El Tribunal Suprem rebutja les peticions de llibertat de Lula

Luiz Inácio Lula da Silva haurà de quedar-se encara a la presó de Curitiba. La sala segona del Suprem Tribunal Federal (STF) va rebutjar dues peticions de llibertat presentades pels advocats de l’expresident. Una vegada conegut el dictamen, el president Jair Bolsonaro va publicar a Twitter una bandera del Brasil. Però la victòria cantada pel Govern d’ultradreta podria convertir-se en derrota, entre altres coses perquè la principal instància judicial encara no s’ha pronunciat per complet sobre la qüestió de fons: les sospites de parcialitat que recauen contra Sergio Moro, el jutge que va condemnar Lula i, segons la defensa de Lula, va rebre com a premi el càrrec de ministre de Justícia. La imatge de Moro és objecte de forts qüestionaments des que es van divulgar les seves converses privades amb el fiscal de l’anomenada operació Lava Jato, Deltan Dallagnol.

El STF havia reduït recentment la pena de Lula de 12 a vuit anys, però no li va concedir la llibertat. Malgrat que les comandes dels lletrats de Lula no van prosperar, es comença a verificar una nova correlació de forces dins del STF. El rebuig d’un dels ‘habeas corpus’ es va imposar per tres vots contra dos. No obstant, en l’entorn de l’exmandatari semblaven esperar una notícia millor.

Tot i que Bolsonaro va celebrar la decisió del STF, alguns analistes consideren que a l’excapità de l’Exèrcit no li disgustaria veure el fundador del Partit dels Treballadors (PT) fora de la presó per tornar a polaritzar la societat en moments en què la seva imatge pública s’esfondra i el seu Govern aprofundeix la seva deriva política. "Lula al carrer, tot i que només temporalment, seria una benedicció inesperada", va assenyalar sobre això el diari paulista ‘Folha’. "Veuria reforçada la seva bandera antipetista".

LES IMPUGNACIONS 

"No es tracta de qüestionar la justa i necessària lluita contra la corrupció –que també és nostra, des de fa molt. Però sí que tenim indignació amb l’ús d’aquesta causa com a capa per ocultar i atendre interessos polítics i ideològics foscos, fins i tot mitjançant greus violacions a la sobirania nacional", van assenyalar a través d’un document conjunt Fernando Haddad, el candidat del PT en els comicis que van portar el 2018 a la presidència Bolsonaro, l’acadèmic Flávio Dino, l’advocat penalista Roberto Requião i la líder indígena Sonia Guajajara.  "Estem segurs que no va ser un judici just en la mesura que l’objectiu principal era treure Lula de les eleccions. És evident, més que mai, que no hi va haver tracte igualitari a les parts. Tot ara està explicat mitjançant les converses publicades per ‘The Intercept’", van afegir sobre les revelacions que va fer el portal a internet dels intercanvis entre Moro i el fiscal.

El periodista Glenn Greenwald, fundador de ‘The Intercept’ Brasil, va assenyalar aquest mateix dimarts que els missatges donats a conèixer pel lloc mostren que Moro era "el cap dels fiscals"  de la causa Lava Jato Para el president del Senat Federal, David Alcolumbre, d’una de les forces que integren el Govern d’ultradreta (Demòcrates), si els intercanvis a través de l’aplicació Telegram haguessin pertangut a un legislador, "ja estaria pres".  Alcolumbre va considerar que Moro va sobrepassar el límit que regula les relacions entre un jutge i les parts del procés. "Des del punt de vista ètic, l’ha superat. Perquè el jutge no pot parlar amb el procurador". L’expresident Fernando Henrique Cardoso va qualificar l’actitud de Moro de "pecat venal" tot i que "no mortal".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

VIATGE SOSPITÓS

El Congrés espera que Moro respongui aviat a les preguntes que li ronden part de la societat i els nous interrogants de les últimes hores. El ministre va viatjar als Estats Units el cap de setmana passat per entrevistar-se amb els principals òrgans de seguretat i intel·ligència de l’administració de Donald Trump. L’objectiu declarat va ser el d’enfortir els llaços. "¿S’ha escapat? ¿Què tem Moro?", va voler saber la presidenta nacional del Partit dels Treballadors, Gleisi Hoffmann (PT-PR).