L'Iran assegura enriquir més urani que abans del pacte nuclear del 2015

«L’Iran està enriquint més urani que abans del pacte nuclear del 2015», ha assegurat aquest dijous el president iranià, Hassan Rouhani, en un discurs televisat, realitzat en un moment de tensió enorme tant amb els Estats Units com amb Europa. Dimarts passat, els tres països europeus signants de l’acord nuclear –Regne Unit, França i Alemanya– van recórrer al mecanisme de llimar diferències que estipula l’acord nuclear amb l’Iran. D’aquesta manera, van activar un procés diplomàtic pel qual les Nacions Unides podria acabar per imposar noves sancions al país persa.

«La pressió contra nosaltres està augmentant, però continuem progressant. El diàleg encara és possible. «Com a cap del Consell Suprem de Seguretat Nacional m’encarrego de la seguretat i evito els enfrontaments militars diàriament. Si no es brinda atenció diària, la distància entre la guerra i la pau està només en una bala», ha dit Rouhani.

La decisió del Regne Unit, França i Alemanya va arribar amb polèmica. Segons va publicar ‘The Washington Post’, aquests tres governs van prendre la decisió d’activar el mecanisme després que Donald Trump els amenacés: no activar el mecanisme, els va dir Trump, suposaria que els EUA augmentarien un 25% les taxes a les importacions de cotxes europeus.

«Apaivagament confirmat –ha tuitejat aquest dijous el ministre d’Afers Exteriors  iranià, Javad Zarif–. Els tres països europeus han venut el que quedava del pacte nuclear per evitar els impostos de Trump. No us funcionarà, amics meus. Només alimenteu la seva fam. ¿Recordeu l’aprofitat de l’escola?».

Aquest mateix dijous, Zarif s’ha reunit amb Josep Borrell, alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors, per aturar aquesta última crisi diplomàtica. Els dirigents, segons un comunicat de la Comissió Europea, han mantingut un «diàleg franc».

Tensió i més tensió

La tensió de les últimes setmanes –que gairebé desemboca en conflicte armat després de l’assassinat nord-americà del general iranià Qasem Soleimani, per molts el segon home amb més poder al país– se suma al fet que els governs de Washington i Teheran estan vivint des del maig del 2018 Donald Trump va decidir sortir de l’acord nuclear firmat pel seu antecessor a la Casa Blanca, Barack Obama.

Des d’aleshores, mentre imposava noves sancions a l’Iran, Trump ha afirmat que vol renegociar un altre acord, un que no només inclogui l’activitat nuclear iraniana, sinó també els seus plans armamentístics i militars a l’Orient Mitjà.

Teheran, no obstant, es nega a negociar mentre hi hagi sancions vigents en contra del seu país. No es preveu que l’escenari canviï: Trump no només no vol retirar les sancions ja imposades, sinó que, com va afirmar en un discurs la setmana passada –realitzat després de la resposta iraniana a l’assassinat de Soleimani–, vol firmar més mesures en contra de Teheran.

Discurs històric

El moment actual per a l’Iran és gairebé esquizofrènic: després d’unes jornades de desbordat sentiment nacionalista després de la mort de Soleimani, les manifestacions conta el règim es van succeir per la incredulitat de molts iranians davant de l’avió ucraïnès abatut. A la Guàrdia Revolucionària iraniana li va costar diversos dies admetre que havia disparat diversos míssils contra l’aparell, en el qual viatjaven 176 civils.

Aquest divendres, el dia sagrat en l’islam, davant d’una situació de crisi tan gran per al país persa, l’aiatol·là Ali Khamenei farà un sermó en la pregària setmanal. És una cosa especial: fa vuit anys de l’última vegada que el líder suprem de l’Iran va fer una cosa així.

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

I, no obstant, en el futur ja s’entreveuen més problemes per a l’Iran. Entre els morts en l’avió d’UIA abatut, a part d’iranians, hi havia també canadencs, ucraïnesos, britànics i afganesos.

Els ministres d’Exteriors d’aquests països s’han reunit aquest dijous a Londres per «donar una resposta comuna als fets». Ucraïna i el Canadà —els dos països amb més morts en l’atac (després, és clar, de l’Iran)— ja han dit que estudien prendre accions legals contra el govern iranià.