L'Iran amenaça de portar la lluita fora de les seves fronteres

Des que es va anunciar aquesta setmana que Ali Khamenei, el Líder Suprem de l’Iran, faria un discurs aquest divendres –el dia sagrat a l’islam–, l’expectació es va disparar. Feia vuit anys que l’aiatol·là no parlava durant les pregàries. La situació de crisi actual, en què el país persa ha estat a punt d’anar a la guerra amb els EUA, ho ha merescut.

Khamenei ha atacat tots els que considera «enemics de l’Iran». «No podem confiar en els països europeus. Les negociacions amb ells han estat plenes d’enganys. Reflecteixen la seva mala voluntat. Són uns lacais dels EUA», ha dit el líder suprem iranià, amb referència al pacte nuclear firmat el 2015, tocat de mort.

Aquesta setmana, França, el Regne Unit i Alemanya –els països europeus signants d’aquest acord– van recórrer al mecanisme d’arranjament de diferències de l’esmentat pacte després de les pressions dels Estats Units. Aquest mecanisme podria costar-li a l’Iran encara més sancions: a les imposades per Washington en podrien arribar d’altres de l’ONU.

«La Guàrdia Revolucionària [iraniana] pot portar la lluita fora de les nostres fronteres. Hem de continuar amb la resistència fins que la regió sigui completament alliberada de la tirania de l’enemic», ha continuat Khamenei, sense necessitat de dir el nom d’aquest enemic perquè el públic ho entengués. «¡Mort a Amèrica! ¡Mort a Amèrica!», cridaven els assistents.

«La mà de Déu»

L’enfrontament entre Washington i Teheran, que va començar amb la retirada de Donald Trump del pacte nuclear negociat per Barack Obama, va arribar al seu punt àlgid aquest gener, quan l’Exèrcit dels EUA va matar en un atac aeri Qasem Soleimani, líder de la Força Quds i reconegut per molts com la segona persona amb més poder a l’Iran darrere de l’aiatol·là.

L’Iran, com a represàlia a l’assassinat de Soleimani, va disparar diversos míssils contra una base nord-americana a l’Iraq. No hi va haver cap mort, però sí que van resultar ferits 11 soldats nord-americans. «El fet que l’Iran tingui la capacitat de donar una bufetada així a una potència mundial mostra la mà de Déu», ha dit Khamenei.

El que no va resultar tan triomfal per als interessos perses és que part de l’operació de resposta a l’atac dels EUA va ser un fracàs. Aquella mateixa nit, l’Iran va fer caure, per error, un avió de la companyia UIA, que s’enlairava de Teheran en direcció a Kíev. En l’aparell viatjaven 176 persones. Totes van morir.

Desviar l’atenció

La Guàrdia Revolucionària va dir en primera instància que la culpa havia sigut una fallada tècnica. A les autoritats de Teheran els va costar diversos dies admetre haver abatut l’aparell. «L’accident d’avió va ser un succés amarg... Ens va cremar el cor. Però alguns han intentat utilitzar-lo de manera que s’oblidi el gran sacrifici i martiri del general Suleimani. Els nostres enemics estaven tan contents per l’accident com nosaltres tristos. Estaven contents perquè havien trobat una manera de qüestionar la Guàrdia Revolucionària, les forces armades, el sistema iranià», ha dit Khamenei, que, en el seu discurs, ha volgut treure importància a les protestes que es van succeir a Teheran després de ser abatut l’avió.

Notícies relacionades

L'Iran assegura enriquir més urani que abans del pacte nuclear del 2015

L'Iran reconeix que va fer caure l'avió ucraïnès «per error»

Els manifestants, majorment estudiants universitaris, es van mostrar indignats davant de les mentides de la Guàrdia Revolucionària i van arribar a utilitzar lemes com ara «mort a Khamenei» i «marxeu, clergues». També van retirar dels carrers cartells amb la cara de Soleimani.

«Els pocs centenars de persones que van insultar la imatge del general Soleimani, ¿són ells el poble de l’Iran? ¿O ho són les masses de milions de persones als carrers?», ha conclòs l’aiatol·là, amb referència a les manifestacions de dol pel líder de la Força Quds.