Marina García, 17 anys, medalla a l'Olimpíada Matemàtica: "Tenia una professora que ens ensenyava a fer problemes molt xulos de lògica i em vaig començar a enganxar de debò"

«Tot el meu entorn està molt orgullós que hagi aconseguit una medalla de bronze en aquesta competició», revela. I afegeix que, malgrat venir d'una illa petita, ha aconseguit enfrontar-se cara a cara amb estudiants d'altres regions amb més «recursos» que ella. En aquest sentit, García explica que estudiants de comunitats autònomes com Madrid o Catalunya sempre solen assolir els primers llocs i compten amb més participació. «Però em sembla surrealista haver tingut l'oportunitat de poder competir contra ells, encara que no els hagi guanyat», detalla.

En aquest context, García va ser de les poques noies que van participar en l'OME, ja que dels 77 participants només vuit eren estudiants femenines. «M'hauria fet il·lusió veure que la participació era 50-50, però en proporció als resultats, les noies vam obtenir dues plates i un bronze», explica.

El seu interès per les matemàtiques es remunta anys enrere. La inquietud pels nombres, la lògica i els problemes es va començar a sembrar en el seu si familiar, gràcies a la seva mare, que va exercir com a professora d'aquesta matèria durant tota la seva infantesa. «La meva infantesa sempre ha estat orientada a un pla científic», comenta. Però no va ser fins a sisè de Primària que va començar a ser plenament conscient de com gaudia estudiant aquesta disciplina. «Tenia una professora que ens ensenyava a fer problemes molt xulos de lògica i crec que va ser en aquell moment quan em vaig començar a enganxar de debò», detalla.

Això sí, la seva trajectòria en competicions matemàtiques va arribar uns anys més tard. Durant la seva etapa a l'IES San Sebastián de La Gomera, va participar en el programa d'Estímul del Talent Matemàtic (Estalmat Canarias) —impulsat per l'àrea STEAM de la Conselleria d'Educació—. «A segon i tercer d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) vaig començar a anar a aquestes classes els dimecres a la tarda i vaig començar a aprendre matemàtiques d'una manera diferent de la que s'ensenya a l'aula», detalla.

Aquestes classes gratuïtes i voluntàries permeten a l'alumnat comprendre les matemàtiques a través d'una metodologia més creativa. «Ens ensenyaven a resoldre problemes que requerien més pensament i, en lloc d'equacions, treballàvem amb grafs, fractals i criptografies per desxifrar missatges», recorda. Arran d'aquesta formació, va ser seleccionada per participar en el torneig de Matemàtiques Luis Balbuena Castellano, del qual va resultar guanyadora, juntament amb dues companyes més. I això va ser el que li va permetre, posteriorment, participar en l'Olimpíada Matemàtica Espanyola Júnior. Quan va finalitzar els seus estudis de l'ESO, va decidir traslladar-se a Tenerife al seu institut actual i «canviar d'aires».

Però, potser, el més destacable de la seva trajectòria acadèmica va arribar aquest any. A finals de gener va participar en la fase local de l'OME. Els docents del seu institut li van proposar que anés a l'esdeveniment i ella va acceptar. «Pot semblar una mica boig que m'interessi estar set hores enfocada en les matemàtiques —que és el que dura la prova—, però és una experiència molt interessant», revela. En aquest context, la companyia del seu germà, que es va desplaçar des de La Gomera per estar amb ella, li va permetre gaudir encara més de la competició. «Van passar les tres primeres hores molt ràpid i, quan ens van deixar temps, vaig poder discutir amb ell algunes de les proves», comenta.

García hi va acudir sense cap mena d'expectativa. «Ni tan sols tenia esperances d'agafar cap premi perquè hi participen moltes persones i sempre hi ha aquest sentiment de sentir-te una mica inferior quan finalitzes la competició», explica. Però, per a la seva sorpresa, va aconseguir fer-se amb un dels premis i proclamar-se primera de Canàries. Aquest lloc li va garantir el seu pas a l'OME, on va obtenir la seva famosa medalla.

Les proves en aquestes competicions són diferents dels exàmens de classe. «No són problemes com els que estem acostumats a tractar a classe, s'intenta, més aviat, demostrar la capacitat de cadascú», indica. I afegeix que no es valora tant la resposta final, sinó el procés i els mètodes que s'utilitzen per arribar-hi. De fet, García es prepara per a aquest tipus de competicions al marge de les classes de l'institut. Va assistir a diverses edicions del curs Matemàtiques Olímpiques, promogut per les universitats de La Laguna i Las Palmas de Gran Canaria. «Allà em van ensenyar conceptes bàsics i vaig poder assentar les bases», explica.

Notícies relacionades

Dos suposats traficants de Figueres passen dos mesos a la presó fins que el laboratori conclou que duien paracetamol

El Govern situa ara la tornada a la normalitat de Rodalies la primera setmana de maig

Al febrer d'aquest mateix any també va participar en l'Olimpíada Matemàtica Femenina (OFEM), on va obtenir la medalla de plata. Però les matemàtiques no són l'única disciplina que han portat aquesta jove illenca a participar en una competició acadèmica nacional. Aquest cap de setmana, de fet, es va desplaçar fins a Barcelona per participar en la fase final de l'Olimpíada Informàtica Femenina (OIFEM), encara que tampoc no era la primera vegada que concursava en aquesta competició —de fet, era la tercera—.

Per ara, García no té gaire clar quin és el pas següent que farà en la seva carrera acadèmica. Està segura que li ve de gust cursar un grau universitari, però encara desconeix quin. «Estic en una crisi existencial perquè no sé si estudiar Matemàtiques, Enginyeria Aeroespacial o Física», revela. En qualsevol cas, el futur d'aquesta prometedora estudiant està assegurat.