L'avortament esclata com a guerra central política als EUA

Ha fet falta que Alabama aprovés la llei més restrictiva contra l’avortament dels Estats Units perquè el país i el món ja no puguin ignorar la croada que les forces conservadores porten dècades lliurant per il·legalitzar-lo, intensificada des de l’arribada de Donald Trump al poder.intensificada des de l’arribada de Donald Trump al poder Ara la lluita política i social per i contra l’avortament ha esclatat i s’ha resituat com una de les guerres centrals als EUA, prometent marcar les pròximes eleccions del 2020. Ja ho està fent.

Aquesta croada conservadora no és nova. Està en marxa des que el Tribunal Suprem va sancionar el 1973 l’avortament amb Roe v. Wade, una sentència sostinguda i matisada després per altres com Planned Parenthood v. Casey el 1992 sobre les quals es construeix la situació actual, ambl’avortament legal als 50 estats. Però si fins ara l’estratègia conservadora havia optat sobretot per anar aprovant lleis que gradualment han anat imposant sobretot restriccions administratives que han estat minant l’accés a l’avortament, ara han decidit anar al centre de la guerra moral. I constitucional.

Penas de fins a 99 anys

Mesures extremes com la llei d’Alabama (que no contempla excepcions per violació o incest i planteja penes de presó de fins a 99 anys per als metges) o altres d’aprovades recentment a Geòrgia, Kentucky, Ohio, Mississipi i Missouri (que intenten vetar l’avortament una vegada que s’ha detectat activitat elèctrica a les cèl·lules embrionàries, anomenada erròniament per la simplificació “batecs del cor”), no tenen opcions d’entrar en vigor precisament per la seva inconstitucionalitat. Aquest divendres passat la Unió Americana de Llibertats Civils i Planned Parenthood presentaven demandes contra les d’Alabama i Ohio. Però els promotors de les normes no oculten la seva meta real: arribar un altre cop al Suprem, definitivament escorat del costat conservador amb els dos jutges nomenats per Trump, Neil Gorsuch i Brett Kavanaugh, i confiar que desfaci Roe i les sentències posteriors sobre les quals es basa la jurisprudència.

Els experts qüestionen quan i com podria actuar el Suprem. Molts dubten de si els jutges conservadors del Suprem, fins i tot amb majoria, gosaran obrir la capsa de Pandora que representaria ignorar i desarticular precedents. I es planteja també que si decideixen fer-ho abans de les pròximes eleccions presidencials, arriscant-se a clavar un cop brutal a la idea de separació de poders, potser ho facin no pels reptes legals davant les últimes lleis draconianes sinó acceptant estudiar algun cas previ.

Reactivació de les protestes

En qualsevol cas, han sigut les últimes i més extremes lleis les que han aconseguit provocar a les files progressistes una respostad’indignació i alarma política i social que els últims anys no havia sigut tan massiva ni generalitzada davant les normes menys cridaneres. I aquest dimarts, just una setmana després que 25 homes blancs del Senat d’Alabama donessin llum verda a la llei firmada l’endemà per la governadora republicana Kay Ivey, milers de persones, sobretot dones, van sortir al carrer en més de 400 protestes organitzades a tot el país. Ha sigut una mobilització femenina amb més que ecos de les diverses que s’han viscut als EUA des que la victòria de Trump va desencadenar els temors d’una regressió dels drets de la dona, una organització i implicació que va ser una de les claus per als triomfs demòcrates a les eleccions del novembre. Com ha dit Ilyse Hogue, presidenta de l’organització proavortista NARAL, “és el mateix nivell d’energia, possiblement més”, que el vist en altres moments d’aquesta presidència.

Per la manifestació de Washington van passar candidats demòcratesque lluiten per la nominació presidencial, alguns dels quals ja han posat l’accés a l’avortament i la protecció de la salut reproductiva en un lloc prominent de les seves campanyes. Kirsten Gillibrand, Elizabeth Warren, Cory Booker i Beto O'Rourke, per exemple, han anunciat propostes específiques no només per protegir els drets de les dones sinó també per ampliar-los. I hi ha un consens creixent entre els demòcrates, incloent-hi entre candidats d’estats amb més pes dels votants moderats, de la transcendència de protegir un dret que, com mostren els sondejos, defensa la majoria de nord-americans, fins i tot en estats governats pels republicans.

Repte per a Trump

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

La galvanització de les bases progressistes no només és important per determinar qui ocuparà la Casa Blanca. Igual que va succeir a les últimes legislatives, podria permetre als demòcrates recuperar el control del Senat, on es ratifiquen els nominats judicials, i governs estatals. I allà hi ha un delsreptes més grans per als republicans i per a Trump, que a més pot veure desplaçats de la campanya altres temes sobre els quals busca construir la seva reelecció, com ara l’economia.

Ara per ara el president, que el 2016 va rebre el 80% del vot evangèlic blanc en part fonamental per la seva promesa d’alterar la tendència del Suprem amb jutges contraris a l’avortament, s’ha dedicat a presumir dels seus èxits. Tot i que pot haver decebut alguns dels opositors a l’avortament més radicals amb el seu recordatori dissabte passat en un tuit que dona suport a les excepcions per incest i violació, també els està unificant centrant el seu missatge en el retrat dels demòcrates  com uns “extremistes” que recolzen l’avortament en gestació avançada (un missatge que inclou també falsedats sobre recolzament a l’“infanticidi” i l’“execució de nadons després de néixer”).  I també pot presumir d’haver nomenat ja105 jutges federals i haver reinstaurat i reforçat l’anomenada“llei mordassa global”que deixa sense fons federals nord-americans ONGs d’altres països que realitzin avortaments o, si més no, parlin del procediment a l’abordar la salut reproductiva.