Rebuig feminista de rebatejar l'aeroport de Santiago de Xile amb el nom de Neruda

“Cuerpo de mujer, blancas colinas, muslos blancos/ te pareces al mundo en tu actitud de entrega/ mi cuerpo de labriego salvaje te socava/y hace saltar el hijo del fondo de la tierra”. Els primers versos del poema inicial dels “Veinte poemas de amor y una canción desesperada”, de Pablo Neruda, es llegeixen aquests dies a Xile entre el rampell i la desconfiança. La figura del seu autor no deixa de ser objecte de revisions, i no només judicials, relacionades amb el seu presumpte assassinat el 1973 per part de la dictadura pinochetista. Ara la discussió es relaciona amb la pertinència de rebatejar amb el seu nom a l’aeroport internacional de Santiago, actualment anomenat Arturo Merino Benítez, en honor al fundador de les Força Aèria xilena.

Els grups feministes s’oposen que el Premi Nobel sigui la porta d’entrada al país des del cel. Enmig de la possibilitat que el Congrés torni a discutir el tema, es va recordar el costat menys amable de l’home que ha estremit a generacions amb els seus versos. El catàleg d’actituds deplorables va tornar a ser en boca d’aquests col·lectius: maltractaments, l’abandonament de Malva Marina, la seva filla malalta i, a més, la violació que descriu amb les seves paraules a “Confieso que he vivido”, el llibre de memòries que va editar la seva tercera esposa, Matilde Urrutia, i que en vista dels canvis culturals, es valora de manera diferent.

Neruda no és un nom més a Xile i especialment a la cultura d’esquerres. No només pel seu històric lligam amb el Partit Comunista i el seu suport indeclinable a la Unitat Popular (UP) que va encapçalar Salvador Allende fins al seu enderrocament, el 1973. Durant la lluita antidictatorial, se’l va llegir en veu alta i va invocar com a acte de resistència. Però el país en el qual es va alçar com a figura tutelar de la poesia, per sobre de Vicente Huidobro, Enrique Lihn i l’“antipoeta” Nicanor Parra, ja no existeix fa temps. Per això, les peripècies del jove cònsol xilè a la llunyana Sri Lanka, llavors coneguda com a Ceilan, pinten un retrat reprovable. Neruda no deixa aflorar cap mena de rubor quan en la revisió de la seva vida explica com va forçar sexualment una empleada domèstica el 1929. “La vaig prendre fortament del canell i la vaig mirar a la cara”. Ella després “va mantenir els ulls ben oberts a tothora, completament inconscient”, s’assenyala a “Confieso que he vivido”.

Canvi de nom

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

La diputada d’esquerres Pamela Jiles va expressar el seu rebuig al fet que l’aeroport s’anomeni Neruda. “Considero que no estan els temps per homenatjar un maltractador de dones”. Ella va ser criada en un entorn d’esquerres i va conèixer l’autor dels “Cien sonetos de amor” a casa del seu avi, que, en la seva condició d’advocat, el va ajudar a canviar legalment el seu nom Ricardo Eliécer Neftalí Reyes pel de Pablo Neruda. “Tenim una altra premi Nobel amb més mèrits estètics que Neruda i sense cap dels seus greus defectes. Preferiria que s’anomenés Aeroport Profesora Lucila Godoy Alcayaga”, va dir en relació amb la Premi Nobel Gabriela Mistral.

La Fundació Neruda va provar de restar-li intensitat a la controvèrsia i va assenyalar que el també autor de “Canto general” sempre va tenir “enemics”.Fora d’això, la polèmica no afecta el cabal de visitants a la seva casa-museu, a Isla Negra, ni a altres llocs de peregrinació. “El públic que ve a les cases és el mateix i l’entusiasme i l’afecte és el mateix”.