Hong Kong prohibeix a l'activista Joshua Wong presentar-se als comicis locals

El Govern hongkonguès va prohibir aquest dimarts a l’activista Joshua Wong, un dels rostres més destacats del moviment prodemocràtic, presentar-se als pròxims comicis a nivell de districte per «defensar el dret a promoure l’autodeterminació» de la ciutat financera.

«El candidat no compleix els requisits de les lleis electorals. Defensar o promoure l’‘autodeterminació’ és contrari al que es requereix d’un candidat, que és fer complir la Llei Bàsica (la Constitució local) i jurar lleialtat a la Regió Autònoma Especial de Hong Kong», va al·legar la funcionària Laura Aron en un comunicat.

L’activista, de 22 anys, va afirmar, en una roda de premsa després de conèixer la decisió, que la prohibició «es basa àmpliament» en la seva afiliació política al grup Demosisto.

«La decisió està clarament motivada políticament. Tothom sabrà que la veritable raó és la meva identitat, que és un crim a la seva ment. Pequín m’ha privat permanentment del dret de participació institucional», va dir Wong.

Pressió des de Pequín

En qualsevol cas, va afegir que tot i que l’empresonin o l’expulsin de les eleccions, el seu «compromís amb el moviment prodemocràtic a Hong Kong mai serà erosionat per Pequín i el president xinès, Xi Jingping».

Segons el seu parer, Pequín ha exercit «una pressió extremadament forta» sobre els oficials del govern responsables de decidir sobre la seva candidatura.

«S’ha perdut la neutralitat política dels funcionaris hongkonguesos», va afirmar.

Wong serà l’únic candidat que no es podrà presentar a les eleccions dels consells de districte del 24 de novembre. La resta han sigut acceptats.

Revolució dels paraigües

El jove activista va saltar a la fama pel seu protagonisme en la coneguda com aRevolució dels Paraigües de 2014, que pretenia obtenir el sufragi universal per a l’elecció del càrrec de cap del Govern a l’excolònia britànica.

La seva veu s’ha convertit, des d’aleshores, en una de les més rellevants dins del moviment prodemocràtic de la ciutat, que des de fa més de quatre mesos i mig registra protestes de manera gairebé quotidiana.

Les protestes hongkongueses, que es van convertir en massives en juny arran d’una polèmica proposta de llei d’extradició –ja desestimada pel Govern–, han canviat fins a convertir-se en un moviment que busca una millora dels mecanismes democràtics que regeixen Hong Kong i una oposició a l’autoritarisme de Pequín.

No obstant, alguns manifestants han optat per tàctiques més radicals que la protesta pacífica, i els enfrontaments violents amb la Policia són habituals.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

El 2018 el Govern hongkonguès ja va vetar la candidatura d’una activista prodemocràtica, Agnes Chow, a les eleccions parcials del Consell Legislatiu de març, per la seva actitud a favor de l’autodeterminació de l’excolònia britànica.

La Llei Bàsica, la constitució hongkonguesa, estableix que la ciutat és una part inalienable de la Xina, però garanteix els drets i llibertats dels ciutadans de la ciutat semiautònoma en el marc del principi conegut com ‘un país, dos sistemes’. No obstant, el text compromet a avançar cap al sufragi universal.