La sanitat enfronta els candidats demòcrates en el seu tercer debat

Quatre mesos i mig abans que al febrer se celebrin als caucus d’Iowa les primeres votacions en la carrera per elegir el candidat demòcrataa lapresidència dels Estats Units que intentarà derrotarDonald Trump el novembre del 2020, la lluita continua oberta entre dues propostes: la de moderats que proposen construir sobre el llegat de Barack Obama i realitzar canvis graduals i la de progressistes que proposen transformacions més radicals. Aquest dijous, en el tercer debat entre candidats, celebrat a Houston (Texas), el duel que el partit viu des de la campanya del 2016 ha tornat a ser protagonista.

Després de dos debats previs en què la presència de 20 candidats va obligar a sessions dobles, aquesta vegada només tenien cabudaels 10 més ben situats segons els estàndards del Comitè Nacional Demòcrata sobre enquestes i donants. Al capdavant hi hal’exvicepresident Joe Biden, emblema del centre i, com a favorit, també el centre més gran dels atacs dels seus companys de partit.

El segueixen dos progressistes, els senadors Bernie Sanders, que va impulsar el gir del partit cap a l’esquerra, i Elizabeth Warren, amb la qual Biden no havia coincidit fins ara en un debat. Com s’esperava, es va produir el xoc de les seves dues propostes, sobretot en el tema central per als nord-americans: l’accés a la sanitat i el seu cost.

Biden va defensar amb fermesa la seva proposta de construir sobre la reforma sanitària d’Obama amb millores incrementals i va qüestionar durament formes i fons dels plans de Sanders i Warren, que plantegen estendre la sanitat pública per a gent gran actual i fer-la universal.

Però els dos senadors van rebatre els atacs de l’exvicepresident, especialment sobre com es finançaria el seu pla o com afectaria els ciutadans l’eliminació d’assegurances privades. Warren ho va fer aplaudint primer la «transformació fonamental» que va aconseguir Obama però proposant anar molt més enllà, eludint esmentar la potencial pujada d’impostos que seria necessària i centrant l’atenció en la reducció de costos.

Sanders ni tan sols va citarObama, va recordar que els nord-americans paguen el doble que els ciutadans d’altres països i també va colpejar de tornada Biden, responent a l’atac que el seu pla costaria 30 bilions de dòlars amb el recordatori que deixar les coses com estan en costaria 50.

Immigració, comerç i armes

No va ser l’únic xoc que deixa en evidència aquest dilema que viu el partit entre corrents i pel seu passat recent. N’hi va haver també en altres matèries com ara immigració, polítiques comercials i política exterior. I, tot i que el llegat d’Obama no va ser tan assaltat com en la segona ronda de debats i Biden en aquesta ocasió es va mostrar més contundent i preparat, ha de carregar amb l’equipatge del seu passat en qüestions espinoses com les deportacions d’immigrants que va realitzar en números record l’últim president demòcrata.

El format amb només 10 deu candidats i gairebé tres hores els va permetre també endinsar-se en propostes i temes, tot i que van quedar fora molts de fonamentals com els drets reproductius o la supressió de vot i es va passar de puntetes per d’altres com la lluita contra el canvi climàtic. 

I, estant a Texas, una de les estrelles de la nit va ser Beto O’Rourke, antic congressista d’El Paso. Molt lloat pels altres aspirants per la seva actuació després del tiroteig a la seva ciutat el 3 d’agost, O’Rourke va anar de nou directe en el seu atac a Trump per haver inspirat l’autor de la matança ialimentar els supremacistes blancs i va llançar també la més radical proposta sobre armes, posant sobre la taula la promesa que el govern tregui de mans de civils totes les armes semiautomàtiques d’assalt com els rifles AK47’s i AR15.

També van tenir actuacions ben valorades tot i que potser no definitòries per a la carrera el senador Cory Booker i la senadora Amy Klobuchar. No van destacar tant com en els dos debats anteriors l’alcalde de South Bend (Indiana) Pete Buttigieg, l’emprenedor Andrew Yang o la senadora Kamala Harris, l’única que va semblar arribar determinada a centrar la seva actuació en l’atac directe a Trump.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Potser qui més va destacar però potser amb efecte negatiu per a les seves aspiracions va ser Julián Castro, l’únic candidat hispà. En un cop baix, durant la discussió sobre sanitat, el que va ser secretari de Vivenda d’Obama va atacar Joe Biden en el que es va considerar un clar assalt a la seva edat (74 anys) i la seva capacitat, qüestionant repetidament que no recordés el que havia dit dos minuts abans.

Julián Castro tangles with Joe Biden on health care.

Biden: "They do not have to buy in."

Castro: "You just said two minutes ago that they would have to buy in ... Are you forgetting what you said two minutes ago?" https://t.co/T37EaVOvlU #DemDebate pic.twitter.com/pxl7TvPtAi

— ABC News Politics (@ABCPolitics) 13 de septiembre de 2019

Després, en el debat, quan va ser qüestionat per altres aspirants pel to, Castro va recordar que aquesta és la política nord-americana en campanya per aconseguir la nominació i, més tard, a la CNN, va defensar que no havia sigut un assalt personal, sinó d’idees. Però d’altres, com Klobuchar, van veure en aquest atac signes trumpians. I el que intenta el Partit Demòcrata és superar Trump.