16 jul 2020

Anar al contingut

PAU FRUSTRADA

Afganistan, la guerra que els EUA no pot guanyar ni sap com acabar

Trump ha donat per mort el diàleg amb els talibans després d'assolir un acord que hagués permès la retirada de les seves tropes

Gairebé dues dècades després del seu inici, el conflicte afganès és actualment el més letal de tots els que es lliuren al món

Ricardo Mir de Francia

Afganistan, la guerra que els EUA no pot guanyar ni sap com acabar

MUHAMMAD SADIQ

Donald Trump ha protagonitzat alguns gestos diplomàtics agosarats, com la seva breu incursió a la vora nord-coreana de la zona desmilitaritzada que divideix les dues Corees, però segurament cap com el que va estar a punt de coreografiar diumenge passat. Trump va convidar els representants dels talibans, així com el president afganès, a la seva residència de Camp David, una vil·la rústica als boscos de Maryland, on presidents, reis i cancellers han negociat alguns dels acords de pau més notables de l’últim mig segle. Tal com s’havia planejat, la cita es produiria tres dies abans de l’aniversari dels atemptats terroristes de l’11-S. Aquest dia, Trump pretenia asseure’s amb els mateixos talibans que van donar empara a la cúpula d’ Al-Qaida, els responsables d’aquella escabetxada que va derivar en un bucle absurd de guerres infinites. 

La guerra més llarga de la història dels Estats Units, una tragèdia èpica amb més de 100.000 morts des del seu inici fa 18 anys, mai ha estat entre les prioritats del president. A diferència dels seus predecessors, ni tan sols ha visitat les tropes nord-americanes apostades a l’Afganistan o li ha dedicat al conflicte un sol discurs íntegre. Però des del primer dia ha mantingut que el seu país ha d’abandonar una guerra que no ha pogut guanyar ni tampoc sap com acabar. De solucions màgiques no n’hi ha. A tot el que pot aspirar la Casa Blanca és a marxar salvant mínimament la cara, amb un pacte que deixi alguna escletxa de llum entre el garbuix de destrucció. 

Això és aparentment el que ha tractat de negociar el seu enviat especial a l’Afganistan, el diplomàtic Zalmay Khalilzad, en les converses secretes mantingudes en els últims nou mesos amb els talibans a Qatar. Un principi d’acord que Trump va voler rubricar a Camp David abans que li entressin suors fredes i cancel·lés abruptament la reunió. «No és un acord de pau, sinó un acord polític», assegura a aquest diari Graeme Smith, consultor per a l’Afganistan de l’Internationl Crisis Group, una organització dedicada a la mediació de conflictes. 

Confiar en l’enemic

Els seus termes no s’han fet públics, tot i que es coneix una idea general, que inclouria un pacte per reduir la violència després de la sortida dels 14.000 soldats nord-americans, garanties que els talibans continuaran combatent l’Estat Islàmic i els seus afiliats afganesos, i l’inici de converses entre els diferents actors afganesos per posar en marxa un procés de pau.

Hi ha qui pensa que la Casa Blanca és extraordinàriament naïf al confiar en el seu enemic, però el cert és que els talibans s’han compromès a dues coses de què sempre van renegar: negociar el futur de l’Afganistan mentre hi hagués tropes estrangeres al país i parlar directament amb el Govern afganès, que consideren un «titella» dels EUA. «Que hagin fet aquestes concessions és significatiu. És la primera vegada que accepten un procés de pau, que seria el primer en una generació», afirma Smith. 

De moment, però, tot ha quedat en suspens. Aquesta setmana, Trump va donar per «mort» el diàleg amb els talibans després de culpar-los del fiasco de la reunió de Camp David per haver matat uns dies abans un dels seus soldats. Una explicació que no compren els analistes perquè, des que va començar el diàleg, els dos bàndols han utilitzat la violència més crua com a arma de negociació. Setze nord-americans han mort des de començament d’any i molts de més talibans. El mateix diumenge de la cancel·lació, el secretari d’Estat, Mike Pompeo, va dir en televisió que els EUA «han matat 1.000 talibans en els últims 10 dies»

Altres explicacions semblen més plausibles. Des de les crítiques que va rebre el president per la nefasta data escollida a l’oposició al si de la seva Administració a l’acord amb els talibans, una rebel·lió liderada pel defenestrat John Bolton, que dimarts va deixar de ser assessor de seguretat nacional. Del que no hi ha dubte és que a Washington hi ha pressa per sortir del seu penúltim cementiri. «Ha arribat l’hora de sortir de la guerra de l’Afganistan», va dir al setembre el general John Nicholson en el seu discurs de comiat després d’haver dirigit allà la missió nord-americana. 

Dels cinc grans conflictes lliurats pels EUA des del final de la segona guerra mundial només n’ha guanyat un: la guerra del Golf de 1991. A Corea, el Vietnam, l’Iraq i l’Afganistan va perdre o es va vorejar l’empat, segons les interpretacions. I el que està clar és que aquesta última no l’està guanyant, malgrat que en els últims dos anys ha llançat més bombes sobre el paupèrrim país centreasiàtic que a qualsevol dels exercicis anteriors, segons dades del Pentàgon. O del recolzament que li donen les forces del Govern de Kabul i l’OTAN. 

La millor opció

Els talibans controlen a prop del 46% del territori del país, més que en cap altre moment des del 2001. I cap dels objectius enunciats en algun moment pel lideratge nord-americà s’han complert. A l’Afganistan no hi ha democràcia ni tampoc llibertat i no s’ha aconseguit derrotar els talibans. També és un mite que la presència militar nord-americana al país sigui sinònim d’estabilitat. «La violència es va disparar des que van arribar les tropes. L’afirmació no se sosté analíticament», diu Smith. 

Per això l’acord amb els fonamentalistes, per imperfecte que sembli, sembla la millor de les opcions possibles. «És un pas necessari per frenar la guerra perquè no hi haurà converses entre els afganesos si els EUA no resolen abans les seves diferències amb els talibans», diu l’analista del Crisis Group, que ha passat part de la guerra a l’Afganistan. Si tot el procés fracassa, el risc és que el conflicte degeneri en una guerra amb múltiples faccions com la que es va donar a començaments dels noranta. L’any passat més del 90% dels combats van ser entre els talibans i les forces pro-nord-americanes. 

La qual cosa no treu que el present afganès sigui ja per si mateix aterridor. L’Afganistan és avui el pitjor i més sagnant conflicte del planeta, per sobre de Síria, el Iemen o l’Iraq, d’acord amb les xifres de morts. L’any passat van morir 44.000 combatents i civils afganesos, segons alguns recomptes.