04 d’ag 2020

Anar al contingut

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Reporters sense Fronteres denuncia el «forat negre informatiu» al Sàhara Occidental

L'oenagé presenta un informe sobre la dramàtica situació del periodisme a l'excolònia espanyola

EL PERIÓDICO

Reporters sense Fronteres denuncia el «forat negre informatiu» al Sàhara Occidental

L’oenagé Reporters sense Fronteres (RSF) ha presentat aquest dimarts un informe en què denuncia la penosa situació del periodisme al Sàhara Occidental, que qualifica d’“autèntic forat negre informatiu”. Al document, RSF condemna el silenci que regna en els mitjans internacionals sobre el conflicte sahrauí, la repressió que exerceix el Marroc sobre els informadors locals i els problemes d’accés que posa als mitjans estrangers.  

Al llarg de 34 pàgines, l’informe destaca que la cronificació del conflicte sahrauí després de més de quatre dècades i la falta de perspectiva d’una ràpida solució a la vista, han fet que aquesta crisi s’oblidi. A partir d’opinions d’experts, RSF apunta a la “responsabilitat directa de la premsa europea i espanyola per haver apartat el focus mediàtic del Sàhara Occidental”, a les represàlies del Marroc sobre els informadors locals i estrangers, però també al Polisario, que gestiona la comunicació sobre els interessos sahrauís amb “consignes propagandístiques que han variat molt poc des dels anys 70”.

Periodistes activistes

“No hi ha premsa lliure al Sàhara Occidental. No hi ha mitjans independents ni periodistes sahrauís reconeguts com a tals per les autoritats marroquines”, constata Reporters sense Fronteres. Davant d’aquest buit, diversos activistes de drets humans van decidir organitzar-se i crear, el 2009, Equipe Média, compost ara per una trentena de persones que solen treballar de forma clandestina, ja que “són objectiu permanent” de les forces de seguretat marroquines. 

Dos videoactivistes d’aquest col·lectiu, El Bachir Kadda i Abdellahi Lakhfawni, són a la presó i condemnats a 20 anys i cadena perpètua respectivament per la cobertura del violent desmantellament del camp de Gdeim Izik, on el 2010 van acampar ciutadans saharuis. Van ser sentenciats pels presumptes delictes de “pertinença a banda armada i utilització de la violència”, entre d’altres. 

Els dos reporters han denunciat haver patit tortures i han fet diverses vagues de fam en protesta contra les condicions de la seva detenció.  Juntament amb aquests periodistes, també estan detinguts pels mateixos presumptes delictes Hassan Dah i Mohamed Lamin Haddi, de la radiotelevisió del Polisario.

Però la presó no és l’únic mitjà que utilitzen les autoritats marroquines per acovardir els reporters saharuis, segons RSF. Seguiments, escoltes telefòniques, amenaces, o arrestos en comissaries també formen part del seu dia a dia. L’oenagé destaca especialment el cas de Nazha El Khalidi, de 26 anys, que pateix la doble vulnerabilitat de ser reportera i dona. A més d’haver sigut diverses vegades detinguda, ha vist com des de pàgines webs i xarxes socials s’escampaven calúmnies de la seva vida privada de marcat contingut masclista.

I a la repressió a l’exercici del periodisme, se suma la sistemàtica política de negació d’entrada de reporters al Sàhara Occidental, denúncia RSF, que fa un repàs de les diferents expulsions de periodistes espanyols.