Istanbul: un ajuntament per canviar Turquia

La primera fila ha perdut el control. Fa hores que els que l’ocupen, fans desenfrenats, esperen, lluitant a cops de colze per veure el seu líder des del més a prop possible. Una senyora intenta saltar la tanca que la separa de l’escenari. La policia li para els peus. “Turquia anirà bé. Diumenge tot anirà bé. Guanyarem, ¿què més puc dir? Que tot anirà bé”, repeteix Nebahat, enfilada a una tanca policial, sobre la qual se subjecta només amb una mà perquè amb l’altra aguanta una bandera turca amb la cara del seu líder, a qui fa hores que espera aquí.

La plaça explota. Crits i banderes a l’aire. Els de primera fila empenyen cap endavant; l’home els saluda. Tots criden a l’uníson: “¡Ekrem alcalde! ¡Ekrem alcalde!”. Ekrem Imamoglu, el candidat a l’alcaldia d’Istanbul pel partit opositor turc CHP, s’ha convertit en el més semblant a una estrella del rock.

Segona part

Segona partEl 31 de març del 2019, després d’un recompte de setmanes, Imamoglu va guanyar les eleccions locals a Istanbul per un marge mínim de vots: 14.000 sobre un cens de 10,5 milions. Ningú –segurament ni ell mateix– s’ho esperava. Va ser un dia històric per als opositors al president Recep Tayyip Erdogan: Istanbul deixava d’estar controlada pels islamistes per primera vegada des de 1994, quan el mateix Erdogan, després de ser elegit alcalde, va començar una carrera política que el portaria a dalt de tot de Turquia. Guanyant elecció rere elecció, segueix des d’aleshores.

La festa al CHP i al seu candidat li va durar poc: l’AKP –el partit d’Erdogan– va al·legar frau, i va demanar a la comissió electoral la repetició de les eleccions a Istanbul. La comissió electoral ho va acceptar: l’alcaldia d’Imamoglu va durar tan sols 17 dies. Les eleccions es repeteixen aquest diumenge. “Aquesta ésl’aposta personal d’Erdogan, que espera no perdre la seva font principal de finançament –diu l’analista Aykan Erdemir–. Istanbul, [el 30% del PIB turc], és la màquina de fer bitllets de l’AKP. Però l’estratègia els ha sortit malament, perquè ara sembla que poden perdre de nou i Erdogan deixarà de tenir la seva aura d’invencibilitat”.

“Lluita per la democràcia”

“Lluita per la democràcia”Imamoglu, per fi, puja a l’escenari. La música que fa hores que castiga les orelles dels presents s’atura.  Ja no hi ha banderes agitant-se ni crits dels congregats. “Amics, ens ha tocat viure moments difícils. Però tots junts els superarem”, diu el candidat del CHP. Els fidels seguidors li responen: “¡Tot anirà bé! ¡Tot anirà bé! ¡L’amor guanyarà!”. “La nostra lluita no és només per a aquesta ciutat. No és només per Istanbul. La nostra lluita és per la democràcia. Per tot Turquia. Per tot el país. Guanyarem”, promet el dirigent opositor.

Els sondejos així ho indiquen. Imamoglu guanyarà les eleccions a Istanbul per un marged’entre cinc i nou punts. I ho farà davant un rival de categoria, Binali Yildirim, exprimer ministre i mà dreta d’Erdogan.

“Cap a la presidència”

“Cap a la presidència”Després de ser retirat de l’alcaldia d’Istanbul, la popularitat d’Imamoglu va pujar com l’escuma. “Imamoglu s’ha convertit en una figura comuna que representa tots els que no volen el sistema d’un sol home que ha creat Erdogan –diu Erdemir, expert en la Fundació per a la Defensa de les Democràcies (FDD)–. Si acaba guanyant, això es veurà com una derrota personal d’Erdogan. I no només això: serà una derrota del seu règim”. Erdogan, de fet, ha dit en moltes ocasions que qui guanya Istanbul guanya a Turquia –segurament perquè aquesta va ser la seva manera de fer-ho–. Ara se li podria girar en contra.

Notícies relacionades

L'oposició turca s'arma davant la repetició d'eleccions a Istanbul

Erdogan, la figura que divideix Turquia

“Jo us miro i no veig ni turcs ni kurds ni cristians ni jueus ni musulmans ni alevís. Jo aquí veig el poble. I el poble diu que tot anirà bé”, crida Imamoglu. El candidat baixa de l’escenari per barrejar-se entre els seus simpatitzants. Reparteix abraçades per tot arreu, a nadons, nens i senyors que volen fer-se fotos amb ell o estrènyer-li la mà, senyores amb els ulls humits d’emoció que li agafen les galtes, l’abracen, el sacsegen.

Imamoglu sua i somriu mentre avança entre la multitud amb els morrets estesos i un permanent somriure. Només hi ha una persona que desperti tantes passions a Turquia, però no es presenta aquest diumenge: Recep Tayyip Erdogan.