El passat nazi que sempre torna a Alemanya

Ordres d’afusellament, assassinats de minories, persecució de jueus i d’integrants de la resistència antinazi de països ocupats. És sabut que tots aquests van ser crims comesos per funcionaris de l’Alemanya nacionalsocialista abans i durant la segona guerra mundial. El que és menys sabut –especialment fora d’Alemanya– és que rellevants funcionaris nazis van continuar ocupant càrrecs importants a la República Federal després de la segona gran guerra europea. Una investigació feta pública aquesta setmana apunta novament en aquesta direcció: que l’anomenada «desnazinificación» de l’Alemanya de postguerra va ser un procés ple d’excepcions, forats i silencis.

Els primers quatre presidents de l’Oficina d’Investigació Criminal de l’estat federat de Renània del Nord-Westfàlia –el més poblat del país– van estar, per exemple, implicats en crims nazis. Els quatre van morircobrant una pensió pública de l’Estat. Aquesta és la conclusió a la qual arriba un informe confeccionat per l’historiador Martin Hözl, especialitzat en història policial.

El descobriment no és «atípic», en paraules del mateix Hözl. «El resultat de la investigació és encara més alarmant perquè els quatre presidents van mantenir els seus vells contactes de l’època nazi mentre ocupaven el càrrec», va reaccionar Herbert Reul, l’actual ministre d’Interior de Renània del Nord-Westfàlia, de la Unió Cristianodemòcrata d’Angela Merkel. «Des de la perspectiva actual, mai haurien d’haver treballat com a policies», va sentenciar Reul.

Un any investigant

L’Oficina d’Investigació Criminal de Renània del Nord-Westfàlia va ser fundada l’octubre de 1946. L’octubre de 2016, quan la institució va complir el seu 70 aniversari, les autoritats de l’estat federat van decidir aprofitar l’ocasió per honrar la memòria dels seus presidents. Però abans, van decidir investigar el seu passat per evitar celebrar vells nazis, conscients de les deficiències de l’anomenada «desnazificació». Van encarregar llavors la investigació a l’historiador Martin Hözl, que va invertir més d’un any a rastrejar registres i arxius de diversos països europeus.

Les següents dades biogràfiques són només alguns dels resultats de l’extensa investigació sobre els quatre primers presidents de la institució policial:

Friedrich Karst va ser el primer president de l’Oficina d’Investigació Criminal renana entre 1946 i 1948. Pocs dies abans del final de la guerra, l’abril de 1945, va participar en l’afusellament de 71 presoners, entre ells alguns treballadors forçats. Karst va reconèixer haver conduït les víctimes fins a la fossa comuna i haver enterrat ell mateix els cadàvers. Després de la seva confessió, va ser rellevat del càrrec el 1948, tot i que va continuar treballant com a inspector de policia. La fiscalia va acabar arxivant la causa contra ell i altres encausats. Va morir el 1973 sense haver respost mai davant la justícia.

El va substituir al càrrec Friederich D’heil fins al 1958. Com a membre de la Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany (NSDAP), va ser el responsable de fer afusellar aquells jueus que intentaven fugir del gueto de Lódz, en el llavors territori ocupat de l’actual Polònia. En aquella ciutat van ser tancades 160.000 persones condemnades a malviure, a morir de gana o a ser deportades a camps de concentració i extermini. Com a president de l’Oficina d’Investigació Criminal fins i tot va reclutar antics nazis per a la institució. D’heil va morir el 1971 sense haver-se enfrontat mai a un procés penal per la seva responsabilitat al gueto Lódz.

Persecució d’homosexuals

Oskar Wensky va assumir el càrrec entre 1959 i 1964. Aquest exmembre dels esquadrons de les SS va ordenar la detenció de membres de la comunitat gitana als Països Baixos per a la seva posterior deportació al camp de concentració i extermini d’Auschwitz. Com a president de l’Oficina d’Investigació Criminal va arribar a organitzar batudes contra la comunitat homosexual a l’Alemanya de postguerra. Després de doctorar-se en Dret el 1958, la Universitat de Colònia el va nomenar professor honorífic el 1971. El 1988, la fiscalia va decidir obrir investigacions sobre el seu passat nazi. Wensky havia mort vuit anys abans.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Günter Grasner va ser president de l’Oficina d’Investigació Criminal entre 1964 i 1969. En la seva vida anterior, havia militat en el partit nazi i treballat en el cos de policia secreta a la Bèlgica ocupada per Alemanya. Posteriorment va ser enviat com a cap d’una unitat policial al front soviètic, on grups com el seu van dur a terme més de 20.000 execucions sumàries de presumptes «partisans» entre 1942 i 1943.

Tot i que mai es va arribar a poder demostrar la seva participació directa en crims de guerra, les autoritats belgues van demandar la seva detenció fins a tancar finalment el seu expedient el 1947. Grasner es va jubilar el 1969 i va morir l’any 2000 sense haver sigut ni tan sols cridat a declarar com a testimoni en altres processos per crims nazis perpetrats a Bèlgica o la Unió Soviètica. El vell va arribar fins i tot a presentar-se com un supervivent de la lluita antifeixista.