Anar al contingut

decisió polèmica

El rei de Bèlgica trenca la tradició i rep la ultradreta flamenca

Felip II obre consultes amb el líder del Vlaams Belang, el tercer partit amb més escons al Parlament federal, per a la formació del nou govern

Silvia Martinez

El rei de Bèlgica trenca la tradició i rep la ultradreta flamenca

OLIVIER HOSLET

Des del 1936 cap president d’una formació d’extrema dreta havia sigut rebut en audiència pel cap de l’Estat belga. Almenys fins aquest dimecres. El Vlaams Belang, el partit flamenc ultradretà i xenòfob, ha aconseguit trencar la tradició i donar un tomb a la fracturada política a Bèlgica. Els excel·lents resultats de la formació en les eleccions federals de diumenge passat, quan va obtenir el 18,5% dels vots i 18 escons que el situen a la tercera posició dins del Parlament, han forçat el Rei, Felip de Belgica, a cursar la invitació.

La pregunta estava en l’aire des de feia dies. Des que un de cada cinc votants flamencs es decantés per aquesta formació en les eleccions federals i la situessin com a segona força política a Flandes, només per darrere dels nacionalistes de la N-VA, gràcies als 18 dels 150 escons del parlament federal. ¿El Monarca els convocaria a consultes, en el marc de la formació del nou govern federal, o els mantindria aïllats? 

La resposta ha arribat aquest dimecres amb la invitació al seu president Tom Van Grieken, al Palau Reial de Laeken. La trobada s’ha prolongat durant una mitja hora i, tot i que la casa reial ha optat per guardar silenci sí que ha parlat el líder ultradretà, que ha qualificat de normal la invitació “al vencedor de les eleccions”. El 2003, la formació va obtenir els mateixos escons que aquest diumenge, però el llavors rei Albert II, pare del monarca actual, va optar per no incloure la formació extremista en les consultes. 

Successor del Vlaams Blok

En canvi, el rei Balduí, oncle de l’actual monarca,  sí que va convidar l’any 1978 Karel Dillen, president del Vlaams Blok i antecessor del Vlaams Belang, tot i que el polític va rebutjar la invitació. El cordó sanitari entorn del VB va néixer el 1991 de la mà dels ecologistes flamencs, després d’un altre ‘diumenge negre’, per evitar el seu accés al poder. Finalment, el 2004, el Vlaams Blok va ser condemnat pel Tribunal d’Apel·lacions de Gant per promoure el racisme i la xenofòbia. La formació va desaparèixer, però va ser substituïda ràpidament pel Vlaams Belang, que s’ha seguit mantenint en la quarantena.

Segons la pràctica habitual, una vegada que Felip acabi la ronda de consultes amb tots els partits designarà un informador encarregat de desminar el terreny i buscar una potencial majoria a la cambra. La presència de Van Grieken a Laeken ha sigut rebuda amb preocupació per algunes forces polítiques. El president del partit cristianodemòcrata francòfon (CDH), Maxime Prévot, ha reconegut que la invitació semblava inevitable vistos els bons resultats dels ultradretans, tot i que ha deixat constància del seu malestar. 

“El simple fet que el president del Vlaams Belang pugui franquejar el reixat del palau em produeix esgarrifances, però seria difícil culpar el Rei, vistos els resultats de diumenge al nord del país”, ha valorat. “En aquest moment necessitem calma”, ha reclamat el primer ministre en funcions, Charles Michel, que ha advocat per evitar “dir coses que compliquin encara més l’exercici”.