relacionades

¿Què passarà ara després del 'brexit'? Les conseqüències, al detall

Gibraltar planta cara al 'brexit'

L’anglès va aconseguir l’oficialitat a la UE el 1973, després de l’adhesió del Regne Unit. En aquell temps el francès dominava el panorama lingüístic comunitari i era la llengua en la qual s’escrivia la legislació europea, es comunicava a les institucions i s’utilitzava en la diplomàcia. L’anglès va haver de lluitar per obrir-se pas, però de mica en mica, es va aconseguir imposar, especialment després de l’adhesió dels països nòrdics i, sobretot, la incorporació dels països d’Europa central i de l’est el 2004 que van acabar per desbancar el francès en benefici d’un anglès que s’ha convertit en la llengua franca a Europa.

Una evolució que no ha disminuït l’ímpetu francès per la seva llengua. «França té una línia molt clara des de fa temps. És important que respectem la diversitat lingüística i cultural a Europa, però els puc dir que en cada Consell d’Assumptes Generals parlo francès no perquè no sàpiga parlar en anglès, sinó perquè és important que cadascú pugui parlar la seva pròpia llengua», advertia aquesta setmana la ministra d’Assumptes Europeus francesa, Amelie de Montchalin.