Inversió a l'escola catalana

L'escola concertada entrega al Parlament 78.000 signatures perquè la llei del 6% inclogui les seves necessitats

El sindicat majoritari de l'escola concertada, FEUSOC, demana "plantilles adequades a la diversitat actual" i l'equiparació de les condicions laborals a les dels docents de la pública

Escuela concertada Vedruna Manlleu.

Escuela concertada Vedruna Manlleu. / Zowy Voeten

4
Es llegeix en minuts
El Periódico

Representants de famílies, patronals, docents i del sindicat majoritari de l'escola concertada, FEUSOC, han entregat al Parlament 77.978 signatures perquè la llei de garanties del finançament del sistema educatiu català amb un mínim del 6% del PIB per a l'educació inclogui "les necessitats del sector concertat". La delegació ha registrat les seves esmenes i s'ha reunit amb el president del Parlament, Josep Rull. El col·lectiu ha aprofitat per celebrar l'acord que va signar amb el Govern el passat 10 de març i que suposa un "primer pas" per millorar el finançament de la concertada, però ha apostat per continuar reclamant la gratuïtat del sistema educatiu, plantilles adequades a la diversitat actual i l'equiparació de les condicions laborals.

La campanya impulsada per l'escola concertada ha aconseguit recollir un total de 77.978 signatures. Segons els impulsors, es tracta d'una xifra molt significativa, atès que "supera àmpliament les 50.000 necessàries per impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) a Catalunya".

"Des del 1995 no s'han tocat mai les plantilles i volem demanar al Govern que aquesta proposició de llei reculli el sector concertat, que és imprescindible", clamen des de FEUSOC

Meritxell Ruiz, secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, ha explicat que les esmenes pretenen donar veu a les reivindicacions de l'escola concertada. Perquè "una proposta de llei que prescindeixi d'una part del sistema el que fa és afectar l'equitat i la qualitat". En aquest sentit, Ruiz ha demanat que l'increment de finançament previst en la proposició de llei repercuteixi en tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya, tant en els de titularitat pública com concertada, i ha advertit que l'escola pública i la concertada "no es confronten, sinó que cooperen".

D'altra banda, les esmenes del sector també han reclamat que s'inclogui en la proposició de llei un finançament suficient per garantir la gratuïtat de la escola concertada per a les famílies. Ruiz ha remarcat que "la gratuïtat de l'ensenyament significa que els poders públics l'han de prestar, sigui a través d'ells mateixos o d'altres iniciatives, de manera gratuïta". Des del seu punt de vista, les famílies "no han de compensar allò que és gratuït per llei".

"Plantilles asimètriques"

A més, els representants de la concertada han demanat un increment de les plantilles per equiparar-les a les del sector públic, i l'homologació retributiva i de condicions de treball de tot el seu personal. Així, el secretari general de FEUSOC, Enrique Gallego, ha denunciat les "plantilles asimètriques" que el sector concertat té respecte de la resta del sistema.

"Des del 1995 no s'han tocat mai les plantilles i volem demanar al Govern que aquesta proposició de llei reculli el sector concertat, que és imprescindible", ha valorat.

Crítiques a la renovació de concerts

També ha considerat que la renovació de concerts que planteja la resolució podria implicar la pèrdua de més de 300 llocs de treball en els pròxims sis anys. Per això, ha reclamat "un acord urgent per a la seva reubicació". Al mateix temps, ha explicat que el maig del 2025 el sector va demanar a Educació poder garantir el manteniment dels llocs de treball, però ha criticat que encara no han rebut resposta. Gallego també ha remarcat que encara hi ha elements essencials que afecten les condicions de treball del personal i ha afegit que aquest debat s'haurà de concretar amb la conselleria en el marc de la Mesa de la Concertada: "Des de FEUSOC continuarem treballant per avançar cap a una equiparació efectiva dins del Servei d’Educació de Catalunya", ha apuntat Gallego, que ha reclamat una reducció progressiva d'hores lectives, millores per al Personal d'Administració (PAS) i Serveis i un reforç de les escoles d'educació especial.

Finalment, Santi Giménez, president de la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya, s'ha mostrat molt satisfet amb les signatures recollides i ha considerat que l'elevat nombre aconseguit evidencia que "aquesta és una reivindicació profundament sentida i àmpliament compartida per les famílies i la ciutadania".

"Equiparació progressiva"

El Govern ha aprovat aquest dimarts una millora del finançament dels centres concertats de Catalunya per un total de 390,87 milions d'euros, que es desplegaran durant un període de 5 anys, entre 2026 i 2030, informa la Generalitat després del Consell Executiu d'aquest dimarts. L'objectiu és "avançar cap a l'equiparació progressiva de les condicions d'escolarització" dels centres que integren la xarxa del Servei d'Educació de Catalunya.

L'increment es concreta en 193,12 milions d'euros per millorar les despeses de funcionament dels centres concertats; 155,87 milions per incrementar les dotacions de plantilla; i 41,89 milions per finançar l'ajuda de les motxilles escolars.

Millora de les despeses de funcionament

Notícies relacionades

Pel que fa a la millora de les despeses de funcionament, el Govern explica que el 2026 els centres amb més del 30% d'alumnat vulnerable socioeconòmicament (NESE B) tindran un increment del 50% respecte de l'import del mòdul actual.

A la resta de centres, l'increment serà del 25%; i el Govern afegeix que dels 577 centres concertats que imparteixen estudis obligatoris, 214 centres tindran un augment del 50% i 363 del 25%.