ADEU A UN REFERENT POLÍTIC

Últim homenatge a Jacques Chirac

L'expresident francès és enterrat al cementiri de Montparnasse després d'una missa multitudinària en presència de vuitanta líders estrangers

sin-ttulo-2

sin-ttulo-2
zentauroepp50072022 people queue in the courtyard of the elysee presidential pal190927201727

/

3
Es llegeix en minuts
Eva Cantón

Decretada jornada de dol oficial per l’Elisi, França ha retut aquest dilluns un últim homenatge a Jacques Chirac, l’expresident mort el 26 de setembre passat als 86 anys.  Els actes s’han iniciat amb una cerimònia privada als Invàlids i han continuat amb una missa solemne i multitudinària a l’església parisenca de Saint Sulpice en presència d’uns vuitanta dignataris estrangers.

«Si preguem pels que ens governen és perquè tenen la responsabilitat del bé comú. Hi havia en el nostre expresident un amor veritable per la gent. Estava a gust tant a l’Elisi com al Saló de l’Agricultura. Molts, al trobar-lo, se sentien respectats», va dir en l’homilia l’arquebisbe de París, Michel Aupetit.

Després d’aquestes paraules que molts veuen com un missatge polític destinat a l’actual cap de l’Estat, Daniel Barenboim va inundar el temple d’emoció a l’interpretar l’Impromptu Opus 142 número 2 de Franz Schubert. La cerimònia va ser seguida al carrer a través de pantalles gegants per milers de ciutadans. Per primera vegada des de l’incendi del 15 d’abril, la campana de Notre-Dame es va accionar de manera manual perquè sonés en homenatge a Chirac.

Tres antics presidents –Valery Giscard d’Estaing, Nicolas Sarkozy i François Hollande– van acudir al funeral juntament amb Emmanuel Macron i representants de tota la classe política francesa a excepció de la presidenta de l’antic Front Nacional, Marine Le Pen, vetada per la família Chirac. Entre les imatges gravades en la memòria col·lectiva dels francesos hi ha la de Chirac barrant-li el pas a l’ultradretà Jean Marie Le Pen en les eleccions presidencials del 2002.

Uns vuitanta dignataris estrangers han viatjat a París per retre homenatge al cinquè president de la V República francesa. Entre els quals, el president rus Vladiímir Putin i l’expresident nord-americà Bill Clinton amb qui Chirac va mantenir una estreta relació durant els seus dotze anys a l’Elisi.

Hi van assistir igualment Albert II de Mònaco; l’expresident italiàSergio Mattarella; l’expresidenta de Chile Michelle Bachelet; el president de la República del Congo, Denis Sassou-Nguesso, i el rei de Jordània, Abdul·là II. En representació d’Espanya, hi ha assistit l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero.

Absent de la cerimònia, a causa, segons l’Elisi, a un malentès diplomàtic, es trobava l’excanceller alemany Gerhard Schroeder. Bernardette Chirac, dona de l’expresident, no hi va acudir per problemes de salut.

Finalitzat l’ofici religiós, el fèretre amb les restes de Chirac es va traslladar escortat per motoristes i enmig de nombrosos aplaudiments al cementiri parisenc de Montparnasse, on va ser inhumat en la intimitat familiar al costat de la seva filla gran, Laurence, morta el 2016.

Emmanuel Macron va oferir un dinar al palau presidencial als líders estrangers. Tant el menú elegit –compost per una amanida de Corrèze, la regió familiar de la qual Chirac va ser diputat i amb la qual va mantenir sempre una forta relació– com la vaixella van ser una picada d’ullet culinària al mort, cèlebre per la seva gana voraç. A les 15 hores totes les institucions i centres educatius del país van guardar un minut de silenci.

Un expresident popular

Dotze anys president, disset alcalde de París, dues vegades primer ministre... Jacques Chirac va aconseguir unir la dreta gaullista avui agonitzant que enyora una França que desapareix amb l’expresident que va dir no a la guerra de l’Iraq, va reconèixer la responsabilitat francesa en la deportació de jueus, va alertar de la gravetat del canvi climàtic, va defensar els valors republicans davant del’auge de la ultradreta i va mantenir una relació especial amb els francesos.

Milers d’ells van fer hores de cua davant l’Elisi per expressar les seves condolences o al pati d’honor d’Els Invàlids, on va ser instal·lat el fèretre cobert amb la bandera francesa. Unes set mil persones van desfilar aquest diumenge davant les restes de Chirac, vist ara com el president preferit dels francesos.

Notícies relacionades

Un recent sondeig converteix Chirac en el millor president de la V República juntament amb el general De Gaulle malgrat que durant els seus anys al capdavant del país no va tenir aquesta popularitat. Els experts acostumen a dir que per als francesos no hi ha millor president que un expresident.

«No recordem el balanç, recordem l’home. Va ser elegit el 1995, fa 25 anys. Molts van néixer o van créixer amb ell. Segurament hi ha certa nostàlgia perquè Chirac representa els anys noranta, quan crèiem que tot anava millor que avui», resumeix a l’emissora France Info l’historiador Christian Delporte.