Erdogan, la figura que divideix Turquia

Resmiye es queda sense paraules per parlar d’ell. Comença una frase però després tartamudeja. Ho intenta de nou però no li surt: s’emociona. “Em resulta difícil expressar el que sento. És fantàstic. Tota la bonança d’aquest país és gràcies a ell. Turquia és el que és gràcies al nostre líder, Recep Tayyip Erdogan. No sé si aconsegueixo explicar-me”, diu Resmiye, ja alleujada per haver-ho aconseguit.

Resmiye viu a Istanbul, al barri de Kasimpasa, on va néixer i va créixer el president turc. El barri és una zona de classe mitjana-baixa, que habiten immigrants de tota la península Anatòliaque es van assentar a la ciutat a mitjans del segle passat. La vida a Kasimpasa, en els últims anys, ha millorat enormement. La devoció per Erdogan aquí és total.

“Tenim hospitals a prop per anar-hi si tenim algun problema i no hi ha cues a les farmàcies”, diu Sevnem, propietària d’una botiga de roba de la llar al barri de Kasimpasa, a Istanbul. “Abans d’Erdogan, els carrers estaven molt bruts i molts nens agafaven infeccions per jugar al costat de les escombraries. Ja no passa: Kasimpasa i la ciutat estan nets”, afegeix. Durant els seus 16 anys al capdavant del govern, Erdogan ha comandat Turquia cap a una època de bonança econòmica. El nivell de vida dels turcs ha millorat; les carreteres, aeroports, hospitals i recursos de transport públic s’han multiplicat.

Però els seus crítics diuen ara que se li ha acabat la benzina. Que no té projecte a llarg termini: “Tot el que proposa són infraestructures. Edificis, edificis i edificis. Aquest és el seu programa. ¿Quin futur dona això? Els joves volen anar-se’n del país perquè aquí no hi ha feina. Erdogan ha fet coses bones pel país, és cert. Però ara necessitem més ciència, innovació; no més aeroports”, diu Necattin, kurd de l’est emigrat, mitja vida enrere, a Istanbul. Necattin revela orgullós que ha votat el candidat opositor, Muharrem Ince.

El Poble

El PobleErdogan va néixer a Kasimpasa el 1954 i va anar a l’escola quan, a Turquia, ser creient era un problema. Fill d’una família humil, conservadora i religiosa emigrada a Istanbul, el president turc va cursar els seus estudis en una escola islàmica en una època en què fer-ho significava tenir un estigma a sobre.

Ara és justament a l’inrevés i Resmiye se n’enorgulleix. El seu fill va a la mateixa escola a la qual anava el president i, diu ella, és per aquestes coses per les quals els turcs adoren Erdogan. “Ens encanta tenir algú com nosaltres en el govern. Ell forma part de nosaltres. Ell és el Poble”, explica.

No tots els turcs l’adoren. Turquia, durant els seus 16 anys de mandat, s’ha anat polaritzant amb el pas del temps. Una meitat, la més creient, està enamorada d’Erdogan; l’altra, secular, l’odia. En els últims anys el Govern turc ha tret el darwinisme del currículum escolar i ha restat hores de ciències per sumar-ne de religió i d’ensenyament alcorànic. Erdogan vol islamitzar Turquia i això passa per parir una “generació de joves piadosa”.

Supervivent

Notícies relacionades

Erdogan davant de les eleccions de la seva vida

Erdogan guanya la superpresidència turca i el control del Parlament

SuperviventErdogan ha sobreviscut a un càncer de còlon i a un cop d’Estat. A rivals dins del seu partit, a coalicions impossibles amb partits enemics i a tempsd’atemptats terroristes mensuals. Ara és vist pels seus seguidors com un pare col·lectiu, el líder de la pàtria, el portaveu dels desfavorits, el protector dels musulmans.

“L’única cosa que vol Erdogan és ajudar. Trobar un problema i solucionar-lo –diu Hakan Kiliç, un dels dirigents del partit del president,l’AKP, al barri de Kasimpasa–. Per a això som nosaltres aquí. El nostre partit és el nexe entre el poder i el poble”. Resmiye ho sent i s’emociona. La seva veu s’entretalla i, no pot evitar-ho, parla amb una passió infinita: “L'estimem tant... És el millor líder del món. No existeix ningú com ell”.