¿Per què ja no es pot anomenar 'Holanda' a Holanda?

A partir de gener del 2020, l’Estat situat al nord de Bèlgica i a l’oest d’Alemanya no podrà anomenar-se de manera genèrica Holanda, nom, en realitat, d’una de les seves regions. Empreses, ambaixades, ministeris i universitats només podran referir-se a la terra de les tulipes com aPaïsos Baixos.

La cirurgia estètica li surt al Govern de l’Haia per 200.000 euros, però el motiu val la pena, diu l’Executiu, perquè es tracta de fer-li un lífting al país «perquè la capacitat d’ingressos a l’estranger sigui tan intel·ligent i atractiva com sigui possible».

Hi ha tota una estratègia al darrere, però visiblement, el canvi serà modificar l’actual logotip internacional per combinar dos símbols, ‘NL’ (l’abreviatura dels Països Baixos en anglès) i una tulipa taronja estilitzada, seguits del terme ‘Netherlands’, nom del regne en anglès.

Campanya turística

El que utilitza ara la Junta de Turisme i Convencions dels Països Baixos (NBTC) és el símbol d’una tulipa al costat de la paraula ‘Holland’ (‘Holanda’, en anglès), que no és el nom oficial del país sencer, sinó de dues de les 12 províncies que té els Països Baixos: Holanda del Nord, que inclou Amsterdam i Haarlem, i Holanda del Sud, on hi ha l’Haia, Rotterdam i Leiden, entre d’altres.

Fa 25 anys, la indústria turística va decidir promoure el país com a ‘Holanda’, però, afegeix un portaveu d’Exteriors, es vol presentar el comerç, la ciència i la política de tot el país i, per tant, «queda una mica estrany que es promocioni només una petita part dels Països Baixos a l’estranger, és a dir, només Holanda».

El nou logotip, en vuit versions d’idiomes diferents, haurà de ser utilitzat a partir del gener per, entre d’altres, ministeris, ambaixades, universitats, escoles, municipis i organitzacions que col·laboren oficialment en algun projecte amb el Govern.

Aquest canvi d’imatge també té al darrere tota una renovació d’estratègia turística per posar fi al turisme massiu, barat i aeri que hi acudeix, en especial a Amsterdam, cosa que asfixia les autoritats i residents, que els últims anys exigeixen apostar per un turisme sostenible i respectuós amb la ciutat.

La ministra de Comerç Exterior, Sigrid Kaag, ha explicat que aquest nou estil mostrarà «més clarament» el que els Països Baixos poden oferir als nouvinguts, tant si hi van a viure, a treballar-hi o si hi estan només de passada.

«Era hora de modernitzar-se, i un logotip clarament internacional és positiu per a les exportacions i per atraure inversors i talent. El nou logotip pot utilitzar-se en l’alta tecnologia, l’agroalimentació, l’esport i la cultura. S’utilitzarà en totes les missions comercials, perquè identifica un país», va afegir en un comunicat.

El ministre d’Economia, Eric Wiebes, també va defensar la necessitat de mostrar les fortaleses holandeses i va recordar que, segons el Fòrum Econòmic Mundial, els Països Baixos tenen «l’economia més competitiva d’Europa i la quarta a nivell mundial», i presenta amb freqüència solucions innovadores a desafiaments tècnics i socials.

A més, segons ha pogut saber Efe, l’NBTC tancarà la primavera del 2020 les seves oficines a Espanya, Itàlia i el Japó, renunciant a fer màrqueting entre els seus turistes, i apostant pels països que emeten més quantitat de visitants recurrents, turistes i empresaris.

És a dir, Alemanya, Bèlgica, el Regne Unit i França –per la proximitat i la seva mobilitat amb tren–, i els Estats Units i el Canadà, per les relacions comercials.

En un comunicat, l’NBTC va remarcar que vivim en «un món en què el canvi és l’única constant» i va assegurar que els consumidors confien en les aplicacions digitals per inspirar-se i informar-se, cosa que fa que els «influents siguin la nova font d’informació».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

L’agència oficial espera que el nombre de visitants internacionals arribi als 30 milions de persones el 2030, fet que augmenta «la pressió sobre la qualitat de vida i el medi ambient» i fa necessari que no només es promocioni el país, sinó que s’«emfatitzi un desenvolupament ampli i sostenible» dels Països Baixos.

L’objectiu és «augmentar el valor afegit» d’Holanda, però també garantir que els interessos dels residents, visitants i empreses estiguin equilibrats, una cosa que no passa avui dia a Amsterdam, on els locals defugen els turistes perquè causen molèsties, soroll, brutícia i mantenen la ciutat sobrepoblada.