ASSALT A L'AMBAIXADA DELS EUA
L'Iran celebra amb crits de «mort a Amèrica» la crisi dels ostatges de 1979
Milers de persones marxen a les principals ciutats del país contra els EUA
Les malmeses relacions entre els dos estats s'han deteriorat en els últims temps amb les sancions imposades per Trump

zentauroepp50740540 tehran iran islamic republic of 04 11 2019 iranians t191104104821 /
L’Iran ha celebrat aquest dilluns el 40è aniversari de la presa d’ostatges al’ambaixada dels EUA a Teheran amb manifestacions contra els EUA a nombroses ciutats del país.
A Teheran, milers de persones han marxat des de primera hora del matí davant de l’antiga delegació diplomàtica, al centre de la capital, segons han constatat periodistes d’AFP.
La televisió estatal ha difós en directe imatges de protestes similars en altres poblacions iranianes, com Mashhad (al nord) i Isfahan (al centre), respectivament la segona i tercera ciutat més poblada del país, però també a Ilam, Buixehr, Ahvaz i Xiraz (al sud), Zahedan (sud-est) i a Qazvín i Tabriz (nord).
Segons l’agència Mehr, pròxima als conservadors, «les autoritats iranianes al més alt nivell, així com milions de persones participen en aquestes demostracions» a tot el país.
Mofes a Trump
A Teheran, homes, dones –sobretot cobertes amb xador– i nens agitaven pancartes en anglès i persa sobre les quals es podia llegir: «Mort a Amèrica, mort a Israel, victòria per a l’islam» o cartells amb mofes al president dels EUA, Donald Trump. També han agitat pancartes grogues amb la llegenda «Fora Amèrica».
El 4 de novembre de 1979, menys de nou mesos després de l’enderrocament de l’últim xa de l’Iran, un grup d’estudiants que recolzaven la Revolució Islàmica van prendre l’ambaixada dels EUA a Teheran, qualificada llavors de «niu d’espies» pels seguidors de l’aiatol·là Jomeini, fundador de la República Islàmica.

Imatge d’arxiu dels estudiants iranians que van irrompre a l’ambaixada dels EUA a Teheran i van fer ostatges als seus ocupants, el novembre de 1979. /
Els estudiants van exigir per alliberar els ostatges que els Estats Units extradissin el xa per ser jutjat a l’Iran. La crisi va acabar 444 dies després, després de la mort a Egipte del sobirà deposat i l’alliberament de 52 diplomàtics nord-americans.
Notícies relacionadesLes relacions diplomàtiques entre Teheran i Washington no s’han restablert mai. El 40è aniversari de la crisi dels ostatges té lloc en un clima de tensions creixents entre els dos països, amb la retirada dels EUA de l’acord nuclear assolit el 2015 i la posterior política nord-americana de «pressió màxima» contra l’Iran amb la imposició de sancions econòmiques.
«Aquest és probablement el millor moment per dir ‘fora Amèrica’», ha declarat en antena un periodista de la televisió estatal envoltat de manifestants a Teheran.
- Les tres millors puntuacions
- Tempesta judicial i política Pardo de Vera va adjudicar a dit 605.000 € a una empresa vinculada a la trama Cerdán
- Selectivitat La nova selectivitat s’estrena a Catalunya amb un descens de notes i aprovats
- Educació La nova selectivitat s’estrena a Catalunya amb menys aprovats
- Dret a morir Entitats demanen canvis legals al cap de quatre anys de la llei d’eutanàsia
- Un clàssic "Autèntiques i picants": el bar de Rubí aclamat per les seves patates braves
- Decisió judicial Illa exigeix al Suprem que apliqui «amb diligència» l’amnistia: «No té sentit que l’obstaculitzi»
- Òbit Mor el periodista i escriptor Arturo San Agustín
- Atac a la privacitat Els atacs cibernètics a Catalunya comprometen les dades de més de 96.500 persones, gairebé el doble que el 2024
- Conseqüències de la decisió ¿Com afectarà a Puigdemont l’aval del Constitucional a la llei d’amnistia?