Piñera defensa l'acció dels Carrabiners tot i que admet «atropellaments» als drets humans

En un gest inèdit fins ara, el president de Xile, Sebastián Piñera, ha admès que els Carrabiners han comès «atropellaments» als drets humans durant la repressió de les manifestacions que es registren al país des del passat 17 d’octubre. No obstant, ha defensat la tasca d’aquesta força de l’ordre.

Així s’ha expressat Piñera en una entrevista amb el diari xilè ‘La Tercera’, en què ha reconegut que el seu Govern no va tenir «prousensibilitat» per mesurar l’impacte de les mobilitzacions. «Els drets humans no van ser respectats, van ser abusats o atropellats per mal criteri o per ús excessiu de la força», ha lamentat el president mentre ha defensat que la seva Administració ha fet «el possible» per iniciar investigacions referents a això i perquè la justícia es faci càrrec d’aquests casos.

«Soc conscient que alguns (carrabiners) no van respectar les lleis, no van complir els protocols, van fer ús excessiu o abusiu de la força o van actuar amb mal criteri i van atropellar i van violentar drets humans de les persones», ha continuat, abans de reblar que «això no pot ser tolerat».

Però segons el seu parer, «quan els carrabiners surten als carrers, surten a protegir la gent, a cuidar-la», ha indicat. «No confonguem l’acció condemnable i repudiable d’alguns amb el que és la institució», ha precisat.

Plebiscit constitucional

D’altra banda, Piñera s’ha referit al plebiscit que se celebrarà el 26 d’abril en què els xilens decidiran si es redacta una nova Constitució i com es fa, la principal demanda dels manifestants.

En aquest sentit, el mandatari ha concedit que «l’actual Constitució requereix reformes, perfeccionaments», però no ha informat sobre el seu vot en el procés.

«Com a president m’he compromès públicament a donar-los a totes les parts igualtat de condicions perquè puguin expressar el seu punt de vista i que siguin els xilens els qui lliurement i voluntàriament resolguin el camí a seguir», ha dit. «El pitjor de la crisi ja va passar», ha conclòs.

Si guanya l’opció d’avançar cap a una nova Carta Magna, els xilens hauran de decidir en el mateix plebiscit entre una assemblea constituent composta per ciutadans elegits per a això i una instància que inclogui la participació d’almenys el 50% de congressistes i l’altra meitat amb membres elegits per a aquesta finalitat.

Alça del preu del metro

Les protestes a Xile van esclatar el 17 d’octubre contra la quarta pujada del preu del metro en pocs mesos i van créixer ràpidament fins a denunciar la desigualtat social i plantejar la necessitat d’elaborar una nova Constitució.

Notícies relacionades

Desobediència i inconformisme a Xile

L'ONU constata greus violacions dels drets humans comeses per l'Estat xilè

Piñera, que va arribar a declarar l’estat d’emergència desplegant les Forces Armades, va demanar perdó per no escoltar el clamor dels xilens i va proposar una «agenda social». Per fer-la realitat, va remodelar el Govern i va iniciar un diàleg amb els partits polítics, tant opositors com oficialistes.

L’Institut Nacional de Drets Humans (INDH) de Xile, que ha denunciat tortures i altres abusos contra persones detingudes en el marc de les protestes, ha xifrat en 3.557 el total de les persones ferides en les mobilitzacions. Més de 20 persones han mort pels enfrontaments entre manifestants i forces de seguretat i més de mil han sigut detingudes.