Anar al contingut

DRETS SOCIALS A EUROPA

Els grups homòfobs campen al seu aire a Rússia gràcies a la passivitat policial i la retòrica del Govern

En els últims anys han proliferat a tot el país pàgines d'internet on s'amenaça de mort els activistes i bandes criminals que extorsionen a gais

Malgrat el recent assassinat d'Elena Grigorevna, una militant LGTB, segueixen els ultimàtums contra membres prominents de la comunitat, sobretot a províncies

Marc Marginedas

Els grups homòfobs campen al seu aire a Rússia gràcies a la passivitat policial i la retòrica del Govern

A Volgograd, ciutat de províncies del sud-oest de Rússia a la vora del riu homònim, es poden comptar amb els dits de les dues mans els activistes LGTB amb prou coratge per sortir al carrer amb cartells de denúncia sobre la situació de la comunitat homosexual local. "En som uns deu, no més", explica Vladislav Freydin, de 19 anys, en una conversa telefònica atapeïda d’interrupcions i sorolls.

En la seva curta carrera com a defensor del que considera que són els seus "drets constitucionals", ha patit assetjaments verbals de tot tipus, ha sigut arrestat i, fins i tot, en una ocasió va arribar a ser apallissat. Però ara tot s’ha tornat molt més perillós després de l’assassinat, a finals de juliol, d’Elena Grigorieva, activista LGTB de Sant Petersburg. A través de VKontakte, la versió russa de Facebook, rep dia sí, dia també amenaces d’un tal Timur Bulatov, qui al seu dia ja va proferir advertències a l’Elena abans de ser apunyalada vuit vegades al rostre i a l’esquena. Malgrat que les forces de seguretat no són una opció per a ell, ha decidit anar-hi. "Fa uns dies vaig presentar una denúncia, però encara no han dit res ni han reaccionat", explica, en to ferm.

Vladislav, igual com molts activistes i defensors dels drets LGTB d’aquest país, prefereix evitar els carrers foscos i els llocs aïllats. Quan surt de casa sempre mira al seu voltant i sobretot té por per la seva mare, amb qui viu. Adopta mesures de seguretat extraordinàries però "necessàries" en un país on des de fa anys es va estenent un inquietant sentiment d’impunitat entre els grups homòfobs o les bandes criminals que extorsionen els membres de la comunitat gai, envalentits per la passivitat policial a l’hora d’investigar aquest tipus de crims i per la retòrica del Govern, que presenta els membres d’aquesta comunitat com éssers associals.

Extorsió i xantatge

"Un de cada dos casos que tractem aquí són actes de violència homòfobs, en especial de bandes criminals que extorsionen i fan xantatge als membres de la comunitat LGTB; pràcticament ens trobem amb aquest tipus de casos cada dia", explica al seu despatx moscovita l’advocat Anton Rizhov, de l’organització cívica Stimul, inclòs al seu torn en una llista negra elaborada per una fosca pàgina web recentment clausurada denominada "Serra contra els LGTB". En aquest compendi de noms també es trobava el director de Stimul, Andrei Petrov, o fins i tot la difunta Grigorieva.

Anton Rizhov, advocat de l’organització Stimul, treballa al seu despatx. / EL PERIÓDICO

"Aquestes bandes atreuen les seves víctimes a través d’aplicacions d’internet (per a públic gai) com Hornet o Grinder; una vegada materialitzat el contacte, filmen un vídeo en què obliguen les seves víctimes a declarar les seves preferències sexuals; amb aquestes imatges, els fan xantatge ja que en moltes ocasions es tracta d’immigrants d’Àsia central de religió musulmana; a canvi de silenci, els obliguen a entregar-los tots els diners que porten, el telèfon mòbil o els forcen a buidar els seus comptes bancaris", continua Rizhov. 

El lletrat, amb una àmplia experiència en aquest tipus de situacions, critica la resposta de les forces policials, mentre denuncia la narrativa dels polítics estatals sobre la comunitat LGTB, els integrants de la qual són presentats en els mitjans com "uns friquis". "La policia en molts casos no vol posar fil a l’agulla si no veu un cas clar; a més, els grups homòfobs comproven que en bastantes ocasions aquests crims no són investigats; aquesta sensació d’impunitat els anima a anar cada vegada més enllà; el Govern podria ajudar, declarant per exemple Dmitri Peskov (portaveu del president Vladímir Putin) o algun altre alt dirigent que aquests atacs són intolerables, però de moment no hem sentit res d’això", critica. Més aviat al contrari: després de l’assassinat de Grigorieva, els mitjans progovernamentals van publicar diversos articles fent èmfasi en el "desordenat estil de vida" de la difunta.

"Em van pegar" 

Timur és el nom fictici d’un noi de 28 anys nascut a l’Uzbekistan i treballador de la construcció que va entrar en contacte amb una d’aquestes bandes a finals del 2017. A través d’OK.ru, una pàgina web de contactes, va anar a una cita a l’estació de metro Domodedovskaia, un remot punt del sud de la capital russa. Allà, el seu interlocutor el va convidar a pujar a un taxi, el conductor del qual en realitat era un còmplice, qui va dirigir el vehicle fins a un bosc pròxim. "Em van gravar un vídeo, em van pegar tres persones; eren txetxens i tadjiks; quan em van deixar, no vaig fer res, ni vaig anar a l’hospital; durant 10 dies em vaig quedar a casa, recuperant-me de les lesions, fins que un conegut em va convidar a anar a la policia", explica. "Tenia por d’anar a ells perquè [els atacants] m’havien dit que estaven confabulats amb els agents", aclareix. L’organització Stimul ha assumit el cas, i ha aconseguit que es produeixin algunes detencions.

Segons l’advocada Ksenia Mikhailova, "la meitat" dels casos en què s’ha produït violència són desestimats, i s’acusa les víctimes d’"haver-se autoinfligit" les lesions que presenten. Episodis com el de "Serra contra LGTB" indignen especialment la lletrada. Malgrat que feia mesos que la pàgina web i les amenaces abocades en ella estaven penjades a la xarxa, "ha hagut de passar un assassinat perquè es dugui a terme una investigació". La instrucció de l’assassinat de Grigorieva també li suscita enormes sospites. "La seva mort ha fet tant soroll que es veuen obligats a presentar algú davant del jutge. Han detingut tres persones, però sens dubte les dues primeres no tenen cap relació amb l’homicidi", conclou.