Irlanda del Nord: la llarga lluita per la reconciliació

La firma de l’Acord de Pau de Divendres Sant el 1998 només va ser el punt de partida de la reconciliació. Amb l’acord es posava fi a 30 anys de violència política i sectària a Irlanda del Nord, però els problemes estructurals que havien alimentat el conflicte romanien intactes. Vint-i-un anys després, l’odi, la desconfiança i el rancor entre catòlics republicans i protestants unionistes, encara que disminuït, continua circulant en les dues direccions.

La pau i l’entesa necessiten temps i molt esforç, i són molts els individus, organitzacions i institucions compromeses en la consolidació d’un futur en pau a Irlanda del Nord. És l’avançada que intenta treure el conjunt de la societat de la segregació mútua.

Per Eamonn Baker, mediador social, la desconfiança cap a la comunitat oposada neix del desconeixement: «Vivim en una societat segregada. La falta de contacte entre les dues comunitats fa que el desconeixement de l’altre s’ompli amb estereotips, que solen ser negatius i, com a conseqüència, reforcen la fossa. Per avançar és necessari acostar les persones, fer que s’escoltin», afirma.

Històries comunes

El projecte social en el qual treballa posa en contacte familiars de víctimes dels dos costats perquè uns i altres escoltin les històries comunes de patiment derivades de la pèrdua dels seus éssers estimats. Segons Baker, «l’escolta del dolor aliè humanitza l’altre i crea ponts d’empatia».

A Londonderry, la segona ciutat més important d’Irlanda del Nord, el contacte entre les dues comunitats és escàs. Els catòlics estan concentrats al costat oest del riu Foyle, que travessa la ciutat, mentre que a l’oest, els protestants són majoria.

L’Oakgrove Integrated College és l’únic institut mixt de la ciutat. Va néixer el 1991, quan Irlanda del Nord estava immersa en uns anys especialment durs del conflicte. Els fundadors, un grup de mares i pares de les dues comunitats, es van mantenir forts davant de les amenaces i la falta de mitjans, i van aconseguir consolidar el que avui és un dels instituts mixtos més antics d’Irlanda del Nord.

John Harkin, el cap d’estudis de l’Oakgrove Integrated College, explica la missió del centre: «L’objectiu és posar junts joves, independentment del seu origen, perquè ajudin a construir un futur millor en el marc d’una societat pacífica». I afegeix: «Volem que els nostres alumnes siguin valents, perquè la pau necessita compromís i actitud per enfrontar-se a qui l’amenaça».

El projecte encara és una petita llavor al mig del bosc del sistema educatiu nord-irlandès. Només el 7% dels alumnes de primària i secundària d’Irlanda del Nord estudien en centres mixtos; la resta ho fa de manera segregada en escoles protestants o catòliques.

Els fons europeus per a la pau

El 2011 es va construir amb finançament europeu el «pont de la pau» a Londonderry. Es tracta d’una passarel·la per als vianants que uneix el centre de la part catòlica de la ciutat amb el centre del costat protestant. Un petit gest urbanístic a favor de l’acostament entre les dues comunitats.

La Unió Europea ha sigut un actor clau en el finançament de la pau a través del programa PEACE, creat específicament per superar la contesa a través dels fons de desenvolupament regional. La sortida del Regne Unit de la UE compromet la continuïtat del projecte que, després de la seva quarta fase que acaba l’any 2020, deixa en l’aire la partida pressupostària més gran destinada a la consolidació de la pau.

Els diners provinents d’Europa superen amb escreix el finançament que el mateix Govern d’Irlanda del Nord destina a programes específics per a la reconciliació. Martin Reilly, del partit nacionalista moderat SDLP, és l’exalcalde de Londonderry i actualment és el regidor que maneja els fons del programa PEACE al consistori. És molt crític amb les conseqüències del ‘brexit’: «Europa era indispensable en la superació de les nostres diferències; unionistes i nacionalistes compartíem la identitat europea. La sortida del Regne Unit de la UE trenca aquest llaç; els nacionalistes continuem sentint-nos europeus, mentre que els unionistes han prioritzat la seva identitat britànica».

Acabar amb l’‘apartheid’ urbanístic

T:BUC són les sigles en anglès de «Junts: Construint una Estratègia de Comunitat Unida». És el programa de l’Executiu nord-irlandès per construir ponts entre unionistes i nacionalistes. Amb un pressupost anual de tot just 14 milions d’euros, té unabast molt limitat.

Entre les seves prioritats hi ha la de superar l’‘apartheid’ urbanístic. Per això pretenen que el 2023 estiguin demolits tots els «murs de la pau», eufemisme darrere del qual amaguen les tanques que en algunes ciutats separen els barris protestants dels catòlics. També pretenen trencar amb l’homogeneïtat a l’interior d’aquests barris, construint complexos d’habitatges mixtos, on qualsevol de les dues comunitats no superi el 70% del total dels habitants.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Les intencions són lloables, però la realitat s’imposa. Cantrell Close, a Belfast, és una d’aquestes promocions públiques. Es tracta d’un conjunt de 86 habitatges adossats amb un petit jardí davant. La idea és que fossin compartits, però les amenaces provinents de grups paramilitars unionistes ha provocat l’expulsió de diverses famílies catòliques. Hi regna el silenci. L’única resposta la dona un home a la casa del qual oneja una bandera paramilitar: «Aquí ningú està interessat a parlar». S’imposa l’‘omertà’.

Encara són moltes les dificultats i la reconciliació és un horitzó llunyà, que necessitarà l’actitud i compromís dels «joves valents» de qui parla Harkin, el cap d’estudis de l’institut mixt Oakgrove Integrated College.