Anar al contingut

CRISI A L'EQUADOR

Moreno es nega a dimitir malgrat la pressió del moviment indígena

Una multitud ocupa el centre històric de Quito per evitar l'alça del preu dels combustibles

Els aborígens amenacen de promoure una vaga general que l'obligui a abandonar el poder

Abel Gilbert

Moreno es nega a dimitir malgrat la pressió del moviment indígena

Fernando Vergara

Lenín Moreno posava aquest dimecres a prova la seva capacitat per afrontar el principal risc polític de la seva accidentada presidència. El moviment indígena, juntament amb els estudiants i sectors del sindicalisme, van ocupar Quito, la capital equatoriana, i van estendre la protesta a altres regions del país. Exigeixen que s’anul·li l’augment del preu dels combustibles en més d’un 100%. Les escenes de talls de carreteres, ocupació d’instal·lacions, barricades, fogueres i enfrontaments entre policies i manifestants, fan pensar en altres crisis que va portar a la interrupció institucional.

Moreno coneix la història i creu poder incidir favorablement sobre uns esdeveniments que són vistos amb pessimisme per la premsa. El president ha decretat l’estat d’excepció i un toc de queda parcial per neutralitzar les accions que es duen a terme contra l’anomenat paquetazo. En una setmana de conflicte social ha mort almenys una persona i n’han sigut arrestades 570, entre les quals el diputat correista Yofre Poma.

Moreno, que se’n va anar a Guayaquil per estar a 500 quilòmetres de distància del principal focus de descontentament, va reiterar alhora la seva intenció d’«estendre la mà» a la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador (Conaie). Els seus dirigents no es van tancar a un possible diàleg però van posar com a condició que es faci marxa enrere en una mesura duta a terme en el marc d’un acord amb el Fons Monetari Internacional (FMI) que contempla, a més, una reforma laboral draconiana. Altrament, van advertir, forçaran el seu programa de màxims: vaga general i dimissió de Moreno.

Suport militar

El cap d’Estat va dir a Teleamazonas que no pensa abandonar les seves funcions. De moment compta amb el suport militar, del poder judicial i dels mitjans de comunicació. A través de Twitter, Moreno va dir als seus simpatitzants que «la pau no es negocia». També va prometre tornar a Quito per no donar la imatge d’un president que ha fugit. A Guayaquil s’han mobilitzat a favor seu. 

El centre històric de la capital, on s’aixeca el Palau de Carondelet, la seu de l’Executiu, està ocupat per la Conaie i els seus aliats. Milers de persones han marxat per aquests carrers colonials al crit de «Fora Lenín». El secretari general de l’Organització d’Estats Americans (OEA), l’uruguaià Luis Almagro, va cridar les parts a «resoldre les diferències per la via pacífica». Alhora va condemnar «el saqueig i el vandalisme», va demanar a la Conaie que permeti Moreno finalitzar el seu mandat i va rebutjar «qualsevol forma d’interrupció del seu Govern». El moviment indígena el va titllar d’«imperialista».

Repetir la història

«S’ha acabat la ganduleria», va dir Moreno dies enrere quan va assegurar que s’han acabat inexorablement els dies de subsidi públic als carburants. Els seus oponents ara parlen de la «revolució dels ganduls». La manera en què una paraula enunciada des del poder polític troba un significat diferent al carrer recorda el que va passar el 2005 amb el coronel Lucio Gutiérrez. A l’arribar al poder pel vot es va enfrontar amb la seva base electoral i la va qualificar de «malfactora». Setmanes després el moviment autoanomenat dels «malfactors» el va obligar a anar-se’n. Durant aquelles jornades va adquirir visibilitat un professor d’economia desconegut, Rafael Correa que, en el seu camí a la presidència es va aliar amb Moreno. Els seus camins es van separar el 2017. Ara, el mandatari qualifica el seu exmarmessor d’un «colpista» que s’ha conjurat juntament amb el veneçolà Nicolás Maduro.

Des de Bèlgica, Correa va demanar la convocatòria de nous comicis: «Si hi ha eleccions em presentaria si fos necessari». Tot i que va ser inhabilitat pels tribunals, on s’enfronta a diverses causes per presumpta corrupció, ja s’ha postulat com a aspirant a una eventual vicepresidència. Correa sap no obstant que la disputa, ara per ara, és al carrer i la vol capitalitzar. «Que la gent continuï defensant els seus drets amb fermesa, però en pau. Perquè busquen qualsevol excusa per a la repressió».

Inquietud regional

Els esdeveniments que sacsegen l’Equador han encès l’alarma regional perquè donen compte del creixement de l’onada d’inestabilitat política. Al Perú, el president interí Martín Vizcarra va fer tancar el Congrés i va convocar comicis legislatius no sense abans doblegar políticament els seus adversaris fujimoristes. El seu col·lega equatorià Moreno no ho té tan fàcil. Els analistes ho saben i es pregunten si guanyarà com Vizcarra o li passarà el mateix que a Gonzalo Sánchez de Lozada, el president bolivià que va haver d’abandonar el poder el 2003 enmig de massives i tràgiques protestes contra el «gasolinazo», com es va dir l’intent d’exportar gas als EUA. D’aquesta crisi, que va deixar 80 morts, va sorgir amb força la figura d’Evo Morales.