ESCALFAMENT GLOBAL

L'Àrtic, la gran oportunitat

La Ruta Marítima del Nord ja és lliure de gel durant tres mesos a l'any, període que s'incrementarà amb el canvi climàtic

Rússia promou els seus avantatges, tot i que encara hi ha multitud de problemes logístics i burocràtics

zentauroepp11322491 in this photo released by beluga shipping on friday  sept  1190731191102

zentauroepp11322491 in this photo released by beluga shipping on friday sept 1190731191102

3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Fa poc menys d’un any, el port de Vladivostok va ser escenari d’un esdeveniment insòlit i històric alhora: el 'Venta Maersk', un enorme barco portacontenidors especialment condicionat per a les aigües fredes i les condicions extremes, va abandonar la rada de la principal ciutat del Llunyà Orient rus amb destinació a Sant Petersburg. Però en lloc de posar proa en direcció sud, travessant l’estret de Malaca, l’oceà Índic, el canal de Suez i vorejant Europa, l’embarcació, després de fer un parell d’escales, es va dirigir cap al nord amb una càrrega de peix i aparells electrònics sud-coreans a bord, travessant l’estret de Bering a començaments de setembre, navegant entre els gels de l’oceà Àrtic i realitzant en prop d’un mes una singladura que, d’una altra forma, hagués requerit entre 15 i 20 dies addicionals.

"Aquest viatge ens ha permès adquirir una excepcional experiència operativa, testejar els sistemes del barco i les capacitats de la tripulació, així com la funcionalitat del recolzament logístic a Terra", va declarar llavors entusiasmat Palle Laursen, director tècnic de Maersk, la companyia de transport martítim de mercaderies més gran del món. I tot i que en aquell temps els portaveus de la naviliera danesa van treure ferro a les expectatives creades, assegurant que la ruta encara no tenia prou "viabilitat comercial", aquest any Maersk ha anunciat l’existència de converses amb Rosatomflot, empresa russa encarregada de gestionar els trencaglaços a propulsió nuclear, per oferir alguns serveis "atesa la creixent demanda per al transport de béns des de l’Orient Llunyà cap a Rússia occidental".

L’escalfament global possibilita el que va ser una quimera

És precisament l’escalfament global, amb el consegüent increment del període de temps en què la ruta és lliure de gel i és navegable, el que està convertint en una possibilitat una cosa que, fa menys d’un decenni, era poc menys que una quimera, segons coincideixen els experts. "Depenent dels anys, de la temperatura i de l’estat del gel, la mitjana actual de temps en què els barcos poden navegar sense l’ajuda de trencaglaç, és de tres mesos, és a dir, juliol, agost i setembre", assegura Mijaíl Makarov, director del’Institut Biològic Marí de Múrmansk, el principal port rus de l’oceà Àrtic. L’escalfament de la regió és un fet que comprovem "en l’increment de la temperatura del mar i en altres paràmetres", constata telefònicament Vladímir Pavlenko, director del Centre per a l’Estudi de l’Àrtic.

La denominada Ruta Marítima del NordRuta Marítima del Nord (NSR, per les seves sigles en anglès) tal com la defineix la legislació russa, transcorre des del mar de Barents, a prop de la frontera amb Noruega, fins a l’estret de Bering, que separa Sibèria d’Alaska. Ateses les característiques extremes de la regió, fins i tot fa ben poc era transitada principalment per barcos especials per a transport de metalls, petroli i gas liquat des dels ports de Sibèria, on s’extreuen, fins als seus mercats, en moltes ocasions acompanyats d’un trencaglaç. Però les coses han canviat i les autoritats de Rússia veuen ara, en l’obertura de la NSR per al trànsit marítim de mercaderies entre Àsia i Europa, grans oportunitats econòmiques. I en cada ocasió que es presenta, els seus responsables no deixen de destacar els avantatges d’aquest trànsit davant els mitjans de comunicació.

Menys distància i més barat

En un estudi ja cèlebre realitzat fa un parell d’anys,  Vladímir Lazarev, de l’Acadèmia de Ciències Russes, i Andréi Fisenko, de la Universitat Estatal Marítima de Vladivostok, van detallar els suposats avantatges de la NSR davant l’alternativa sud, entre els quals es troba una menor distància entre Europa i Àsia de Xangai a Hamburg els barcos que utilitzessin l’opció nord recorrerien 8.400 milles nàutiques davant els 12.400 que fan falta pel canal de Suez– amb la consegüent reducció en el temps de viatge en aproximadament un terç. A més, els costos en assegurances per al transport serien molt inferiors, ja que els barcos eviten zones conflictives com el Pròxim Orient o costes on és freqüent l’activitat de pirates, com Somàlia o l’estret de Malaca. Fins i tot és possible fixar científicament i amb gran antelació les dates exactes en què la navegació serà possible cada any. "Tenim un model per determinar cada any quan la ruta és lliure", destaca Makarov. 

Però més enllà de l’idíl·lic quadro que presenten científics i polítics a Rússia, hi ha encara innombrables obstacles perquè tot això es materialitzi. Segons admet la Fundació Roscongress, dedicada a impulsar el potencial econòmic rus, és urgent la "modernització" de la "infraestructura a terra", concretament als ports del nord del país, per poder donar servei al creixent nombre d’embarcacions que travessarien les aigües pròximes i poder afrontar emergències, com abocaments de combustible o alertes de socors, en el cas que es produeixin. La pesada i poc eficaç maquinària burocràtica russa a l’hora d’obtenir els permisos també constitueix un problema de pes. De fet, alguns capitans amb experiència en la navegació a l’Àrtic l’han definit com "el principal problema" per a l’explotació de la ruta.               

Notícies relacionades

     

                    

Temes:

Rússia