Anar al contingut

Àrees protegides en risc

Una onada d'incendis s'estén per l'Amazònia

En els primers vuit mesos de l'any s'han registrat a tot Brasil 72.843 focus de foc

El desastre havia sigut anticipat pels ambientalistes a causa de la intensa desforestació propiciada pel Govern d'ultradreta

Abel Gilbert

El Brasil ha sigut assolat per 72.843 focus d’incendis durant aquest any, més de la meitat (52,5%) a l’Amazònia, el pulmó del món. Part del gegant sud-americà ha quedat al mig del fum. La inspecció per satèl·lit de l’Institut Nacional d’Indagacions Espacials (INPE) ni tan sols ha pertorbat el ministre de medi ambient del Govern d’ultradreta.

Ricardo Salles ha dit que la foscor que va afectar São Paulo com a conseqüència dels insòlits i espessos núvols de partícules era només ‘fake news’. Els brots de foc han crescut en un 83% respecte al 2018. Les flames han avançat sobre àrees protegides. Només aquesta setmana s’han reportat 68 casos dins de terres indígenes estatals i federals.

La fronda de la reserva Parque do Araguaia, a l’estat amazònic de Tocantins, ha sigut cremada gairebé per complet. El desastre, equiparat als que van assolar Califòrnia (EUA) i Portugal, el 2018 i el 2017, respectivament, ha obligat els estats de l’Amazones i Acre a declarar la situació d’emergència.

Massís forestal

El parc nacional de la Chapada dos Guimarães, a Mato Grosso, ha perdut el 12% de la vegetació. En aquest estat del sud s’han comptabilitzat 13.682 casos, entre els quals, el del parc estatal Serra de Ricardo Franco situat a la frontera amb Bolívia. La zona boliviana d’aquest massís forestal ha sigut considerada per la Unesco patrimoni natural de la humanitat. Els incendis ja han travessat aquesta frontera i s’estenen també cap al Paraguai.

Els incendis a la regió amazònica tenen un origen premeditat. En lloc d’arbres, el poderós sector agropecuari vol grans àrees de pasturatge o sembrat. La desforestació ha agafat un fort impuls amb l’arribada de l’ultradretà Jair Bolsonaro a la presidència. S’ha incrementat un 273%. El capità retirat té una especial aversió als defensors ambientals, que qualifica de "xiïtes". Dies enrere es va burlar dels efectes del canvi climàtic i va proposar que es defequi un dia sí un dia no.

"Amb un 5% addicional de destrucció addicional de l’Amazònia podrem provocar canvis irreversibles que afectin el règim de pluges a la resta del país. Les inundacions, la desertificació, els riscos per a l’agricultura, els vents extrems, la invasió de les zones costaneres pel mar i les onades de calor constitueixen un drama anticipat", ha alertat l’especialista Alfredo Sirkis

Gir polític

Part de la lluita contra la crema al Brasil és finançada pel Fons Amazones que patrocinen Noruega i Alemanya. Oslo ja va avisar que bloquejarà les seves aportacions a causa del gir polític de Bolsonaro, que vol imitar Donald Trump i abandonar el Tractat de París. Berlín també va decidir suspendre l’ajuda.

D’acord amb Gregorio Duvivier, columnista del diari paulista ‘Folha’, la diferència entre els sinistres al Brasil i els dels EUA i Portugal és que "aquí hi ha un projecte del Govern. El foc ni tan sols és un efecte secundari del progrés, sinó la idea del progrés mateix. La crema aquí compleix una promesa de campanya, potser l’única: reduir el país a pols". Als ulls de Duvivier, Bolsonaro és una mena de Neró. Com aquell emperador romà, "no té cap altre projecte que veure com el circ s’incendia".