Nobel de la pau per al primer ministre d'Etiòpia, Abiy Ahmed

En silenci, a l’ombra, mentre tots els ulls estaven posats en la jove activista mediambiental Greta Thunberg, el primer ministre d’Etiòpia, Abiy Ahmed, s’ha emportat el  premi Nobel de la pau del 2019. El comitè noruec ha reconegut la seva tasca de reconciliació amb la veïna Eritrea després de més de dues dècades d’enfrontament pel control de la zona fronterera.

«La pau no sorgeix de les accions d’una sola part. Quan el primer ministre Abiy va estendre la mà, el president Afwerki la va agafar i va ajudar a formalitzar el procés de pau entre els dos països», argumenten els integrants del comitè. I afegeixen: «Esperem que l’acord de pau ajudi a provocar un canvi positiu per a tota la població d’Etiòpia i Eritrea». Un premi amb què el comitè, a més, reconeix altres actors «que treballen en favor de la pau i la reconciliació a Etiòpia i a les regions de l’est i nord-est de l’Àfrica».

El polític rebrà el guardó, que comporta una retribució econòmica propera als900.000 dòlars, el mes de desembre a Oslo. Els rivals d’Ahmed eren300 candidatsmés –233 individus i 78 organitzacions– inclosos en una llista secreta que el comitè no pot fer pública fins d’aquí 50 anys. Per això, el comitè, poc amant de les filtracions, ha descrit com a «meres conjectures» les travesses que apostaven per l’adolescent sueca. 

El canvi per a Etiòpia

Nascut el 1976 al sud d’Etiòpia, és fill de pare musulmà, de l’ètnia Oromo, i de mare cristiana, de l’ètnia Amhara, un bressol idoni per fomentar un caràcter conciliador en un país fortament desgastat per conflictes interètnicsconflictes interètnicsque encara perduren. Es va formar a la universitatd’Addis Abeba en seguretat i pau i va completar la seva formació a Londres amb un màster sobre lideratge. Compromès políticament des de la seva adolescència, destaca la seva lluita contra el règim Dergue –una junta militar comunista–.

Ahmed va ser nomenat primer ministre l’abril del 2018 després de la denúncia inesperada del seu antecessor, Hailemariam Desalegn. En poquíssim temps, no només ha executat canvis de gran calat que han transformat el seu país, sinó que també ha rubricat la pau amb Eritrea després d’una guerra (1998-2000) i 20 anys d’enfrontaments que s’han saldat amb centenars de milers de víctimes.

En un país amb milers d’opositors empresonats, Ahmed va obrir les presons en els seus primers mesos de mandat, va permetre als alliberats tornar a casa seva, va aixecar l’estat d’emergència i va desbloquejar canals de televisió i xarxes socials. Igualment se li atribueixen reformes de liberalització en un país fortament controlat per l’Estat.

Un «reconeixement etern»

Notícies relacionades

Els favorits al Nobel de la pau 2019

Olga Tokarczuk i Peter Handke, dos Nobel per a Centreeuropa

L’oficina del primer ministre ha considerat el guardó com un «orgull» i el «reconeixement etern» dels ideals d’«unitat, cooperació i coexistència mútua». «Aquest reconeixement és un testimoni etern als ideals del Medemer [en amhàric, ‘estar junts’ o ‘sinergia’] que el primer ministre permanentment ha liderat», afegeix el comunicat.

El Nobel de la pau també se’n va anar l’any passat a l’Àfrica de la mà del metge congolès Denis Mukwege, que el va compartir ambl’activista iraquiana yazidita Nadia Murad, tots dos distingits pels seus esforços per acabar amb l’ús de la violència sexual com a arma de guerra i en conflictes armats.