Emergència ecològica

Avança cap al Perú el fum dels incendis a l'Amazònia

El foc que consumeix milers d'hectàrees a la selva que és considerada com el pulmó de Sud-amèrica comença a tenir un impacte als països fronterers del Brasil i Bolívia

AME8784  --  BRASIL   21 08 2019 - Fotografia tomada el 13 de agosto de 2019 por el Espectrorradiometro de imagenes de media resolucion  MODIS  a bordo del satelite Aqua  y publicada en el servicio terrestre de la NASA  que muestra desde el espacio los focos de incendios forestales en la Amazonia brasilena  Segun el observatorio  que compara dos imagenes  una del 11 y otra del 13 de agosto  se detectaron varios incendios en los estados de Rondonia  Amazonas  Para y Matto Grosso  En la region del Amazonas  este tipo de incendios no es comun gracias a que la humedad evita que se propaguen  Sin embargo  en julio y agosto se pueden presentar debido a que coincide con la temporada de sequia  anade el observatorio  EFE  Observatorio Terrestre de la Nasa SOLO USO EDITORIAL NO VENTAS

AME8784 -- BRASIL 21 08 2019 - Fotografia tomada el 13 de agosto de 2019 por el Espectrorradiometro de imagenes de media resolucion MODIS a bordo del satelite Aqua y publicada en el servicio terrestre de la NASA que muestra desde el espacio los focos de incendios forestales en la Amazonia brasilena Segun el observatorio que compara dos imagenes una del 11 y otra del 13 de agosto se detectaron varios incendios en los estados de Rondonia Amazonas Para y Matto Grosso En la region del Amazonas este tipo de incendios no es comun gracias a que la humedad evita que se propaguen Sin embargo en julio y agosto se pueden presentar debido a que coincide con la temporada de sequia anade el observatorio EFE Observatorio Terrestre de la Nasa SOLO USO EDITORIAL NO VENTAS / NASA (EFE)

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

La fumarada dels incendis forestals que afectenl’Amazònia del Brasil i Bolívia des de fa més de dues setmanes ha arribat a algunes províncies amazòniques del Perú, segons han dit a Efe fonts del Centre d’Operacions d’Emergència Regional (COER) de Madre de Dios.

Es tracta d’“una capa fina de fum” que va aparèixer des de dilluns al cel de la província amazònica de Tambopata, situada a la regió de Madre de Dios, “per efecte de l’aire que arriba des del Brasil i Bolívia”, segons han indicat des de Madre de Dios, regió peruana fronterera amb el Brasil i Bolívia.

No hi ha perill per al Perú

Ara per ara només és percebuda per la població amb una olor “encara no potent”, per la qual cosa les autoritats regionals encara no han pres cap mesura d’emergència, i la qualitat de l’aire és vigilada pel Servei Nacional de Meteorologia i Hidrologia (Senamhi) i altres institucions peruanes competents.

Per la seva part, el Servei Nacional Forestal i de Fauna Silvestre (Serfor) va descartar que el gran incendi que s’expandeix a la regió boliviana de Santa Cruz representi un perill per al territori peruà. La major part del fum d’aquests incendis s’ha desplaçat cap a la costa atlàntica de Sud-amèrica i ha provocat que el cel s’enfosquís aquest dimecres a la tarda a São Paulo, situada a centenars de quilòmetres dels focs.

Milers d’hectàrees afectades

Tot i que no hi ha encara un informe oficial de la superfície de selva cremada, s’estima que són milers d’hectàrees consumides pel foc en els estats brasilers de Rondonia, Mato Grosso i Mato Grosso del Sud, així com en el departament bolivià de Santa Cruz.

Els incendis a l’Amazònia brasilera han sigut recurrents des de principis d’any i fins al juliol havien desforestat 2.254,8 quilòmetres quadrats, un 278% més que en el mateix període de l’any anterior, segons les estimacions de l’Institut Nacional d’Indagacions Espacials (Inpe) del Brasil.

Les possibles causes

Notícies relacionades

El Govern brasiler atribueix els incendis a una sequera molt poc comuna en aquestes regions amazòniques i fins i tot el seu president, Jair Bolsonaro, ha arribat a culpar d’aquesta catàstrofe les ONG, sense especificar res més.

No obstant, les organitzacions socials consideren que els incendis han sigut provocats deliberadament per després aprofitar aquestes terres per a mineria o agricultura extensiva, activitats altament promogudes per l’ultradretà Bolsonaro. Aquestes polítiques han provocat que es congelin parcialment els fons per conservar l’Amazònia que anualment destinen Alemanya i Noruega, els dos països que més recolzen la protecció del gran pulmó verd del planeta.