El piròman de Kyoto Animation es venjava del plagi d'una novel·la

Shinji Aoba va cridar 'pakuri' als agents que el van detenir. 'Pakuri', el plagi d’una obra artística, està darrere dels33 morts i dotzenes de ferits en l’incendi  d’uns estudis d’animació de Kyoto33 morts l’incendi   estudis d’animacióKyoto. El país s’ha despertat commocionat per la pitjor matança des de la Segona Guerra Mundial, preguntant-se pels límits de la desraó humana i com un individu va poder entrar tan fàcilment amb aquest arsenal destructiu en una companyia que havia rebut amenaces de mort.

Aoba ha confessat la seva autoria i l’ha justificat pelrobatori d’una de les seves novel·les, afirma el diari 'Mainichi Shimbun' citant fonts policials. El piròman està a l’hospital i ha sigut anestesiat per atenuar el dolor de les cremades. La policia encara no ha pogut provar la certesa d’aquest plagi i tampoc sembla que, amb 33 morts, sigui la qüestió principal.

La premsa ja ha ajuntat retalls per elaborar el perfil del piròman. Té 41 anys, viu en un apartament d’un suburbi al nord de Tòquio, mai va treballar per als estudis que va atacar i va estar internat en un centre de rehabilitació de la prefectura de Saitama. Tot apunta a un individu consumit pelrancor id’una ira incontrolable. Una setmana abans va colpejar la paret del veí queixant-se del soroll. Va importar poc que aquest li expliqués que no provenia del seu domicili: el va agafar pel coll, li va estirar els cabells i li va prometre que el mataria. “Em vaig espantar perquè realment vaig pensar que em mataria”, va explicar després. En els mesos previs havia acumulat incidents al veïnat.

Roba en flames

L’home, després d’incendiar les oficines de Kyoto Animation, va trucar al timbre d’un domicili proper. Estava descalç, cobert de sang, amb els cabells socarrimats, sense pell als braços i amb la roba encara en flames. La dona que li va obrir la porta les va sufocar amb una manguera. Va reconèixer als agents que havia llançat gasolina i que havia calat foc.

Sorprèn que l’home entrés a l’edifici amb dues garrafes de 20 litres de gasolina, diversos ganivets i martells en un dels països més segurs del món. Sorprèn més perquè el president de la companyia havia rebut en els últims anys ‘e-mails’ amb amenaces de mort. L’empresa, ha explicat, compta amb un sistema d’accés amb targetes magnètiques. Però ahir la companyia havia de rebre una visita multitudinària i el va desconnectar per alleugerir el trànsit. Es desconeix si l’atacant ho sabia o si va ser una tràgica casualitat.

El detingut va llançar la gasolina i hi va calar foc mentre cridava “¡morireu!”.L’incendi es va expandir ràpidament per les tres plantes de l’edifici on treballen 70 persones. Els experts han descrit una tempesta perfecta. L’abundant paper il’escala de cargol van ajudar que les flames conquerissin en qüestió de minuts l’edifici. “El foc s’expandeix molt més ràpid si s’ha utilitzat gasolina. La temperatura pot assolir els 1.500 graus en alguns casos, fondre el metall i impedir que la gent pugui respirar”, ha explicat Keizo Harafuji, un investigador de la policia toquiota, a la televisió pública NHK. Els bombers han sufocat el foc a les 6 del matí (hora local), gairebé un dia després de l’inici. Molts cadàvers han sigut trobats a les escales, fet que suggereix que a les víctimes els va faltar temps per arribar com a mínim al terrat.

"Com veure l’infern"

 “Una persona va saltar del segon pis. Va saltar desesperada per sortir de l’edifici i no vam poder ajudar-la perquè les flames eren tan altes que ens impedien acostar-nos-hi”, ha recordat una dona al diari ‘Asahi Shimbun’. “Molts amb greus cremades ploraven sense consol, totalment atordits. Era com veure l’infern”,ha afegit.

Notícies relacionades

Almenys 33 morts en un incendi intencionat en uns estudis d'animació del Japó

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’atemptat ha commocionat el país i en particular els aficionats a les pel·lícules manga. La companyia Kyoto Animation, més coneguda com a KyoAni, és una de les poques instal·lades fora de Tòquio. Des de la seva creació el 1981 s’havia guanyat el respecte del públic amb produccions com ara 'La melancolía de Haruhi Suzumiya', 'Una voz silenciosa', 'K-On!' i 'Lucky Star'. I també és respectada en el sector perquè els seus dibuixants no estan subjectes a l’habitual i esclavista retribució per vinyeta, sinó units per un contracte laboral. Dediquen més temps als dibuixos i això explica la qualitat del treball.

Una companyia nord-americana del sector, Sentai Filmworks, ha recaptat en tot just un dia més d’un milió de dòlars per ajudar les víctimes. El seu president ha agraït la generositat en un comunicat: “Junts podem portar una mica de llum en aquests temps increïblement foscos”.