20 febr 2020

Anar al contingut

Crisi al país sud-americà

Lenín Moreno no riu

Va ser impulsor de la risoteràpia, però acaba de decretar l'estat d'excepció a l'Equador a causa de les protestes

Milers de persones es manifesten al carrer per mostrar el seu desacord per l'increment del preu del petroli

Abel Gilbert

Lenín Moreno no riu

RODRIGO BUENDIA

El president equatorià és a aquestes hores tot circumspecció i amargor. Tractant-se de Lenín Moreno és més que una raresa. Als anys 90 va quedar assegut en una cadira de rodes per un intent de robatori. «Vaig estar pràcticament tot el temps estirat en un llit, patint molt, amb uns dolors que no els va curar ni la morfina. Francament hauria preferit morir-me». El va salvar l’humor i es va convertir en un entusiasta difusor de la risoteràpia cultivada pel metge-pallasso nord-americà, Hunter Patch Adams.

L’art de la rialla el va portar a la política. Va ser vicepresident de Rafael Correa i després el seu hereu, fins que va veure en l’antic marmessor la imatge mateixa del dimoni i va desfer el camí. Mai va deixar de banda la hilaritat. Però des de dimecres està molt seriós. Ha declarat l’estat d’excepció a l’Equador durant 60 dies en resposta a les protestes desencadenades per l’increment del preu del combustible.

Un Moreno sorrut va dir que s’enfronta a un intent «colpista» i va posar els militars a conduir busos per fer front a la vaga del sector del transport. Li ha costat contenir l’enuig davant les càmeres al parlar dels «desestabilitzadors» que intenten apartar-lo del Govern «legalment constituït». Les protestes contra el «paquetazo», com anomenen al carrer les mesures recents, han deixat desenes de ferits i més de 300 detinguts que van desafiar les restriccions del dret a reunir-se.

Desafiament

Moreno treballava al sector turístic quan, fa 13 anys, la mà de Correa el va preparar per a un desafiament inesperat. «Entenc que em va seleccionar pel sentit de l’humor que pensa que cal injectar a la nova Administració». Correa va ponderar la seva lleialtat i histrionisme. «M’ha dit que si faig un altre acudit (dolent), començarà a conspirar per quedar-se amb el poder». No va ser necessari cap més acudit perquè això passés. Moreno va assumir la presidència el maig del 2017 i des del Palau de Carondelet va començar d’immediat a desmuntar les bases precàries de l’anomenat «socialisme del segle XXI». A la societat li va comunicar d’una manera severa que, altrament, l’Equador es convertiria en Veneçuela.

El tomb va ser tan pronunciat que no es va fer esperar una entesa amb el Fons Monetari Internacional (FMI). El correisme i altres sectors de l’oposició asseguren que la pujada del preu del galó de dièsel d’1,03 dòlars a 2,27 de la mateixa moneda és fruit d’un ajustament més ampli pactat amb l’organisme. Sense mica de gràcia, Moreno va clavar un cop a la taula i va negar dur a terme cap ajustament econòmic. Els 1.400 milions de dòlars que s’estalviarà l’Estat, va dir, es destinaran a l’educació i la salut. No molts s’ho van prendre seriosament. Però tampoc són hores de sornegueries. L’Equador sembla entrar en una nova crisi política d’aquestes que, com el 1999 i el 2005, fan trontollar el tinglado institucional.