30 d’oct 2020

Anar al contingut

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Els «traïdors» de la pàtria turca

Més d'un centenar de persones han sigut detingudes per criticar a les xarxes socials l'operació militar de Turquia al nord-est de Síria

Adrià Rocha Cutiller

Els «traïdors» de la pàtria turca

ERDEM SAHIN

Eren les cinc de la matinada del 19 d’octubre quan, sense previ avís, van trucar a la porta de Nurcan Baysal, periodista. Ella no era a casa. Va obrir el seu marit.

Van entrar de cop uns trenta homes, armats amb fusells d’assalt, van franquejar la porta i, a crits, van registrar, preguntant per Baysal, la vivenda sencera. No van trobar res. Al cap d’uns minuts se’n van anar. «Ho van fer expressament. Sabien perfectament que jo no seria a casa –explica Baysal, que està uns mesos a Londres realitzant una beca–. L’únic que van intentar era intimidar-me a mi i espantar els meus fills. Ells ara estan aterrits».

Baysal diu que no sap –que cap autoritat li ho ha comunicat– per què la investiga la policia. Però diu, també, que s’ho imagina: és per haver publicat, a les seves xarxes socials, comentaris i articles crítics amb l’operació que Turquia, aquest octubre, ha llançat en contra de les milícies kurdosirianes de les YPG, considerades terroristes per Ankara.

Vincles amb terroristes

El seu cas no és únic: des del 9 d’octubre –dia en què Erdogan va llançar l’atac– poc més d’un centenar de persones han sigut detingudes pel mateix motiu. A tots se’ls acusa de tenir vincles amb un grup terrorista o fer propaganda per ells.

«Aquesta ja és la tercera vegada que em passa –es queixa la periodista, que riu d’incredulitat–. Sempre m’obren casos, m’investiguen i, després, al cap d’un temps, no troben res. I, per ser honesta, vaig amb molta cautela a l’hora d’escriure. No utilitzo paraules que sé que em podrien causar problemes tant a mi com a la meva família. Però no sé de què m’acusen. Ningú me n’ha dit res. L’únic que sé és que em tenen tírria», puntualitza.

«No utilitzo, per exemple, la paraula ‘invasió’ [per referir-me a l’acció militar turca], però tampoc ús ‘operació antiterrorista’, perquè hi ha molta gent, civils, que estan morint. Això és el que escric: parlo sobre violacions dels drets humans, els efectes de la guerra sobre la gent, els civils que perdem... I ells, el que volen, és que calli. M’insulten, em desacrediten i m’acusen de terrorisme quan jo, l’únic que faig, és qüestionar la versió oficial de les coses i que la societat es faci preguntes. Ells, evidentment, no volen que ho faci», continua Baysal.

Prohibit oposar-s’hi

Entre els detinguts i investigats –aquests últims en són uns 700– hi ha, a part de periodistes, activistes i polítics. Tots tenen alguna cosa en comú: són propers, o membres, del partit prokurd HDP, el tercer en representació al Parlament turc i l’únic, de tots els partits a Turquia, partidaris o contraris a Erdogan, que s’ha oposat a l’operació militar. Fer-ho, va dir el ministre de l’Interior turc, equivalia a «traïció a la pàtria».

I el preu que estan pagant per anar a la contra és alt: aquest mes, vuit dels seus alcaldes han sigut expulsats dels seus llocs, per als quals van ser elegits el 31 de març passat. En total, des de les eleccions, han sigut expulsats 13 alcaldes del HDP. Als seus despatxos, Erdogan ha posat membres del seu partit, l’AKP.

És el cas, per exemple, d’Adnan Selçuk Mizrakli, alcalde electe de Diyarbakir –la ciutat més gran del sud-est turc–, que va ser expulsat de l’alcaldia a finals d’aquest estiu. Ara, el 22 d’octubre passat, quan l’operació militar anava vent en popa a tota vela, va ser detingut i empresonat per tenir, segons la fiscalia, vincles amb grups terroristes. El seu judici està en marxa.

«El Govern sap que els kurds estan en contra d’aquesta guerraTé por que això se sàpiga a l’exterior i afecti la unitat moral del país. Per això, per callar-lo, s’està jutjant Selçuk Mizrakli. El van detenir únicament perquè era l’alcalde de Diyarbakir i perquè l’Estat així ho va voler. Res més», diu un dels seus advocats, Emin Aktar.

«No ha patit cap tipus de violència física. No obstant, una detenció injusta ja és per si mateix un acte de violència. Si la teva llibertat es veu injustament restringida i la teva seguretat legal menystinguda, això ja és violència. No hi ha violència més severa que la falta de drets», diu Aktar.

Final de l’ofensiva

Amb l’alto el foc firmat per Turquia i els EUA –i rubricat per Rússia–, el conflicte al nord-est de Síria s’ha refredat. Però els casos i detencions, al costat turc de la frontera, segueixen. Abans-d’ahir, cap. Ahir, un. Avui, dos. Demà, qui ho sap.

No hi ha gaires certeses, però Baysal està segura. «Quan torni a Turquia em detindran. Segur. Ja ho sé. Una organització em va escriure per ajudar-me a treure els meus fills de Turquia, però els vaig dir que no. Perquè és el que el Govern voldria: que no tornés mai més. Que em quedés fora. Que no pugui explicar el que fan. I no faré el que ells volen, perquè, llavors, haurien guanyat», diu Baysal, i que, com a periodista, com a escriptora, té la responsabilitat d’explicar el que passa. Escriure la història: «Perquè, si no, l’escriuran ells. I això no ho puc permetre».