Anar al contingut

CONSEQÜÈNCIES DE LA JORNADA ELECTORAL

Bèlgica inaugura un període d'incertesa política per la fractura electoral

L'ultradretà Vlaams Belang es converteix en la segona força més votada a Flandes per darrere dels nacionalistes de la N-VA

Les eleccions federals mostren un país dividit, amb un nord escorat a la dreta i una meitat sud en què s'imposa l'esquerra

Silvia Martinez

Bèlgica inaugura un període d'incertesa política per la fractura electoral

OLIVIER HOSLET

A més d’elegir els seus 21 eurodiputats, Bèlgica ha celebrat aquest diumenge passat eleccions federals i regionals en un exercici polític que ha tornat a posar de manifest la fractura política total del país, amb un nord encara més escorat a la dreta i una meitat sud en què s’imposa l’esquerra. Segons els resultats provisionals, l’ultradretà i xenòfob Vlaams Belang s’ha convertit en la segona força política a Flandes rere els nacionalistes de la N-VA, mentre que els socialistes guanyen a Brussel·les i Valònia per davant dels ecologistes i els liberals. Els resultats, molt fragmentats entre les dues grans comunitats del país, auguren mesos de complicades negociacions per formar una coalició de govern.

El socialdemòcrata Elio di Rupo va batre el rècord mundial entre el 2010 i el 2011. En aquell temps va necessitar ni més ni menys que 541 dies per posar d’acord les formacions del nord i sud del país necessàries per aconseguir compondre l’executiu. La situació, gairebé una dècada després sembla encara més complicada. La N-VA de Bart de Wever segueix sent la primera força política a Flandes, amb un 25% dels vots tot i que perd vuit escons i es queda amb 25, per sota de les seves expectatives. 

Del seu retrocés es beneficia l’extrema dreta del Vlaams Belang que capitalitza la frustració social i obté el 18,6% dels sufragis (6% el 2014), que significa que tindrà 18 representants al Parlament federal, 15 més que el 2014. També creixen lleugerament els ecologistes flamencs que passen de sis a vuit. Mentrestant, cauen els liberals flamencs, que passen de 14 a 12; els socialistes flamencs, que passen de 13 a 9 i els cristianodemòcrates que redueixen la seva presència de nou a sis diputats.

La meitat sud, socialista

Brussel·les, mentrestant, venç el Partit Socialista (22%), seguit per Ecolo (19%) i els liberals de Defi (14%) que es mantenen amb dos diputats. A la regió de Valònia  la primera força seguirà sent el Partit Socialista (26%), tot i que perd pes respecte a l’última cita electoral i estarà representat per 18 escons, cinc menys que en l’última legislatura. En segona posició se situen els liberals (21,5%), amb 15 escons (cinc menys) per davant dels ecologistes (14,5%), que progressen i tindran 13 escons, set més que fins ara. La cita electoral confirma també la forta pujada del partit comunista PTB a Valònia, que passa de 2 a 12 escons a la Cambra federal.

Aquesta nova foto confirma també que tots els partits de la coalició sortint, que liderava el liberal belga Charles Michel, perden terreny i que serà impossible reeditar-la de nou. El seu partit es deixa 6 dels 20 escons que tenia. El liberal es va veure obligat a convocar eleccions anticipades a començaments d’any, després que al desembre els nacionalistes flamencs es retiressin de l’Executiu federal per les seves diferències en matèria migratòria.

El rei obre les consultes

Com és habitual, el rei Felip II ha sigut l’encarregat d’obrir una ronda de consultes aquest dilluns amb els presidents de les institucions i els partits, després de la qual cosa nomenarà un mediador encarregat d’explorar una possible coalició de govern. A més, des de fa més de dues dècades hi ha a Bèlgica un cordó sanitari entorn dels ultradretans del Vlaams Belang per impedir que la formació entri en el govern i pugui ostentar un poder real en les institucions belgues.

No obstant, el líder de la N-VA, Bart de Weber, ja ha deixat clar que no descarta cooperar amb la formació que dirigeix Tom van Grieken i que tot dependrà del seu programa. “La N-VA mai ha avalat el cordó sanitari tot i que no estem a favor de l’estil i les opinions d’aquest partit. No obstant, els votants flamencs han parlat amb claredat. Flandes ha elegit la centredreta i la dreta més que mai i no es pot ignorar”, ha indicat. Sí que ha descartat pactar amb els socialistes, primera força a Valònia. "La diferència entre Flandes i Valònia mai ha sigut tan gran. Si la gent utilitzés la seva intel·ligència, tot i que rarament ocorre en aquest país, hauria de posar immediatament la carta del confederalisme sobre la taula. ¿Quant de temps durarà? Si Valònia vol anar a l’esquerra que hi vagi, Flandes no ho vol i no governaré amb partits d’esquerres després d’aquests resultats", ha avisat.

Temes: Bèlgica