ENTREVISTA A UNA PERIODISTA NICARAGÜENCA

Gabriela Selser: "A Nicaragua han mort joves indefensos en mans de la policia"

La reportera ha sigut a Barcelona en representació del PEN Internacional-Nicaragua per recollir el premi Antoni Claveria a la Llibertat d'Expressió que atorga Casa Amèrica Catalunya

zentauroepp48398808 gabriela selser190606170525

zentauroepp48398808 gabriela selser190606170525

5
Es llegeix en minuts
Kim Amor

Gabriela Selser és una periodista nicaragüenca que forma part del PEN Internacional capítol Nicaragua, grup d’escriptors i intel·lectuals que ha sigut guardonat amb el premi Antoni Traveria a la Llibertat d’Expressió, que atorga la Casa Amèrica Catalunya. Selser ha aprofitat el seu viatge a Barcelona per presentar el seu llibre ‘Banderas y harapos’, un relat dels seus anys com a militant del Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN) durant la revolució que va regir els destins del país entre 1979 i 1990. Allunyada des de fa temps d’aquest partit, el qual va tornar al poder el 2007, avui denuncia la deriva autoritària del president Daniel Ortega.

Al seu llibre parla de la seva etapa com a alfabetizadora i després com a reportera soldada, una figura poc convencional...

Jo vaig ser periodista de 'Barricada', el diari oficial del FSLN, que defensava els interessos de la revolució. Els corresponsals de guerra utilitzàvem uniforme i rebíem un mínim d’entrenament militar. Em desplaçava a les zones de combat amb l’uniforme verd oliva, el bloc de notes i el fusell AK-47 penjat de l’espatlla. En una ocasió em vaig trobar amb l’escriptor Julio Cortázar durant una vigília de pau a la frontera amb Hondures. Em va impressionar com una persona tan famosa podia estar allà, no només cavant humilment una trinxera, sinó arriscant la vida.

Impressiona també quan relata la mort d’un jove soldat als seus braços.

Vaig estar set anys a les zones de guerra i aquest tipus d’experiències em van endurir molt personalment. No hi havia temps per aturar-se a plorar, simplement s’havia de fer la feina. Jo sempre tenia por, però el secret era saber com aguantar tot allò i continuar endavant; si no, perdies l’oportunitat de seguir en la cobertura militar.

¿Quan es va adonar que la revolució havia sigut traïda?

A finals de la dècada de 1980 i com a conseqüència dels viatges que feia amb Ortega com a enviada especial. En aquestes gires vaig començar a veure com molts ministres i altres membres de la delegació gastaven diners comprant coses exòtiques i cares. Després tornava a la muntanya a Nicaragua i allà em trobava una altra vegada amb la realitat dels nois que combatien i morien, mentre el país es dessagnava i l’economia s’estancava.

¿Què va portar comandants de la revolució, com Ortega, a abandonar els ideals de llavors?

En l’ambició pel poder hi ha tot el dolent. El poder emmalalteix, corromp i una persona pot arribar fins i tot a destruir un país per mantenir-se en el poder, com ho estem veient avui a Nicaragua. Avui no hi ha guerra, però els joves indefensos han mort en mans de la policia.

Les protestes contra Ortega semblen que han minvat. ¿Ha aconseguit el poder debilitar l’oposició?

El Govern, a través de la policia, va prohibir les manifestacions opositores des de setembre. Està prohibit, per exemple, sortir a protestar amb la bandera de Nicaragua, que s’ha convertit en el símbol de l’oposició. Hi ha persones preses per inflar globus blaus i blancs, els colors de la bandera. Tinc amics que han sigut detinguts per sortir a la cantonada a cantar l’himne de Nicaragua. El Govern ha imposat la por i òbviament això ha minvat la protesta, tot i que la gent sempre busca maneres creatives de mantenir la resistència cívica.

¿Fins on arriba la censura de premsa a Nicaragua? ¿On és la línia vermella?

'La Prensa' i el 'Nuevo Diario', els dos principals diaris nacionals impresos, mantenen una línia crítica cap a Ortega. No han sigut tancats, però des de fa nou mesos els seus embarcaments de paper i de tinta estan retinguts a la duana. Han hagut de reduir el tiratge i cobrar les subscripcions digitals per poder sobreviure. Els estan asfixiant econòmicament. Altres mitjans independents han sigut clausurats, com el canal 100% Noticias, el director del qual, el periodista Miguel Mora, i la seva cap de premsa, Lucía Pineda Ubau, van ser arrestats el 21 de desembre i encara avui continuen presos. Són en cel·les diminutes, sense llum i amb visites restringides.

¿Quina és la situació dels presos polítics?

En els acords del mes de març passat, Ortega es va comprometre a alliberar de forma definitiva tots els detinguts i a anul·lar els seus judicis. Es calcula que hi havia més de 700 persones preses per protestar contra el Govern i fins ara només han sigut excarcerades poc més de 300. No obstant, cap d’elles ha sigut plenament alliberada, sinó que són sota arrest domiciliari i sota setge de la policia. Si surten de casa per anar a l’església, per exemple, els detenen. Ortega també es va comprometre a restaurar les llibertats públiques, com el dret a manifestar-se, però res d’això ha complert.

¿Qui manté Ortega en el poder?

El principal recolzament el rep de Veneçuela, que li proporciona els recursos per mantenir l’economia i l’aparell estatal d’uns 120.000 empleats públics. Cuba li proporciona recolzament polític i assessoria, mentre que Taiwan i el Japó li donen recolzament financer. A més compta amb un recolzament absolut de la policia i també de l’Exèrcit, perquè tot i que els militars no han intervingut directament en aquesta crisi, tampoc han actuat per desarmar els grups paramilitars que estan operant al marge de la llei en contra de l’oposició.

¿La caiguda de Maduro suposaria la caiguda d’Ortega?

Molts pensen que sí. En tot cas, seria un cop molt dur per a Ortega perquè perdria el seu principal aliat i col·laborador, tot i que l’ajuda veneçolana ha anat minvant des de la mort d’Hugo Chávez. El millor seria que la situació de Nicaragua es resolgui sense dependre d’allò que passi a Veneçuela i mitjançant un avanç de les eleccions del 2021, perquè prolongar aquesta crisi només pot portar a l’anarquia i a la violència.

Durant els últims anys Amèrica Llatina ha fet un gir cap a la dreta política, fins i tot cap a l’extrema dreta com al Brasil.

Penso que l’extrema dreta a molts països ha arribat al poder a causa de les males gestions i els actes de corrupció en què s’han involucrat els governs anomenats d’esquerra, que finalment van resultar igual o més deshonestos que els seus antecessors de dreta. En tot cas, això ja no suposa un assumpte ideològic, sinó d’honestedat versus corrupció.

Notícies relacionades

¿I això pot passar a Nicaragua? ¿Que després d’Ortega sorgeixi un líder ultradretà?

És que tampoc a Nicaragua hi ha un dilema entre dreta o esquerra, sinó entre drets humans i autoritarisme, llibertat de pensament versus repressió. La Unitat Nacional Blau i Blanc, que és la principal coalició opositora, està formada per més de 40 organitzacions diverses: moviments estudiantils, feministes, camperols, empresaris, persones conservadores i sandinistes que se’n van anar de l’FSLN; ells estan formant una gran aliança nacional davant un Govern que s’autodenomina d’esquerra però manté Nicaragua sota un estat de terror i ha sigut responsabilitzat per la mort de 325 persones, majoritàriament joves, més de 2.000 ferits, més de 700 empresonats i l’exili d’almenys 62.000 nicaragüencs, entre ells gairebé 100 periodistes independents.

Temes:

Nicaragua