Dones a Xile fan protestes als antics centres de tortura de la dictadura

L’11 de setembre Xile torna a exhibir les seves ferides. Al complir-se 46 anys del cop d’Estat que va enderrocar el socialista Salvador Allende, un grup de dones vestides de dol van recórrer el centre de Santiago amb parades en alguns dels antics centres de tortura de la dictadura d’Augusto Pinochet. Van reclamar el que és un credo compartit per les organitzacions defensores de drets humans: no oblidar els 17 anys més foscos de la història contemporània d’aquest país. «Dones sobrevivents, sempre resistents», van cridar al seu pas. 

«Hem decidit fer una processó per sis llocs que van ser centres de tortura, segrest i violència política sexual en la dictadura i que avui dia estan absolutament invisibilitzats i fins i tot alguns són locals comercials», va explicar Beatriz Bataszew, exdetinguda i portaveu de memòria de la Coordinadora 8 M. 

sis llocs que van ser centres de torturaEn primer lloc es va arribar al pati de locals del carrer d’Ahumada 312, pròxima al Palau de La Moneda que al matí de l’11 de setembre de 1973 va ser atacada des de l’aire pels Sea Harrier. Allà funcionava una de les instal·lacions de la Direcció d’Intel·ligència Nacional (DINA), la temible policia secreta de Pinochet que va estar al comandament del coronel Manuel Contreras. El dictador solia vantar-se de la seva eficàcia. Gràcies a la DINA, va arribar a dir, ni un fulla es movia a Xile sense que ho sabés.

D’allà, les dones es van encaminar cap a la plaça de la Constitució, en la posterior de la seu del Poder Executiu. El que actualment és l’estacionament subterrani de La Moneda va ser un altre centre de tortures conegut com «El Hoyo».  «Volem donar compte que s’està invisibilitzant la memòria, la impunitat, volem deixar clar que els crims sexuals comesos contra les dones en dictadura estan tots impunes. Per això fem aquesta manifestació», va indicar Bataszew, que va patir aquestes violacions de drets humans al centre conegut com a La Venda Sexy. La caminada va acabar al Ministeri de Defensa.

LA POSICIÓ DE PIÑERA

Durant el règim militar, unes 3.200 persones van morir en mans d’agents de l’Estat, dels quals 1.192 figuren encara com a detinguts desapareguts, mentre 40.000 més van ser empresonats i torturats per causes polítiques. El president Sebastián Piñera aquesta vegada va optar per no fer cap activitat commemorativa del cop tot i que s’esperen algunes mobilitzacions i protestes de carrer.

Des de fa dies, Piñera prefereix posar l’accent en la derrota electoral del pinochetisme el 1988 i el 1989 i, particularment, en les fites de la transició postdictadura, entre les quals, la recent promulgació de la Llei de Finançament de les Forces Armades que reemplaça la derogada Llei Reservada del Coure que funcionava a imatge i semblança de Pinochet.  Piñera va dir que «respectant les nostres legítimes diferències, mai perdem de vista que som part d’una mateixa Patria, que vam compartir un mateix passat, que compartim un mateix futur i, per tant, hem d’unir forces, cada un aportant des de les seves pròpies posicions i principis, perquè a Xile li vagi bé». Va recordar al seu torn que des del 1990 van aconseguir «multiplicar gairebé per vuit el nostre ingrés per càpita, més de 7,4 milions de xilens van aconseguir superar la condició de pobresa, va emergir una classe mitjana apoderada, que amb el seu propi mèrit i esforç va fer un gran salt endavant en matèria de progrés i benestar».

EL CAS OVIEDO

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Enmig de les evocacions de la caiguda de Allende, en què va ser decisiva el paper del Pinochet, qui es va unir a la conjura a últim moment, un dels seus successors en el càrrec de la Comandància de l’Exèrcit, el general retirat Humberto Oviedo, travessa instàncies clau del procés que se’l segueix per frau i una milionària malversació de fons, delictes comesos entre el 2014 i el 2018. 

Oviedo es va exercir en el seu càrrec durant la segona presidència de Michelle Bachelet, qui en qualitat d’alta comissionada dels Drets Humans de l’ONU va tornar a enfrontar-se amb les imatges de l’horror personal després que el cap d’Estat del Brasil, Jair Bolsonaro, no només reivindiqués la figura de Pinochet sinó que justifiqués la mort del general Alberto Bachellet. El pare de la dirigent socialista va morir a la presó com a conseqüència de les tortures que va rebre després del cop d’Estat. La seva filla també va ser blanc de la violència.