Els líders del G-7 es reuneixen entre ciutats fantasma

Una silenciosa extensió de carrers buits i locals tancats, amb els aparadors blindats amb xapa o amb planxes d’aglomerat, envolta en 10 quilòmetres al voltant els set líders del grup de conversa política més poderós del món.

La cimera del G-7 se celebra a una ciutat turística, Biarritz, que mostra des d’ahir les seves platges buides. L’anunci de mobilitzacions a la corona de localitats que l’envolten, Bidart, Anglet i Baiona, ha deixat sense gent els seus carrers, que aquest diumenge han mostrat un aspecte inèdit i fantasmal.

Per les seves artèries principals circulen ara només vehicles policials, a gran velocitat o patrullant molt lentament, segons els pics d’alerta als quals està sotmès el dispositiu de seguretat muntat pel Ministeri de l’Interior francès, i que exhibeix a cada rotonda furgons i policies abillats amb negres armadures de fibra.

Només Baiona mostrava alguna vida al seu nucli urbà al començament de la tarda, amb un de cada deu bars oberts –o més aviat amb nou de cada deu tancats i barrats–, en els quals petits grups de militants ecologistes, de l’esquerra abertzale o de moviments alternatius s’arremolinaven al sol de les terrasses a l’espera d’alguna consigna que els activés.

Entre ells, grups de tres o quatre o cinc homes i dones atlètics, amb ulleres fosques i roba civil passejaven en silenci, sense parlar entre si, dissimulant malament la seva condició de policies secrets.

Concentració no declarada

I la consigna ha arribat, per protestar per les detencions de divendres i dissabte i demanar la llibertat dels capturats. Era una manifestació "non declaré", explica Driss Alomare, un "ecologista independent i migrant africà" que sol col·locar-se a les avançades dels ‘armilles grogues’ del País Basc francès, i que ha arribat fins a la vora mateixa del dispositiu policial al costat d’un altre opositor, aquest en un artesanal bicicarro, que exihibía un curiós cartell: "Hem perdut un milió d’espècies. Continuem així i jo dic bravo i visca la mort".

Ha sigut una concentració no convocada més que de grup en grup i de viva veu, ja que aquests dies els activistes més radicals eviten les xarxes socials i la missatgeria tradicional. Cap multitud, perquè, com explica Alomare, "és difícil arribar fins aquí. Totes les estacions de tren des d’aquí fins a les Landes i fins a la frontera amb Espanya estan preses per la policia".

De sobte, i segons s’anaven concentrant grups d’opositors –molts d’ells vinguts de Guipúscoa i parlant en eusquera i castellà pels carrerons de la Petita Baiona–  un eixam de gendarmes antiavalots han fet seus els ponts sobre l’Adour, que creua la Baiona medieval, i han acordonat l’ajuntament. Els policies han arribat abillats amb les seves cuirasses i els seus camions portamurs, que anomenen "draps", i que desdoblaven en els extrems dels ponts unes tanques infranquejables de filferro i vinil.

Se’ls ha vist al matí també patrullar en pilots de motos, dos policies per vehicle, com els anomenats "col·lectius" de la policia veneçolana, capaços de col·locar-se en qualsevol punt ràpidament retronant amb els seus Yamaha, però en aquest cas d’uniforme amb petites sirenes blaves i ben identificats.

La marxa dels quadros

Al matí, en un clima de silenciosa tensió, prop de 2.000 manifestants s’han concentrat a la ciutat per fer una marxa en la qual exhibir davant dels mitjans nombrosos retrats oficials d’Emmanuel Macron, que han sigut "requisats" per activistes d’esquerra en salons consistorials de tot França per denunciar les seves polítiques "neoliberals i contra el clima".

Els manifestants arribaven fins al lloc de reunió com si vinguessin de visitar un mercat d’art, amb els seus retrats embolicats en paper d’estrassa i lligats amb cordill.

Ha sigut una de les accions de protesta contra la cimera del G-7, suau i pacífica. Un objectiu de no identificació amb la violència ha marcat l’organització de la contracimera, convençuts els promotors a les plataformes G-7Ez –bascoespanyola– i Alternatives G-7 –bascofrancesa– que els aldarulls alimenten la premsa i la televisió "capitalistes" i porten com a conseqüència, a la fi, la desmobilització.

Per això, entre altres raons, les dues plataformes han renunciat a formar aquest diumenge un cercle de concentracions, com "un mur humà i multicolor" a les localitats de la perifèria de Biarritz, plenes de barris residencials i d’estiueig, i escasses de veïnat revolucionari.

Però dissabte a la tarda, més d’un centenar d’activistes del Black Bloc, els més radicals i agressius d’Europa, havien aconseguit superar els controls policials i arribar fins a Baiona. La gendarmeria va dissoldre una manifestació amb contundència i gran quantitat de gasos lacrimògens al centre històric.

Quan va acabar l’acció policial, ja es comptaven 78 detencions i identificacions policials entre els activistes –tenint en compte 17 detinguts divendres a la nit als afores del campament anti G-7 d’Urruña–, un balanç que ha portat a Alternatives G-7 a desconvocar les seves protestes. Segons han explicat en un comunicat, ho han fet davant d’un "sistema de seguretat extrem i totalment desproporcionat" i perquè "la nostra prioritat és assegurar la seguretat (sic) dels manifestants".

O sigui, els 13.000 gendarmes que "segresten la costa basca", segons es llegeix en pintades fetes sobre les planxes d’aglomerat, han dissolt les manifestacions abans que es produïssin, i, fins al moment de tancar aquesta crònica, els grans aldarulls que s’han oposat a altres cimeres no han pres entorn de Biarritz.