Un nou sondeig escurça distàncies entre conservadors i laboristes

Boris Johnson es va fica aquest miércoels en una cambra frigorífica, fugint d’un conegut periodista de la televisió que provava d’entrevistar-lo. La fugida, en una central lletera de Yorkshire, estava sent retransmesa en directe en el programa de televisió ‘Bon dia Gran Bretanya’ de Piers Morgan. L’últim dia de campanya Johnson volia evitar una ensopegada, semblant a la de la foto del nen a l’hospital al mòbil. Un altre incident que li pogués treure uns vots que necessita desesperadament. Encara no està tot dit a les eleccions britàniques.

La victòria del Partit Conservador es dona com a segura, però el que ningú sap és si Johnson tindrà majoria per governar.  Un últim sondeig de YouGov dimarts a la nit, apuntava a una majoria de 28 escons, un marge molt més petit del previst. Fa dues setmanes, en un altre sondeig de la mateixa firma, l’avanç sobre els laboristes de Jeremy Corbyn era de 40 escons. Ara, els‘tories’ guanyarien amb 339 diputats (43%), els laboristes es quedarien amb 231 (34%), els liberals amb 15 (12%)  i el Partit Nacional escocès amb 4 (3%).

Els laboristes escurcen distàncies i els escons dels conservadors poden fluctuar dramàticament. Si anessin a la baixa es podrien quedar amb 312, sense arribar als 326 escons que suposen la majoria, però podria passar el contrari i aconseguir una majoria desbordant de 367 diputats. Aquesta diferència tan marcada, que ho decideix tot, es deu al sistema britànic de majoria simple. El candidat que més vots treu en cadascuna de les 650 circumscripcions en què es divideix el país, guanya l’escó. La resta dels vots als altres partits no serveix per res. La possibilitat d’acabar amb un Parlament sense majoria és l’opció més temible per al món econòmic. La lliura va tenir una caiguda inicial de la qual més tard es va recuperar.

Liberals i vot tàctic

Un grapat de districtes marginals, on la diferència entre els dos principals rivals és mínima, decidirà l’elecció. D’aquí l’últim esforç dels líders en aquestes zones, i la crida a les xarxes socials per votar tàcticament. Mentre el ‘brexit’ està unit darrere els conservadors, els preeuropeus estan dividits, una cosa que pot acabar beneficiant els ‘tories’.

Els Liberaldemòcrates, el tercer partit britànic i el més rotundament a favor de mantenir-se dins Europa, no ha aconseguit el pes que s’esperava al principi de la campanya. La tercera formació encara està pagant els anys que van passar fent coalició de govern amb els conservadors. El seu líder, Jo Swinson, s’ha equivocat d’estratègia al jugar la carta del segon referèndum, i fins i tot de pretendre derogar l’article 50, una cosa que s’ha vist com a antidemocràtica.

 En alguns districtes poden acabar fins i tot afavorint Johnson. És el cas de Kensington a Londres, una de les zones més riques del país, on no obstant hi ha bosses de pobresa, com l’entorn de la tristament cèlebre torre de Grenfell.  Kensington sempre va ser un escó conservador, però per primera vegada el 2017 els laboristes el van guanyar per 20 vots. En aquest últim sondeig tornen a tenir avantatge, però només de dos punts. Els que s’oposen al ‘brexit’ i a Johnson, estan demanant que es voti tàcticament, es recolzi la candidata laborista i no es malgasti la papereta amb els liberals.  

Últimes crides

Notícies relacionades

El Regne Unit acudeix a les urnes més pobre i partit pel 'brexit'

Trump revoca la protecció del servei secret a l’exvicepresidenta Kamala Harris

L’últim dia de campanya, pels quatre racons del país, repartint llet o fent empanades, Johnson va repetir que un Parlament en minoria suposaria «més divisions, més retards i més bloquejos». Corbyn va tornar a posar la sanitat pública en el centre d’una infinitat de mítings, que va començar a Glasgow i va acabar a Londres.

 Swinson va repetir incansable que per aturar el ‘brexit’ els votants han d’impedir que Johnson aconsegueixi una majoria. A Escòcia, la líder del Partit Nacional Escocès (SNP), Nicola Sturgeon, va enviar una carta oberta als votants dient-los que el seu partit és l’únic capaç de posar fi al poder dels conservadors.