24 febr 2020

Anar al contingut

MEMÒRIA HISTÒRICA

Merkel visita Auschwitz per primera vegada: «Em sento profundament avergonyida»

«Els crims atroços que van cometre els alemanys van més enllà de tots els límits imaginables», afirma la cancellera

Anuncia una aportació de 60 milions d'euros per a la preservació de la memòria del que va passar als camps d'extermini nazis

AFP

Merkel visita Auschwitz per primera vegada: «Em sento profundament avergonyida»

JANEK SKARZYNSKI (AFP)

La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha visitat aquest divendres per primera vegada el camp de concentració d’Auschwitz, símbol de l’Holocaust. Acompanyada pel primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, per un supervivent de la barbàrie nazi, Stanislaw Bartnikowski, de 87 anys, i per representants de la comunitat jueva, Merkel ha creuat la porta d’entrada del camp on es llegeix el sinistre missatge «Arbeit macht frei» (‘El treball us farà lliures’.

Merkel ha confessat que se sentia «profundament avergonyida pels crims atroços que van cometre els alemanys» en aquest recinte, que «van més enllà de tots els límits imaginables».

La visita és la primera d’un canceller alemany des de 1995 i es produeix en un moment en què Alemanya i Europa viuen un ressorgir de la ultradreta i de l’antisemitisme. El 27 de gener que ve es commemora el 75è aniversari de l’alliberament del camp d’Auschwitz.

Merkel, nascuda nou anys després del final de la segona guerra mundial, ha guardat un minut de silenci davant de l’anomenat Mur de la Mort, on es van executar milers de detinguts.

«No hi ha paraules»

«Quan es recorre aquest lloc, una només pot guardar un silenci respectuós perquè no hi ha paraules per descriure tota la tristesa i el patiment dels qui van ser assassinats, torturats i humiliats aquí», ha afirmat Merkel després del seu recorregut per Auschwitz.

La cancellera ha reiterat que Alemanya «no tolerarà cap acte d’antisemitisme». «La gent a Alemanya i a tot Europa ha de sentir-se segura i com a casa», ha remarcat, per això «hem de recordar que la dignitat humana és inviolable» i que «la llibertat, la democràcia i l’Estat de dret poden deteriorarse fàcilment si no perseverem a tenir-ne cura».

«Correspon als governs i als polítics protegir i enfortir aquests valors», ha insistit la cancellera, que va fer aquestes declaracions davant el cap del Govern polonès, assenyalat per la Unió Europea per vulnerar la democràcia amb les seves polèmiques reformes, entre aquestes la del sistema judicial, i per rebutjar rebre refugiats el 2015.

«Alemanya no refusa la seva responsabilitat»

També tenint en compte que es trobava a Polònia, Merkel ha volgut remarcar el fet que Auschwitz va operar entre 1940 i 1945 «a la Polònia ocupada» pels nazis (que l’havien annexionat el 1939, quan va començar la segona guerra mundial), «pel que no queda lloc a dubtes que Auschwitz és un camp de concentració alemany, dirigit i administrat per alemanys». «Vull emfatitzar-ho i deixar clar que nosaltres [Alemanya] no refusem assumir la responsabilitat pels fets que van tenir lloc aquí», va dir.

Amb aquesta afirmació, la cancellera alemanya s’afegia a la lluita del Govern de Polònia per evitar que mitjans i historiadors utilitzin el terme «camp de concentració polonès» quan es refereixin a Auschwitz, cosa que fins i tot està penada per la legislació a Polònia.

Després de la visita a Auschwitz, la cancellera s’ha desplaçat al camp de Birkenau, a tres quilòmetres d’Auschwitz, on els deportats eren «seleccionats» al baixar dels trens. Els grans i els més febles eren enviats a una mort immediata. 

La lluita contra l’odi, prioritària

La vigília, la cancellera va anunciar una aportació de 60 milions d’euros per a la conservació d’aquests camps, que fan una important tasca divulgativa i de conservació de la memòria. En aquest marc, Merkel va destacar que «la lluita contra l’antisemitisme i contra tota forma d’odi» és una les prioritats del seu Govern.

Per al president del Consell Central de Jueus d’Alemanya, Josef Schuster, que acompanya Merkel, «no hi ha cap altre lloc de memòria que mostri amb tant rigor el que va passar amb la Xoà: l’assassinat industrialitzat en massa segueix esglaiant els visitants» dels camps.

Abans que Merkel, van visitar Auschwitz els cancellers Helmut Schmidt, el 1977, i Helmut Kohl el 1989 i el 1995. En els seus 14 anys al capdavant del Govern alemany, la cancellera ha dedicat gestos en favor de les víctimes de l’Holocaust i en contra de l’antisemitisme visitant els camps de Ravensbrück, Dachau, Buchenwald, i el Memorial de l’Holocaust de Iad va-Xem a Jerusalem. El 2008, va ser el primer governant alemany en pronunciar un discurs en el Parlament israelià. Allà va expressar la «vergonya» que persegueix els alemanys.