Frontera inhumana

Fa anys, fins i tot dècades, activistes, advocats, experts, polítics i periodistes que veuen o intenten veure, denuncien i lluiten en els tribunals contra la situació que pateixen els nens migrants que queden sota custòdia de les autoritats dels Estats Units després de creuar la frontera, sense papers o per demanar asil. Ni tan sols els més veterans, no obstant, recorden una situació tan inhumana i cruel com la que s’està vivint durant el govern de Donald Trump.

Nens que, en lloc de les 72 hores que estipula des de l’any 1997 l’anomenat Acord Flores que regula les condicions d’internament de menors no acompanyats, passen setmanes tancats en instal·lacions que, a més, no tenen les condicions bàsiques mínimes de salubritat, alimentació o cures. Prepúbers i adolescents que queden a càrrec d’atendre els més petits. Tanta gana com perquè els petits es despertin enmig de la nit o tan poc menjar com perquè una mare adolescent no pugui ni alimentar el seu nadó. El fred del ciment sobre el qual dormen molts, difícil de combatre amb l’única manta que reben alguns, obligats a decidir entre utilitzar-la com a matalàs o per protegir-se dels aires condicionats. Ni un raspall de dents ni sabó ni roba neta o només una dutxa en un mes. Polls. Virus. Malalties. Abandonament.

És un retrat demolidor que se suma a les morts d’almenys sis menors migrants sota custòdia dels EUA des del setembre passat. I ha tornat a saltar a la llum després que un grup d’advocats visités el 17 de juny, amb autorització judicial i com a part d’un cas pendent en els tribunals, unes instal·lacions massificades de la Patrulla Fronterera a Clint (Texas), a uns cinc quilòmetres de la frontera amb Mèxic. Allà, en un espai dissenyat per a adults i amb capacitat per a 104 persones, s’han estat amuntegant més de 350 menors, part d’ells suposadament en una espècie de magatzem sense finestres amb què s’ha ampliat la capacitat però que als advocats no se’ls va permetre visitar. Molts dels menors, tot i que estan classificats com “noacompanyats”, van travessar la frontera amb parents, o tenen pares o familiars als EUA sota la cura dels quals podrien quedar en lloc d’internats.

Caos de l’Administració

Les revelacions van desencadenar una tempesta suficient com perquè el cap de setmana i dilluns l’Administració anunciés que havia resituat 300 dels menors en altres instal·lacions o refugis, però dimarts ha retornat el caos. Fonts governamentals han informat que 100 dels nens han sigut tornats a Clint. I tot i que en una trucada informativa aquestes fonts han negat que la situació sigui tan greu com s’ha denunciat, la mateixa Administració es contradiu. La setmana passada el secretari en funcions de Seguretat Interior, Kevin McAleenan, va reconèixer que les condicions són“inapropiades”.I també la setmana passada una representant del Departament de Justícia, Sarah Fabian, en una vista en un judici a Califòrnia que té com a eix l’“acord Flores”, es va guanyar la incredulitat i la reprimenda dels magistrats per defensar que es limiti l’accés a productes d’higiene bàsica o a condicions que assegurin la seva seguretat.

Des de Washington, a més, han arribat dimarts notícies de la dimissió imminent de John Sanders, el comissionat en funcions de CBP, l’agència encarregada de la protecció de duanes i fronteres. Feia uns dos mesos que Sanders estava ocupant de forma interina el càrrec i tot i que fonts oficials desvinculen la seva sortida de la crisi, deixa de manifest les turbulències en l’Administració Trump i la incapacitat del president de trobar un equip fix per aplicar les seves més draconianes polítiques migratòries.

El Congrés

La situació, que ha empitjorat davant de l’ostensible augment de l’arribada de menors no acompanyats i famílies amb nens provinents sobretot de Guatemala, Hondures i El Salvador, representa una autèntica crisi humanitària segons admet l’Administració, que intenta ara que el Congrés aprovi una ajuda d’emergència de 4.500 milions de dòlars. Però la qüestió s’ha contaminat per la guerra política sobre la immigració accelerada amb clars objectius electoralistes per Trump, que la setmana passada va anunciar per Twitter batudes de l’agència HISSI per iniciar la deportació de “milions”, incloent famílies amb nens, que després va posposar el cap de setmana donant als demòcrates dues setmanes per negociar.

És precisament aquesta tàctica de buscar negociacions sota amenaces i el focus del seu govern en les pràctiques més dures la que dificulta que el Congrés li doni els fons que reclama. Un comitè del Senat, controlat pels republicans, sí que va donar la setmana passada llum verda amb recolzament demòcrata a una iniciativa per fer-ho. Aquest dimarts s’esperava que una altra mesura aconseguís l’aprovació a la Cambra Baixa, controlada pels demòcrates, que han mantingut diversos dies d’intenses negociacions per convèncer la seva ala més progressista de recolzar la dotació de fons incloent garanties perquè l’Administració només pugui utilitzar els diners per millorar les condicions dels menors.

Fins i tot si se supera la reticència de congressistes com Alexandria Ocasio-Cortez, que consideren“inadmissible”donar un sol centau a l’Administració i advoquen per posar fi de soca-rel a la detenció de menors, res estarà garantit. Quedaran només dos dies abans d’una aturada estiuenca perquè voti tot el Senat i s’unifiquin les versions de les dues cambres amb una mesura que, a més, ha d’aconseguir el vistiplau de Trump.

Tensió a Mèxic

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

La situació no ha disparat només la tensió als EUA, sinó també a Mèxic, país del qualTrump va aconseguir un acord per endurir la seva política migratòria sota l’amenaça d’obrir una guerra aranzelària. En virtut d’aquest pacte el govern d’Andrés Manuel López Obrador  va reforçar la seva frontera sud amb Guatemala amb 6.500 membres de la Guàrdia Nacional i va desplegar15.000 soldats més a la frontera nord.

Aquests últims efectius en principi no haurien de detenir migrants centreamericans però a finals de la setmana passada van ser gravats i fotografiats evitant que dones i nens creuessin el Río Grande per arribar als EUA i detenint-los. Aquest dimarts, contradient unes declaracions del seu ministre de Defensa la vigília, el president Andrés Manuel López Obrador ha reiterat que els militars “no són allà per fer aquesta feina”de detencions, i ha agregat que “això és feina de les autoritats de migració, no l’exèrcit”, i ha promès una investigació. “Bregarem amb aquest tema perquè no es cometin abusos”, ha assegurat el mandatari, que també ha declarat que necessita“evitar una confrontació amb el Govern dels EUA”.