El conflicte intern colombià

La FARC expulsa Márquez i Santrich per tornar a prendre les armes

La resolució la va prendre el Comitè d'Ètica del partit hereu de la guerrilla que va firmar la pau

Márquez es proposa, alhora, crear un moviment clandestí de tall bolivarià

ivn-mrquez

ivn-mrquez / ADALBERTO ROQUE (AFP)

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

El Comitè d’Ètica de la Força Alternativa Revolucionària del Comú (FARC) va decidir expulsar d’aquesta agrupació hereva de la guerrilla Iván Márquez, Jesús Santrich i les persones que els han seguit en la seva decisió de tornar a prendre les armes. Per a aquest partit, Márquez es va apartar voluntàriament de la legalitat al desconèixer l’acord de pau subscrit el 2016 per la insurgència i el Govern de Juan Manuel Santos. Al seu torn, s’assenyala, estan desatenent la voluntat de "més del 95%" dels integrants de l’antiga FARC-EP.  Per al Comitè d’Ètica l’ús per part de Márquez de la mateixa sigla "és un afront al nostre prestigi, construït durant molts anys d’atiada lluita, amb grans sacrificis i sang ofrenada a la pau del nostre poble".

D’acord amb el portal de la revista ‘Semana’, des del moment en què Márquez va abandonar fa un any el seu esquema de seguretat "per endinsar-se a la selva", moltes veus havien demanat a l’actual FARC que prengués mesures dràstiques contra qui en el seu moment va ser el negociador dels acords de l’Havana amb els enviats de Santos. "No obstant, durant molt temps els líders més notoris del partit van afirmar que no era procedent expulsar els seus antics companys de lluita". Durant molt temps van creure que "no hi havia cap evidència clara que s’haguessin divorciat de manera definitiva del pactat" a Cuba. Però, conclou la publicació, "aquesta situació de solidaritat entre antics companys de lluita a poc a poc va anar fent aigües i les actuacions de Márquez i Santrich van acabar amb la paciència dels seus vells amics".

MOVIMENT BOLIVARIÀ

El president colombià, Iván Duque, històricament reticent al contingut de l’acord de pau del 2016, igual que el seu mentor, l’exmandatari Álvaro Uribe, no va dubtar a relacionar Márquez amb Veneçuela. En les últimes hores la tensió bilateral s’ha incrementat i Nicolás Maduro va amenaçar de desplegar míssils a la frontera.

La dreta colombiana insisteix a remarcar els vincles entre Márquez i el madurisme. Per a alegria del Palacio Nariño, Márquez va anunciar aquest dimecres la seva intenció de reviure un moviment bolivarià que actuarà en la clandestinitat. "Que tots els que se sentin bolivarians venguin amb nosaltres, que el Moviment Bolivarià per la Nova Colòmbia és un immensa bandera al vent que segueix en construcció i que podria tenir ara la possibilitat històrica de fer el salt a la lluita política oberta", va afirmar Márquez en un vídeo difós per internet, el tercer publicat per aquesta dissidència des de dijous passat. Segons Márquez aquesta "nova construcció política" no discrimina ni té oficines. La seva "seu és qualsevol lloc de Colòmbia on hi hagin inconformistes".

Márquez va reaparèixer el passat 29 d’agost en un vídeo juntament amb Santrich i altres excomandaments mitjans de les dissoltes FARC  per anunciar "una nova etapa de lluita" armada de caràcter defensiu i sense intencions de fer acccions extorsionadores.

Notícies relacionades

Márquez va afirmar que amb el Moviment Bolivarià pretén evocar les paraules del’excap guerriller Alfonso Cano, que fa dues dècades va liderar aquest braç polític creat després del fallit procés de pau entre les FARC i el Govern del conservador Andrés Pastrana (2002). "Avui, enmig dels avatars que se’ns presenten, en un escenari caracteritzat per la perfídia del règim contra els anhels de reconciliació de les majories, el Moviment Bolivarià per a la Nova Colòmbia continuarà reunint el poble en la clandestinitat", va dir.

"Tots hem de recordar que són els enemics del poble els que han imposat les condicions", va remarcar Márquez. Segons el seu punt de vista, el "bloc de poder dominant" va incomplir els acords del 2016 i és responsable de no haver evitatl’assassinat de 155 exinsurgents i més de 300 líders socials.

Temes:

FARC Colòmbia