Els principals reptes per a Boris Johnson

Boris Johnson no tindrà gens fàcil la seva gestió com a primer ministre del Regne Unit. El país està immers en una gran incertesa pel 'brexit', que ha marcat i condicionat la política del Govern de Londres. Aquests són els principals reptes a què Johnson haurà de donar resposta:

‘Brexit’

És el gran dossier a què el nou primer ministre britànic ha de fer front de forma immediata. El 'brexit' ha enverinat la vida política del país des del referèndum de juny del 2016, en què els partidaris de la sortida de la UE van obtenir una sorprenent victòria amb el 52% dels vots. Johnson ho ha dit per activa i passiva. La seva intenció és que el Regne Unit abandoni la UE el 31 d’octubre, amb o sense acord previ. Durant la seva primera compareixença davant la Cambra dels Comuns com a primer ministre dijous passat, Johnson va deixar bé clar que l’acord que pretenia fixar la seva antecessora, Theresa May, amb Brussel·les era inacceptable. En tot cas, sembla no importar-li massa que al final el Regne Unit se’n vagi de la UE sense acord. Sigui quin sigui el resultat final, el nou home fort del Govern de Londres ha promès als britànics una "nova era d’or" per al Regne Unit. Johnson ha anunciat que ha encomanat al que de fet és el número dos de l’Executiu, Michael Gove, bolcar-se en els preparatius perquè el país afronti una sortida sense acord com a "màxima prioritat". “El Regne Unit està més preparat del que molts creuen, però no estem encara tan preparats com caldria", ha admès.

Curta majoria parlamentària

El Partit Conservador compta amb 310 diputats. Gràcies al recolzament dels 10 diputats de Partit Unionista d’Irlanda del Nord, els 'tories’ mantenen la majoria només per dos escons. Es tracta d’una majoria fràgil, ja que alguns diputats euròfils conservadors ja han manifestat que s’oposaran a una sortida sense acord. Un altre obstacle addicional és que el Partit Laborista podria presentar una moció de confiança contra el Govern de Johnson, el més probable després de les vacances parlamentàries, que acaben el 3 de setembre. Si aconsegueixen tirar endavant la moció, es convocaran eleccions legislatives, cosa que podria canviar l’equilibri de forces i retardar el procés del 'brexit'. En tot cas, no són pocs els que opinen que és el mateix Johnson el que està contemplant la celebració de nous comicis anticipats, fins i tot s’especula per a aquest mateix mes d’octubre. El primer ministre voldria capitalitzar l’empenta de la seva arribada al poder abans que la realitat del 'brexit' porti el país a la recessió i les promeses no complertes tornin contra seu. La necessitat d’un mandat popular a les urnes i sobretot d’una majoria suficient per governar el pot fer prendre aquesta decisió.

Riscos econòmics

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Tots els indicadors assenyalen que l’economia del Regne Unit entrarà en recessió si la sortida de la UE es duu a terme sense acord previ. En cas de ser així i segons l’Oficina de Responsabilitat Pressupostària, la lliura esterlina cauria un 10% just després d’efectuar-se el 'brexit'. També es produiria una "greu desacceleració" de l’economia, i la inflació podria assolir el 4,1%, segons l’Institut Nacional d’Investigació Econòmic i Social. Un enorme repte al qual haurà de fer front el nou ministre de Finances, Sajid Javid, un exbanquer que va ocupar el càrrec de ministre de l’Interior al Govern de Theresa May. Les possibles turbulències econòmiques no semblen inquietar tampoc Johnson, que ha promès un país "net, verd, pròsper, unit, ple de confiança i ambiciós".

Tensió amb l’Iran

Johnson ha arribat al poder en un moment en què les relacions entre Londres i Teheran són particularment tenses, després de la retenció divendres per part de l’Iran d’un petrolier britànic, quinze dies després que el Govern de Londres retingués també un barco cisterna iranià a l’estret de Gibraltar. L’arribada de Johnson al 10 de Downing Street farà que el Regne Unit apuntali encara més la seva aliança amb els Estats Units de Donald Trump. La sintonia entre els dos polítics és pràcticament total. Quan Johnson va sortir elegit cap de files dels 'tories’ i per tant nou primer ministre, Trump no va dubtar a afirmar que el polític britànic era com ell.