El llegat d'Obama, eix dels debats demòcrates

La segona ronda de debats entre aspirants demòcrates a aconseguir la nominació presidencial per enfrontar-se a Donald Trump el novembre del 2020 que s’han celebrat dimarts i dimecres a Detroit han deixat escasses conclusions definitives. Una, no obstant, és clara i transcendental: la veda s’ha aixecat referent a qüestionar obertament els dos mandats i fins i tot el llegat del seu últim president: Barack Obama.

Fins a les cites a Detroit el qüestionament a Obama era, sobretot, indirecte. Tant en la primera ronda de debats del juny a Miami com en actes de campanya i entrevistes candidats centristes, des de Corey Bookera Pete Buttigieg, havien marcat diferències, però sense citar el mandatari. I el repte més gran al seu llegat l’ha plantejat l’agenda decididament progressista de Bernie Sanders i Elizabeth Warren, dos dels favorits. Sense necessitat de citar Obama, posen sobre la taula propostes que connecten amb el gir a l’esquerra que viu la formació, on per primera vegada la majoria dels votants (51%) s’identifiquen com a “liberals”. Aquest percentatge era del 38% quan Obama va arribar al Despatx Oval el 2008.

Dimecres, amb Joe Biden com a protagonista del segon debat a Detroit, tot va canviar. Els múltiples atacs a l’exvicepresident, que va primer en els sondejos, es van convertir per primera vegada col·lateralment en un assalt directe a parts molt específiques de la presidència d’Obama com els tres milions de deportacions d’immigrants, la firma de tractats comercials internacionals o la continuació de la presència militar a l’Afganistan.

A la diana es van posar, a més, assoliments de la presidència com la reforma sanitària, massa tímida per a la proposta actual de fer la sanitat pública gratuïta universal que planteja l’ala més progressista i que abracen també candidats de centre esquerra com Kamala Harris. I quan Booker va atacar Biden dient que la seva promesa de tornar a firmar l’Acord de París per combatre el canvi climàtic del qual Trump va treure els EUA no mereix si més no aplaudiment perquè és una cosa tan bàsica que és “de parvulari”,es podia intuir la minimització de la importància del pas que al seu dia va fer Obama.

Gir arriscat

Per a molts demòcrates es tracta d’un gir arriscat i perillós. “Compte amb atacar l’historial d’Obama”, va escriure a Twitter Eric Holder, el seu primer fiscal general. “Construïu sobre ell, expandiu-lo, però hi ha poc a guanyar, personalment o per al partit, atacant un president amb molt d’èxit i encara molt popular”.

To my fellow Democrats. Be wary of attacking the Obama record. Build on it. Expand it. But there is little to be gained - for you or the party - by attacking a very successful and still popular Democratic President.

— Eric Holder (@EricHolder) 1 de agosto de 2019

Fins i tot alguns estrategs republicans s’han mostrat sorpresos. Tim Miller, que va treballar amb Jeb Bush, ha definit el polític d’“al·lucinant” presenciar els atacs a Obama “quan continua sent molt popular, Trump no ho és i l’objectiu de tot això és guanyar Trump”.David Polyansky, que va assessorar Ted Cruz, va destacar que “semblava haver-hi més atacs a polítiques i pràctiques de l’Administració d’Obama que de l’Administració de Trump avui”.

Aquest dijous candidats com Booker defensaven aquesta nova estratègia i el senador per Nova Jersey assegurava que es tracta només d’“una conversa honesta sobre una administració” que també va lloar com a “increïble”.

Obama i "l’esquadró d’afusellament circular"

El mateix Obama, que de moment es manté allunyat de la precampanya i no ha donat ni s’espera que doni senyals de suport a cap candidat, ha demostrat ser conscient que el seu llegat, sotmès ja al’assetjament  i demolició de Trump i els republicans, també està en joc en la baralla intestina del seu partit. I a l’abril, en un acte polític a Berlín, va llançar la seva pròpia defensa. “De vegades em preocupa que entre progressistes als EUA hi ha certa rigidesa [...] i comencem de vegades a crear el que es diu un“esquadró d’afusellament circular”en el qual comences a disparar als aliats perquè un d’ells s’està allunyant de la puresa en els temes”, va dir, advertint també que les baralles internes poden portar al“debilitament del moviment”.

“S’ha de reconèixer que la forma en què hem estructurat la democràcia requereix que tinguis en compte gent que no està d’acord amb tu i això per definició significa que no aconseguiràs el 100% del que vols”, va dir també en defensa dels seus esforços a la Casa Blanca, els mateixos que ara alguns demòcrates consideren massa tímids i insuficients.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Després dels debats d’aquesta setmana, Biden, el màxim representant del llegat, estil i partit d’Obama, continua sent favorit, tot i que n’ha sortit una mica debilitat. La resta dels aspirants més ben posicionats en els sondejos són qui més trenquen amb aquell passat: radicalment en el cas de Sanders i Warren i més moderadament en el de Harris, Booker i Buttigieg.

Qualsevol, malgrat les crítiques, necessita una mobilització i entusiasme similar al que va aconseguir despertar Obama per convertir-se en el primer president negre dels EUA. Però potser també alguna cosa més. El moment polític del país, la presidència de Donald Trump, i les expectatives de votants (demòcrates, independents i fins i tot conservadors moderats) estan canviant les regles del joc.